Arts visuals

L’íntima complicitat d’Àngel Ferrant i Xavier Vidal de Llobatera

L’escultor Àngel Ferrant i l’advocat i col·leccionista Xavier Vidal de Llobatera varen mantenir una estreta i lleial amistat. Una relació confident i còmplice que mostra la convenient entesa que es va produir entre els creadors i promotors que varen esperonar l’avantguardisme català en plena dictadura.

Àngel Ferrant i Xavier Vidal de Llobatera. L’amistat infinita
Comissàries:Susanna Portell i Glòria Bosch
Espais Volart. Fundació Vila Casas
Fins al 20 de desembre de 2020

Escindit de Cobalto 49, el Club 49 persistiria en la resolució de transformar el panorama artístic català de la latent postguerra. Alguns dels seus integrants havien viscut la creació de l’ADLAN durant la República i feia temps que treballaven en el propòsit de recuperar-ne l’esperit. Joan Prats, Sixt Illescas, Joaquim Gomis, Sebastià Gasch, Víctor d’Imbert, Xavier Vidal de Llobatera, entre d’altres, segellarien la fundació del nou col·lectiu. Una elit heterogènia, curiosa i emprenedora, que s’organitzaria com a activista cultural. 

Àngel Ferrant. Muchachas enlazadas, 1952. Suro i fusta amb armadura de filferro, estuc i policromia. Cortesia Fundació Vila Casas
Àngel Ferrant. Muchachas enlazadas, 1952. Suro i fusta amb armadura de filferro, estuc i policromia. Cortesia Fundació Vila Casas

Les activitats que el Club 49 programaria al llarg dels anys abastarien tot tipus de llenguatges creatius: pintura, escultura, música, teatre, poesia, fotografia, cinema… Una oferta independent i permeable que pretenia obrir les portes a una realitat cultural contemporània  divergent i inconeguda pel gran públic. El col·lectiu es va sustentar gràcies a un afí consorci de creadors, intel·lectuals, promotors culturals, editors, empresaris i col·leccionistes. Mirades i aspiracions entrecreuades d’experts veterans i de singulars promeses, animades per teòrics i crítics de capçalera com Alexandre Cirici o Joan Teixidor. Els principals objectius es fixaren en dos sentits: el reconeixement a figures cabdals de l’avantguarda –Miró, Picasso o Àngel Ferrant- i la promoció del recent eclosionat Dau al Set.

Àngel Ferrant va viure a Barcelona entre el 1920 i el 1934, fou catedràtic de Llotja i desenvolupà una tasca pedagògica teòrica i pràctica amb el que incitava a la llibertat creativa. Durant aquests anys va créixer com artista transgredint la tradició d’esculpir i modelar per a construir assemblatges amb nous materials i assajar amb els seus efectes i percepcions. A grans trets, l’evolució plàstica que experimentà en aquest període es pot seguir a través del seu pas per un reconstituït grup d’Els Evolucionistes, l’exposició individual a les Galeries Syra del 1931, la pertinença a l’ADLAN o la participació a l’Exposició Logicofobista de 1936 en plena locució surrealista. Més tard, retornat al seu a Madrid natal, formaria part de la Escuela de Altamira, un nou grup d’abast peninsular que tenia com a objectiu impulsar l’art nou. L’escultor, però, seguia mantenint un entusiasta i afectiu lligam amb la Barcelona artística més innovadora, on emergirien estimulants projectes com la revista Ariel, els Salons d’Octubre, els Cicles Experimentals d’Art Nou i l’Associació d’Artistes Actuals.

Vidal de Llobatera era un advocat connex al món artístic des de feia anys. Representant d’una burgesia alternativa que apostava per la nova modernitat, contribuiria a difondre-la de manera molt compromesa. Actiu en el dia a dia del Club 49, participaria en l’organització de moltes de les activitats i, a nivell privat, obriria la seva col·lecció a l’art avantguardista del moment. 

Àngel Ferrant. Mans inquietes (Dibuixos mòbils), 1948. Tinta i guaix sobre paper. Cortesia Fundació Vila Casas
Àngel Ferrant. Mans inquietes (Dibuixos mòbils), 1948. Tinta i guaix sobre paper. Cortesia Fundació Vila Casas

Artista i promotor ja eren coneguts, però el Club els uniria més. El col·lectiu dedicaria a Ferrant un particular acte de recepció, i seria Vidal de Llobatera, juntament amb Eudald Serra i Josep Llorens Artigas, qui organitzarien una sala dedicada a l’obra de l’escultor a la III Biennal Hispanoamericana d’Art de 1955, a més d’editar-li el seu estudi ¿Dónde está la escultura?.  El Club també patrocinaria l’exposició de Ferrant a les Galeries Syra de 1957 i col·laboraria en l’organització de l’exposició d’homenatge pòstum celebrada el 1961 a l’efímer Museu d’Art Contemporani. 

L’advocat esdevindria fins la mort de l’escultor un dels estimats i incondicionals nexes –com ho serien també Imbert i Serra- de l’artista amb la ciutat. Afrontant l’últim tram de la seva vida i trajectòria, Ferrant progressava en l’abstracció primitivista i en la fixació per formes articulades i una obra mutable d’infinites conclusions sense perdre l’essència del llegat acumulat per a traslladar-lo a qui li seguirien els passos –Moisès Villèlia, Eudald Serra o Ramon Marinel·lo. Informat periòdicament de les iniciatives que es coïen a Catalunya per Vidal, Ferrant vivia a distància el progrés d’artistes i amics companys d’experiències: Cuixart, Granyer, Subirachs o Tharrats… L’intens epistolari existent entre l’artista i l’advocat datat entre 1946 i 1961 testimonia el sincer afecte i revela les íntimes conviccions, inquietuds, il·lusions i projectes, alhora que una confessa nostàlgia. 

La correspondència enviada per Ferrant vertebra la investigació empresa per Glòria Bosch i Susanna Portell per a l’exposició que la Fundació Vila Casas dedica ara als protagonistes d’aquesta història d’amistat, i que serveix de pretext per a recuperar i endinsar-se en la xarxa de complicitats que va nodrir aquesta etapa artística amb les seves conseqüències. 

El Club 49 va ser una efectiva i tenaç plataforma per a reivindicar i visibilitzar una divergent i fèrtil realitat artística a la que potser va mancar més reflexió plural i expansió social per a posicionar-se i guanyar un reconeixement que avui dia encara pateix de deficiències. 

Lluïsa Sala Tubert

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close