Arquitectura

Lluèrnia o com posar llum a tanta foscor

El Lluèrnia, festival del foc i la llum, il·lumina un any més els carrers d’Olot. En aquesta edició, el certament ha canviat el format però no l’essència de les instal·lacions lumíniques que fins al 28 de novembre ens redescobriran molts dels racons més singulars de la capital de la Garrotxa.

En un moment social tan rar com l’actual i després de setmanes amb els teatres i cinemes tancats, són poques les activitats culturals que podem fer fora de l’àmbit domèstic. Desconeixem si el Lluèrnia havia previst les mesures aprovades, però el festival és dels pocs que ha pogut tirar endavant malgrat les restriccions i, a més, podem assistir-hi entre setmana.

En els darrers anys, durant el segon cap de setmana de novembre, riuades de gent omplien els carrers d’Olot per assistir al certament. Amb poques edicions, el festival havia agafat anomenada gràcies a l’atracció de les propostes que s’hi exhibien. Aquest any però el certament ha hagut d’adaptar-se a la situació de la pandèmia i evitar les aglomeracions. Per aquest motiu, des de l’organització s’ha decidit allargar la mostra i passar d’una exhibició d’un sol dissabte de durada a una de sis setmanes i, així, repartir les intervencions de forma esgraonada. Aquest experiment de prolongar la programació permet gaudir de les propostes d’una manera més pausada i, alhora, sense les massificacions habituals.

L’edició d’enguany es va iniciar el passat 17 d’octubre amb l’acció Ball del fanalet. En la proposta, es demanava a tota la població d’Olot que recreés des dels balcons el ball del fanalet, una dansa típica dels embalats de festa major, que obligava a les paralles a ballar fins que s’apagava la llum del fanalet que subjectaven. Amb aquest petit gest, el festival volia homenatjar totes aquelles festes majors que enguany s’han hagut de suspendre, com és el cas de les Festes del Tura d’Olot, i alhora animar la població a formar part del Lluèrnia.

Segurament, part de l’èxit del Lluèrnia és la seva gran xarxa de voluntaris i col·laboradors, que any rere any ajuden a tirar endavant el festival. Aquesta relació, alhora, teixeix vincles forts entre el festival i la ciutadania. Cal esmentar també que el festival no diferencia els artistes professionals dels amateurs i fins i tot deixa un espai per a propostes d’estudiants de totes les edats.

Fontada. L’horta de la llum. Fotografia de Blai Marginedas Sayós.

Després de l’acció del Ball del Fanalet, la resta de propostes s’han anat encenent de forma progressiva. Entre les primeres instal·lacions que van engegar-se hi trobem Fontada. L’hort de la llum, del col·lectiu unparelld’arquitectes, format per Eduard Callís, Guillem Moliner, Xevi Rodeja i Clàudia Calvet. La instal·lació consisteix en una làmpada penjada als alts arbres que encerclen la plaça de les Fonts de Sant Roc. Es tracta d’un llum d’aranya de dimensions gegants que converteix l’espai natural en un menjador noble, disposat a acollir els visitants que s’hi vulguin acostar. Al mateix temps, la seva mida desproporcionada en relació a l’escala humana, sumada al fet d’estar levitant en l’espai, genera a l’espectador una sensació de petitesa i, alhora, d’acolliment.

A poca distància de Fontada. L’hort de la llum, la proposta Roent com la brasa, dels arquitectes Joan Bardy i Jean Orliac, envolta el Monument als Vençuts. La instal·lació consisteix en una tira de leds de llum vermella, col·locada entre les pedres volcàniques que envolten el monument. La sensació que ens transmet és de lava bullent i, a part d’evocar-nos l’origen volcànic del lloc, també ens recorda que, malgrat els continuats esforços dels vencedors per fer-nos oblidar, la memòria dels vençuts segueix ben roent.

Roent com la brasa. Fotografia d’Anna Torrecillas.

Un dels punts forts del Lluèrnia és la capacitat de resignificar i modificar amb efectivitat, a través de jocs de llums, colors i ombres, els espais i les arquitectures que s’hi troben. De fet, el festival viatja en el temps des de propostes de caràcter primitiu, en què l’ús del foc és el protagonista, fins a instal·lacions interactives que utilitzen les últimes tecnologies.

Al pati interior de l’Hospici trobem la proposta Fake Views, d’Albert Palazon, que, de forma senzilla però efectiva, amb l’ús de la tecnologia, transforma radicalment l’arquitectura del lloc. L’artista, amb un simple canvi de llum, dirigeix l’espai cap a una nova dimensió que ens pot recordar el desert de llum groga de Blade Runner 2049. La peça ens convida a pensar com les experiències personals, cada cop més, tendeixen a construir-se a través de les imatges que tots compartim a les xarxes socials. Potser inconscientment, molts espectadors acabem caient en la intencionalitat de Palazon i convertim Fake Views en una de les instal·lacions del Lluèrnia més fotografiades i compartides a les xarxes socials, cosa que reafirma la hipòtesi que part de l’experiència s’escapa, amb molta freqüència, del fet “d’estar” en un lloc.

Fake Views. Fotografia de Benjamí Martos.

Una de les darreres propostes que s’han estrenat és ‘Habitare’ o llar sense casa, de Xevi Bayona. Aquesta instal·lació gira a l’entorn de la idea que els solars segueixen mantenint la memòria de l’edifici que els havia ocupat. La proposta ressegueix els rastres de les habitacions que queden a la paret d’un edifici contigu a un altre que ha estat enderrocat. Bayona reconstrueix l’estructura de l’edifici, despullat de parets, terra i sostre, i col·loca els mobles com si estiguessin flotant en cada una de les estances. La instal·lació ens pot recordar la famosa escenografia de l’obra Agost. D’aquesta manera, Bayona sembla que ens vol parlar de les història internes d’una llar i de com aquestes històries, malgrat que la llar ja no existeixi, segueixen allà, com esperits d’un passat que no vol desaparèixer del tot. 

‘Habitare’ o llar sense casa. Fotografia de Jordi Buch Costa.
Blai Marginedas

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close