Exposicions

Lola Lasurt rememora l’exposició de Joan Miró a La Capella

L’exposició “Joc d’infants” serveix a l’artista per situar Miró de pont artístic entre el règim franquista i la nova democràcia.

Lola Lasurt. Joc d‘infants
La Capella. Institut de Cultura de Barcelona. Ajuntament de Barcelona
Hospital, 56. Barcelona
Fins al 27 de setembre de 2020

L’exposició Joc d’infants que Lola Lasurt presenta dins del programa Barcelona Producció, pren com a punt de partida Joan Miró (1893-1983) i, més concretament, l’exposició retrospectiva Miró. Barcelona 1968-1969, (novembre 1968 – gener 1969) amb la qual s’inaugurava l’Antic Hospital de la Santa Creu com a espai dedicat a l’art contemporani, conegut actualment com La Capella05. Repartides pels diversos llocs del recinte, es van exhibir 396 obres, amb 15 peces recents, que resumien més de cinquanta anys de trajectòria del creador, incloent-hi el cèlebre tríptic Pintura sobre fons blanc per a la cel·la d’un solitari (1968). Miró, que ja feia uns anys que s’havia instal·lat a Palma de Mallorca, no va assistir a la inauguració per «prescripció facultativa»; encara que va visitar l’exposició al cap d’uns dies, acompanyat de tres mil nens. Aquest any se celebrava el 75è aniversari del seu naixement i es van organitzar diferents actes i exposicions, entre les que destaquen a més les exposicions de la Fondation Maeght de Saint-Paul-de-Vence i de la Kunsthaus de Zúrich.

Coberta del catàleg de l’exposició Miró. Barcelona 1968-1969. Antic Hospital de la Santa Creu. Barcelona. Novembre 1968-gener 1969.

La data de l’exposició és especialment significativa. Pensem que a arreu d’Europa es vivien temps convulsos: el Maig francès del 1968, la primavera socialista de Praga, les manifestacions a diverses grans ciutats nord-americanes contra la guerra de Vietnam, i tota una constel·lació de moviments revolucionaris havien calat entre la joventut més radical. Un període que abraça quasi bé una dècada d’uns anys de reivindicacions i d’accions per a la construcció de societats més lliures, justes i igualitàries. A l’Estat espanyol la conjuntura era també molt conflictiva: l’endemà que acabés l’exposició de Miró, moria a Madrid Enrique Ruano, estudiant de dret i militant antifeixista. La seva mort va agitar els col·lectius estudiantil i obrer, fet que el règim de Franco va fer servir per decretar l’estat d’excepció.

Article “Esta tarde se inaugura la exposición Miró. Pero el artista no podrà assistir por prescripción facultativa”. Correo Catalán. 19 novembre 1968

Igualment, recordem que els orígens de la Fundació Joan Miró de Barcelona es vinculen a aquesta gran exposició de Joan Miró a Barcelona quan diverses personalitats del món de l’art i la cultura es van adonar de l’oportunitat històrica de disposar, a la Ciutat Comtal, d’un espai de referència de l’obra de Miró. D’acord, però, amb la voluntat de l’artista, la nova institució hauria de possibilitar també el coneixement i la difusió de l’art més actual, en totes les seves vessants. En un moment en què el panorama artístic i cultural era més aviat exigu, la Fundació Joan Miró va aportar vitalitat amb un nou concepte de museu, més dinàmic, en què la creació de Miró convivia amb les manifestacions artístiques més diverses. Aquest fet quedava reflectit en l’epígraf CEAC (Centre d’Estudis d’Art Contemporani).

Raoul Barbà: Jeux d’enfants. Ballets Russes de Monte-Carlo. Els cavalls de fusta. Escena IV. 1932. Fundació Joan Miró, Barcelona

El projecte de Lola Lasurt investiga l’agitació sociopolítica de finals de la dècada dels anys 60 a través de la figura de Miró, el qual va assumir la funció d’objecte transicional, com defineixen els psicoanalistes infantils aquells objectes (ossets de peluix, mantes o nines) que proporcionen un estímul positiu al desenvolupament dels infants. La mostra, que es titula Joc d’infants fa referència a Jeux d’enfants (1932), una obra dels Ballets Russes de Monte-Carlo per a les quals Miró havia fet els decorats i el vestuari per explicar la història d’una nena que és despertada pels esperits que governen les joguines. Va crear un món poblat de joguets humanitzats i de personatges excepcionals que reflectien la dificultat dels adults per penetrar en l’esperit de l’infant.

Una de les obres de l’exposició Joc d’infants de Lola Lasurt. Foto: © Pep Herrero

Lasurt articula l’exposició com un cronòtop, és a dir, com un intent de connectar un espai concret amb un moment determinat de la història, i inclou un seguit d’obres (pintures, projeccions de vídeo i ceràmiques) que ha creat a partir de fotografies que documenten la situació política en l’Espanya del moment. S’apropia d’imatges relacionades amb la infantesa publicades a la premsa nacional en aquell període. Associa així dues formes de transició: un període d’excepció tant des del punt de vista polític com del desenvolupament personal.  Cadascuna de les pintures adopta el títol i el format d’una de les pintures que Miró va exhibir a La Capella, i va acompanyada d’una reproducció de l’arxiu original de registre per documentar l’obra corresponent.

En una de les dues capelles laterals s’exhibeixen deu peces de ceràmica de petites dimensions que evoquen les figures d’argila que Miró va exposar en aquell mateix espai. A l’altra capella lateral, on originàriament hi va haver penjat el tríptic de Miró, Lasurt hi situa un tríptic que fa referència a un retall de premsa (Tele/Exprés. 22 gener 1969) en què s’informava que Floquet de Neu, el goril·la.la albí del zoo de Barcelona, tenia “xicota oficial, amb uns ulls grossos preciosos”. A l’espai principal, l’artista mostra les fotografies de les tres escultures públiques que Miró va fer perquè Barcelona donés la benvinguda als visitants per aire (el gran mural de ceràmica de l’aeroport), per mar (el mosaic del Pla de l’Os, a la Rambla) i per carretera (un projecte pels jardins de Cervantes que no es va portar a terme, però que el 1983 va esdevenir Dona i ocell, al Parc Joan Miró). L’artista va fer aquestes fotografies coincidint amb el segon aniversari dels atemptats terroristes de la Rambla del 2017.

El treball d’investigació de Lola Lasurt parteix de material gràfic, testimoniatge d’una època anterior a la seva i, per tant, d’un espai temporal que mai ha ocupat. Treballa amb aspectes que ens fan recórrer al passat com una necessitat de present quan aquest esdevé confús i inabastable. Les seves obres giren envers les temàtiques de la memòria, de l’oblit i de la nostàlgia i s’interessa pel temps històric individual i la seva relació amb les directrius de la cultura hegemònica, així com per la construcció de símbols col·lectius.

La Capella és l’espai que l’Institut de Cultura de Barcelona dedica a la creació emergent. Durant els darrers anys la seva activitat s’ha centrat en l’organització d’exposicions amb la finalitat d’apropar al públic les propostes més innovadores dels artistes de la ciutat. Barcelona Producció, que es va iniciar el 2006, ara és el projecte central de la programació de La Capella. L’objectiu que persegueix és potenciar la participació dels artistes i professionals del sector, seleccionats per un jurat independent a partir de convocatòries públiques.

Conxita Oliver

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close