Patrimoni

Luxe i oci a la Vil·la romana dels Munts

A mitjans del segle II dC, Caius Valerius Avitus, un ciutadà d’Augustóbriga (Muro de Ágreda, Sòria) rebia un notable ascens. Per manament de l’emperador Antoní Pius, a partir d’aleshores seria un dels dos duumvirs de Tàrraco, és a dir la màxima autoritat de l’administració local de la ciutat. Amb la seva esposa Faustina, doncs, haurien de deixar l’interior de la península per instal·lar-se vora el Mediterrani, a Tàrraco. I així ho devien fer, ja que la llei obligava a Valerius Avitus a viure a la ciutat que administrava. Tanmateix, la llei no li restringia tenir una segona residència que va trobar uns 12 quilometres més al nord, a l’actual Altafulla. Allà, a prop de la Via Augusta i de cara al mar, van trobar la que avui es coneix com a Vil·la romana dels Munts. Una vil·la que si bé feia més d’un segle que existia, recentment havia estat enriquida i convertida en una luxosa finca i que a conseqüència de l’estança de Caius i Faustina encara havia d’embellir-se més.

Criptopòrtic de la planta inferior de la domus amb les habitacions decorades. Font: Wikimedia commons.

L’entorn dels Munts era i és privilegiat, un turó proper a la platja, és a dir ben comunicat per mar amb Tarragona; proper al riu, ideal per a l’abastiment d’aigua i amb unes vistes i clima excepcionals. Tot convergia per a fer de l’indret un gran centre residencial i d’oci. Comptava amb una basta extensió de terreny amb diverses construccions, per una part tindria tota la superfície dedicada al conreu i l’agricultura i per l’altra la secció destinada a la llar amb dues plantes. A la planta superior hi hauria les habitacions més nobles organitzades al voltant d’un pati interior on un estany amb peixos deixaria sentir la remor de l’aigua. L’aigua, del mar en aquest cas, també podria sentir-se des de la galeria que donava al jardí i de fons la platja. Al seu torn, al pis inferior, hi trobaríem més habitacions i un gran menjador, sens dubte, punt focal de la vida social dels habitants de la vil·la. Aquestes estances són les que, parcialment, avui es conserven i ens donen idea de la magnificència de l’espai. Les parets, decorades amb frescos i els paviments amb mosaics es complementen amb les escultures i altres restes materials trobades al llarg de les campanyes arqueològiques que han tingut lloc al jaciment i que avui formen part dels fons del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. De fet, en una d’aquestes estances de la planta baixa trobem una font decorada amb una pintura mural del déu Oceà i amb una inscripció que constata la presència de Caius Valerius Avitus i la seva esposa Faustina a la vil·la. L’aigua era clau per a la vil·la i per això va proveir-se d’un bon sistema de cisternes per recollir-la i canalitzacions per transportar-la d’un lloc a un altre. Un dels espais amb més necessitat d’aigua eren els banys, un lloc ideal on relaxar-se banyant-se en les múltiples piscines, tant d’aigua freda com d’aigua calenta escalfada mitjançant un sofisticat sistema de calefacció. I per si no semblava prou tenir una casa amb termes pròpies, la Vil·la romana dels Munts comptava també amb unes termes de mar emplaçades directament a la platja, fet que li aporta gran singularitat.

Restes d’un gran dipòsit d’aigua conegut popularment com «la Tartana». Font: Wikimedia commons

Una altra de les estructures excepcionals del conjunt de la Vil·la romana dels Munts és el seu mitreu. El mitraisme era una religió críptica i hermètica, molt popular a l’imperi romà entre els segles I i V dC, que venerava al déu Mitra, sobretot amb banquets. El curiós d’aquest espai de culte a Mitra és el seu emplaçament en un entorn domèstic, cosa tremendament inusual i que encara és un misteri per als investigadors. Els mateixos historiadors que també teoritzen sobre la possibilitat que la Vil·la romana dels Munts fou allotjament de l’emperador Adrià l’hivern de 122-123 aC quan visità Tàrraco.

Termes de mar a la platja d’Altafulla. Font: Flikr VIATOR IMPERI.

Anys després, a finals del segle III dC la Vil·la dels Munts pateix un considerable incendi que destrueix parcialment la finca i inicia un període de decadència que haurà de durar fins al seu abandonament total al segle VII, en època visigoda. Un llarg oblit trencat l’any 1576 per l’arqueòleg tarragoní Lluís Pons Icart que advertia de la presència de vestigis de la vil·la. No obstant això, caldrà esperar fins al segle XX per iniciar les tasques d’excavació, restauració, interpretació i divulgació de la Vil·la romana dels Munts d’Altafulla, Patrimoni Mundial de la Humanitat des de l’any 2000 com a part integrant del conjunt arqueològic de Tarragona.

Actualment, el jaciment de la Vil·la romana dels Munts és una de les seus del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, vinculat a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural qui mena per al seu estudi acadèmic i la seva dinamització cultural. Acosteu-vos fins als Munts, a Altafulla per visitar la vil·la romana, sentiu-vos com uns autèntics convidats de Caius Valerius Avitus i la seva esposa Faustina.

Àlex Rebollo Sánchez

És historiador, museòleg i té un postgrau en gestió de patrimoni immaterial. Ha treballat en museus com el Museu de la Vida Rural o en la posada en marxa del Museu Casteller de Catalunya. També en institucions culturals com la Biblioteca de Catalunya.
Actualment treballa com a autònom en la creació i gestió cultural i patrimonial. A més, forma part del col·lectiu Factoria Bram.
Àlex Rebollo Sánchez

Àlex Rebollo Sánchez: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca