Arts visuals

Mabel Palacín, Premi de videocreació al projecte “Lladres”

Enguany la fira i el festival de videoart LOOP ha hagut de readaptar-se a la situació actual de la pandèmia del Covid-19. Per aquest motiu la fira en lloc de fer-se a l’hotel Almanac, tal com s’havia realitzat els darrers anys, s’ha traslladat al Museu d’Història de Catalunya, i el festival es desenvolupa en diferents seus de la ciutat de Barcelona, entre elles Ars Santa Mònica.

Mabel Palacín. Projecte Lladres
Premi Videocreació, 6a edició
Arts Santa Mònica
La Rambla,7 Barcelona
Fins al 17 de gener 2021
Posteriorment itinerància pels vuit Centres Territorials del Sistema d’Equipaments d’Arts Visuals de Catalunya.

Enguany la fira i el festival de videoart LOOP ha hagut de readaptar-se a la situació actual de la pandèmia del Covid-19. Per aquest motiu la fira en lloc de fer-se a l’hotel Almanac, tal com s’havia realitzat els darrers anys, s’ha traslladat al Museu d’Història de Catalunya, i el festival es desenvolupa en diferents seus de la ciutat de Barcelona, entre elles Ars Santa Mònica.

En aquesta ocasió les habitacions d’hotel on habitualment s’instal·laven les galeries amb les seves propostes s’han substituït per les sales d’un museu. Altres galeristes han optat per exhibir les seves obres en línia a través de la plataforma VideoLoop. En conjunt són 60 espais repartits per la ciutat amb la participació d’uns 150 videoartistes. Precisament el gestor cultural, galerista i comissari Llucià Homs hi veu en aquesta nova forma expositiva “una opció que cap altra fira al món no ha desenvolupat, però que es planteja com un model a seguir per entendre que, fins i tot quan es treballa des del pla internacional, s’ha de cuidar la mirada sobre el pròxim”.

El fet que fins ara s’hagin celebrat disset edicions de LOOP. Festival de Videocreació de Barcelona revela la importància i l’interès que desperta aquest certamen internacionalment, ja que és considerada com una de les millors fires d’art. Per això la iniciativa dels seus organitzadors d’adaptar-se a aquesta “nova realitat” demostra que coneixen bé aquest mercat, encara que a Espanya l’existència de col·leccionistes interessats en el vídeo i els films no estigui massa estès, en canvi sí que ho està en altres països. Loop té com a finalitat reivindicar “l’artista i la creació local fent una reflexió sobre l’entorn i la fragilitat de l’ésser humà”.

Per a Carlos Duran, codirector de LOOP amb Emilio Alvarez, “aquesta edició ha estat molt complicada per realitzar, sobretot per la incertesa (…), s’ha tingut que redefinir el projecte diverses vegades des del primer confinament  fins a l’actualitat, ja que va ser molt difícil que vinguessin els artistes i galeristes”. En un primer moment es va buscar la solució de fer-ho només on line, però finalment es va decidir que fos també presencial. De totes maneres Carlos Duran se sent satisfet per l’acollida que ha tingut per part del públic local que, de fet, ha servit per a recuperar-lo. S’havia pensat que en properes ocasions es continués amb aquest format, però per altra banda és millor la plataforma de l’hotel per fer contactes i negoci. Quant a les vendes, encara no se sap exactament quines seran perquè la fira encara està oberta, però allò important és que algunes institucions han adquirit obra, entre elles el MACBA i la Fundació la Caixa. 

Fotograma del vídeo de Mabel Palacín “Lladres”, 2020.

Mabel Palacín, Projecte Lladres
La barcelonina Mabel Palacín (1965) ha estat la guanyadora de la 6a edició del Premi de Videocreació, que consisteix a coproduir una obra de videocreació entre diferents organismes: els Centres Territorials del Sistema d’Equipaments d’Arts Visuals de Catalunya, Arts Santa Mònica –Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i LOOP de Barcelona. El premi s’ha atorgat al projecte Lladres que es pot contemplar a Arts Santa Mònica, concretament a la Sala Balcó, integrat dins del Festival LOOP. Posteriorment es podrà veure de manera itinerant per diversos Centres Territorials del Sistema d’Equipaments d’Arts Visuals de Catalunya. La finalitat del premi és fomentar la tasca d’artistes que sobresurtin pels seus “plantejaments innovadors en el procés de creació en el món de les Arts Visuals”, sent el vídeo el principal protagonista a l’hora de desenvolupar un projecte. Anteriorment aquest premi s’havia concedit a Jordi Colomer, Carles Congost, Joan Morey, Maria Ruido i Isaki Lacuesta.

Mabel Palacín és llicenciada en Història de l’Art i Belles Arts, especialitzant-se en Cinema, Fotografia i Vídeo per la Universitat de Barcelona. També es va formar a l’Escola Nacional Superior de Belles Arts (ENSBA) de París. L’any 2011 va representar a Catalunya i les Illes Balears a la Biennal de Venècia amb la instal·lació 180º, que consistia en una fotografia d’un conjunt d’edificis venecians on hi havia diferents escoles, les quals transformà per convertir-les en apartaments, i un vídeo on filmà aquest procés distorsionant-lo mentre la càmera anava avançant i e
S’integrava en aquest paisatge futurista. Des de sempre s’ha interessat per la fotografia, el vídeo i la instal·lació a partir de la multiplicitat d’imatges relacionant-les amb el nostre entorn més proper. Actualment viu entre Barcelona i Milà.

La primera vegada que vaig veure el seu treball va ser a la desapareguda Sala Metrònom el 1998. Mostrava una instal·lació a base de fotografies i un vídeo creat especialment per a aquest espai. L’artista assenyalava que “la instal·lació pretén mantenir un pla-seqüència que es fa i desfà. Es comença una història i unes imatges que et porten a altres, però no existeix un autèntic desenvolupament narratiu, ja que es transformen en nous relats inacabats”. Actualment té una exposició a la galeria Àngels Barcelona que porta el títol Paisatges interiors amb Marina, juntament amb Mirko Mejetta. L’any vinent presentarà el projecte Homeland al MNAC.

Fotograma del vídeo de Mabel Palacín “Lladres”, 2020.

Respecte del projecte premiat Lladres, reuneix les difícils relacions existents entre la imatge i el llenguatge de manera audiovisual, on el telèfon mòbil ha estat el dispositiu emprat per enregistrar els personatges i llocs que apareixen al vídeo. És el transmissor d’una sèrie de circumstàncies que comporten les diferents llengües en les quals es comuniquen els personatges anònims, que de fet, no es coneixen entre ells. Per això Lladres “és la veu parlada, les paraules lligades indissociablement a les persones i els rostres que les han traslladat”. La temàtica del llenguatge, a través de la imatge, els telèfons mòbils i per descomptat les xarxes socials, solen ser motiu d’alguns dels seus projectes, ja que li “permeten un accés global a la informació visual”.

Fotograma del vídeo de Mabel Palacín “Lladres”, 2020.

A diferència del cinema que disposa d’una pantalla gegant que serveix perquè ho vegi molta gent, el mòbil només és individual, però amb la diferència que l’espectador pot connectar-se amb altres usuaris que poden trobar-se a qualsevol lloc del món. Per tant, el mòbil és el fil conductor que serveix perquè “un primer missatge en múltiples llengües sortirà de Barcelona i haurà de creuar Europa i mantenir-se el més intacte possible, anant d’una persona a una altra, travessant diferents llengües i rostres fins a arribar, en principi, a Moscou, on un destinatari emeti una resposta”.

Aquest projecte recorda l’anterior exposició a la galeria Àngels en què es veia un vídeo on una dona parla pel seu mòbil dirigint-se a l’espectador, o més ben dit, a la càmera. Està llegint un manifest que per a Sònia Hernández “estableix les accions que han de realitzar-se per moure’s en un món cinematitzat, en el qual les càmeres s’han convertit en una pròtesi”. Aquest vincle entre les imatges i la mateixa realitat és el treball que ve desenvolupant Mabel Palacín aquests darrers anys. També hi havia altres vídeos provinents d’internet on es descrivien relats que fan referència a les noves tecnologies comunicatives.

Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’art, per la Universitat de Barcelona (1985). Màster de Museologia i Gestió de Patrimoni (1998). Diplomat en Taxació, Catalogació i Expertització d’obres d’art, per l’Escuela Superior de Anticuarios (2006). Membre de l’ACCA, AICA i ICOM. Cap de secció d’art de Las nueve musas (Madrid), crític de Arteporexcelencias (La Habana), Bonart (Girona), L’Independent de Gràcia (Barcelona, Butlletí Soc. Cat. d’arqueologia (Barcelona) i El temps de les arts (València).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close