Arts escèniques

Magda Puyo: “Volem fugir del teatrecentrisme; creiem en el teatre i la dansa com a eines conjuntes”

Ja fa quatre anys que Magda Puyo (Móra la Nova, 1960) és al capdavant de l’Institut del Teatre per impulsar la formació, la creació, la recerca, la conservació i la difusió de patrimoni en el camp de les arts escèniques. És la primera dona directora des de la creació del centre el 1913 per Adrià Gual amb el suport del llavors president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba, i el suport de la Diputació de Barcelona, i té molt clar el què i com ha de ser una institució d’aquestes característiques.

Dirigeix l’Institut del Teatre des de novembre de 2015. Ja han passat quatre anys i aviat sortirà a concurs el seu càrrec…
Estic en prorroga! L’Institut depèn de la Diputació i està a punt de sortir el concurs públic que se celebra cada quatre anys per a la renovació del càrrec de direcció. Durant els darrers anys amb el meu equip hem posat en marxa una sèrie de projectes que no s’enllesteixen en quatre anys i requereixen continuïtat. Per aquest motiu em tornaré a presentar; crec que dues legislatures és un període molt sa, més ja no. Ja tinc preparat un dossier amb una bateria de propostes.

Magda Puyo durant l’entrevista. © A.Mas.

Pot fer-nos un balanç del seu mandat?
Hem renovat tots els estudis superiors. Els nous plans d’estudis són molts més transversals i connecten arts escèniques amb altres disciplines com la ciència i la tecnologia. Volem fugir dels calaixos perquè l’art escènic és híbrid i beu de fonts mot diferents. Per exemple, tenim clar que l’intèrpret també pot treballar el seu imaginari i esdevenir creador. També cal crear noves formes d’estar a l’escena i anar més enllà de l’espai escènic. El teatre i la dansa són eines molt potents i transformadores, estem treballant per implementar-les en l’àmbit de l’educació i cohesió social, però tot això requereix un gran esforç i molta pedagogia.

Què han aconseguit?
Ja tenim primer i segon de batxillerat. També oferim estudis de postgrau que complementen la formació superior universitària en arts escèniques i la seva aplicació amb titulacions homologades i titulacions pròpies. L’objectiu dels postgraus és proporcionar formació de perfeccionament als professionals de les arts escèniques. L’oferta també inclou una branca d’arts escèniques i
acció social.

Aconseguir el batxillerat artístic és un gran pas…
Sí. Ho vam aconseguir el 2017 i l’any passat vam tenir la primera promoció de noies i nois de dansa. El nivell d’estudis de batxillerat dels nostres alumnes és superior a la mitjana de Catalunya. La raó és que l’alt grau de disciplina al que estan sotmesos els nostres alumnes els ajuda a centrar-se en la resta d’estudis.
Oferim un model d’escolarització molt personalitzada. El claustre d’acadèmics fa pinya per mantenir aquest moldel i la Diputació ens dóna el pressupost que ho fa possible.

Sala de l’Institut del Teatre de Barcelona. © Julia Ramiro.

A Madrid està l’escola Resad (Real Escuela Superior de Arte Dramático) que té molt bona fama. Quina relació teniu amb altres escoles d’arts escèniques d’Espanya?
Aquest any hi ha una trobada prevista d’escoles d’arts escèniques a Càceres amb professors i alumnes. És la primera que es fa. El desordre en el camp de l’educació de teatre i dansa és total; no hi ha cap planificació. L’any 1975 la UB va ser pionera amb el reconeixement de Belles Arts com a carrera universitària de cinc anys, però l’Esmuc i nosaltres encara no hi hem arribat i actualment som escoles superiors. Ara es comença a parlar de la Universitat de les Arts de Catalunya. Als països nòrdics i anglosaxons les arts escèniques tenen títol universitari, però a França les Escoles Superiors són realment tan superiors i prestigioses qui ni s’han plantejat el canvi. Aquí el problema és que la universitat espanyola té una faixa molt estreta.

Teatre i dansa conviuen a l’Institut…
Fins fa ben poc l’Institut del teatre era una escola exclusivament de teatre. Què hem fet? Agafar la dansa i posar-la al lloc on ha d’estar. Estem treballant de valent amb la dansa en moltes direccions. Per exemple, volem adaptar les proves d’accés a persones amb altres capacitats. Això implica crear un protocol i moltes més coses. Volem fugir del teatrecentrisme; creiem en el teatre i la dansa com a eines conjuntes.

La companyia IT Dansa és una de les joies de l’Institut del Teatre…
I tant! IT Dansa és la Jove Companyia de l’Institut, un postgrau de dos anys de formació de joves ballarins i ballarines; organitzem audicions obertes a nivell internacional i la nostra companyia gaudeix d’un gran reconeixement a tot el món.

Alumnes del Conservatori Superior de Dansa en una actuació del Creadansa © Alba Perea.

I el Museu d’Arts Escèniques també és un gran tresor
És la col·lecció d’arts escèniques més important del sud d’Europa. No només tenim peces del teatre català sinó també del Segle d’Or. Cal destacar el fons documental d’Artur Sedó, un empresari català provinent del món del tèxtil. Tenim un problema real de conservació i d’espai que cal resoldre. Amb el nou projecte dels Museus de la Muntanya de Montjuïc potser tenim sort i aconseguim la reubicació del museu. No pot ser que els ciutadans no gaudeixin dels materials vius del museu.

Combina la seva feina de directora de l’Institut amb la de professora i la de directora teatral?
Aquest any he dirigit un espectacle al Teatre de la Gleva, que l’any passat vaig estrenar al TNC, i també faig les tutories als estudiants pels treballs de final de carrera dels estudis de teatre. La idea és compaginar la meva feina amb altres tasques o projectes sense faltar mai a les meves responsabilitats.

Exterior de l’Institut del Teatre de Barcelona, al costat del Mercat de les Flors. © Julia Ramiro.

A pocs metres té el Mercat de les Flors, el gran escenari i laboratori de dansa de Barcelona, quina relació manté amb la seva directora Àngels Margarit?
Ella és guerrera com jo i fem un bon tàndem. Sempre estem reivindicant alguna cosa. Tenim moltes coses en marxa com el Premi de Dansa que fem al Mercat, el Tot Dansa, el Dansa Ara i ara farem un cicle per mostrar els treballs de final de carrera. El vell somni de la Ciutat de Teatre… nosaltres ens considerem teatre, ciutat i tot. Una de les noves iniciatives conjuntes serà el Dia de la Muntanya que es celebrarà per primer cop el pròxim 13 de juny i que vol dinamitzar les instal·lacions culturals de Montjuïc.

Magda Puyo és una dona tan enèrgica i vital que no vol ni pot deixar de parlar de la feina i de tots els projectes que té al cap. Ens acomiada amb un obsequi, el darrer llibre de la Col·lecció Dramaticles editat per Comanegra i l’ Institut del Teatre: “Estem editant textos teatrals per la gent jove que vol fer teatre”.

Maria Güell Ampuero

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca