Altres gèneres

Marc Lloret: Tenir una programació tancada a mesos vista de la seva celebració, dóna més temps per vendre tiquets.

Pel gran públic, el nom de Marc Lloret va associat a la seva feina com a teclista de la banda Mishima. A fora dels escenaris, va codirigir el PopArb (un dels festival pioners a Catalunya) que es va celebrar fins a l’any 2013 a Arbúcies (la Selva). Des de l’any 2012, Lloret és el director artístic del Mercat de Música Viva de Vic que enguany, en principi, està prevista la seva 32ena edició del 16 al 19 de setembre.

Amb ell, no només conversem sobre la seva experiència dirigint el MMVV sinó també del sector musical actual i de les possibles afectacions de la crisi del Covid-19 en el sector.

Mercat de Música Viva de Vic Fotografia: Xavi Torrent.

-Aquest any 2020 serà el teu desè any com a director del Mercat de Música Viva de Vic? Amb la perspectiva d’aquests anys, en què creus que el MMVV ha evolucionat?

És cert que han passat suficients anys com per mirar enrere i analitzar aquests nou anys del projecte amb perspectiva, però no és tan senzill fer-ho quan encara ets a dins. Crec que podríem dir que el Mercat de Música Viva de Vic ha anat evolucionant cap a la eficiència, oferint plataformes i dinàmiques per intercanviar idees, coneixement i negocis al voltant de la música en directe. L’objectiu ha estat i és que el MMVV contribueixi a la contractació de música en directe, a la visibilització de la qualitat i la diversitat musical del país i a la internacionalització de les propostes musicals que tenen l’ambició de fer-ho.

-Un cop heu recollit totes les propostes que us arriben, quin criteri seguiu des de direcció a l’hora d’escollir les definitives? Penseu més en el punt de vista de mercat o aneu combinant també pel públic en general?

Ens arriben unes 800 o 900 propostes. Ens ho mirem i escoltem tot i fem una primera selecció de grups i artistes que presenten treball nou, que creiem que poden funcionar al Mercat o que estratègicament considerem que poden beneficiar al MMVV en algun aspecte. D’aquesta primera selecció, que és molt gran, es va reduint a mesura que hi anem aplicant els criteris de selecció que considerem importants. Quins són aquests criteris? Doncs, entre d’altres, que estrenin alguna cosa al Mercat, que tinguin una estructura professionalitzada per defensar i promoure l’artista a la trobada professional, que tinguin personalitat, etc. I després, busquem l’equilibri per garantir la diversitat de gènere, estil i origen.

Pel que fa a la segona pregunta, treballem amb dues línies de programació: una molt pensada per a professionals i una altra més pensada per al gran públic. La primera es concentra en el perímetre de l’Atlàntida i la segona té lloc a la plaça Major de Vic i a l’esplanada del Sucre.

Mercat de Música Viva de Vic Fotografia: Xavi Torrent

-Sents que el Mercat de MMVV està ben acollit per la ciutat de Vic?

Totalment. I no ara, només. Ja fa anys que el MMVV és un esdeveniment molt estimat i molt important per la ciutadania de Vic, així com per a tota la comarca d’Osona. En 31 anys d’història possiblement en els primers, quan va arrencar, és quan va planejar en tots els àmbits un cert escepticisme, perquè no era fàcil explicar el model d’esdeveniment.

– A nivell de línies artístiques, per la 32èna edició del MMMV teniu previst alguna novetat destacable?

La veritat és que no hi haurà grans canvis en la línia artística. Incidirem en la importància de la internacionalització, si és possible, i hi haurà una presència destacada d’artistes francesos. La idea continua essent oferir una mostra diversa d’artistes que volen estrenar coses interessants i les volen presentar al Mercat amb la voluntat de girar-les la temporada que ve.

Per què la música clàssica i la moderna tenen aquest divorci tant clar quan en el fons fan el mateix?

Personalment no veig tan clar aquest divorci. Si que puc dir que pel que fa als músics, el transvasament d’instrumentistes del món clàssic al modern és habitual i les col·laboracions també ho són.

Sense donar-hi massa voltes, em vindrien idees al cap per entendre que costi associar-les més sovint: la clàssica no necessita amplificació, funciona amb calendaris diferents en molts casos i té uns codis formals que resulten difícils d’encaixar en festivals de música moderna. Gran part dels músics formats en la clàssica, centren la seva carrera en la interpretació de músiques  ja compostes, en canvi en el món de la música moderna la figura de l’autor és fonamental i es posa el focus en el missatge, l’actitud i altres elements estètics que en el cas de la clàssica, normalment, ja estan preestablerts.

Seguint amb la crisi que ha provocat el Covid-19 amb les suspensions/ajornaments d’una bona part de la programació cultural d’aquest final d’hivern-primavera, creus que provocarà un canvi en la visió de programació?

No n’estic segur de res, ara mateix. En els darrers cinc anys, sembla que la tendència en el sector dels festivals de música moderna ha estat la de programar cada cop amb més antelació, no sé si tant com un any. Tenir una programació tancada a mesos vista de la seva celebració, dóna més temps per vendre tiquets. Entenc que aquesta és una de les principals motivacions. El temps dirà quins són els terminis a partir d’ara. El que és segur és que no hi ha res segur i que la incertesa impregna totes les respostes sobre el Covid-19.

Mercat de Música Viva de Vic Fotografia: Xavi Torrent.

-Com veus el panorama artístic tant a Catalunya com Illes Balears i País Valencià? No només des del punt de vista institucional sinó sobretot de formacions, propostes, etc.?

El veig bé. En aquests darrers 10 anys hem escoltat una mitjana de 700 propostes per edició (en les dues últimes al voltant de 900). No escoltem tot el que es produeix a Catalunya, però sí una part important, ja que més de la meitat d’aquestes provenen de territoris de parla catalana. Això són centenars de projectes.

La salut és bona: propostes diverses, molt professionals i amb capacitat de connectar amb un públic ampli. De tantes formacions i projectes com n’hi ha, potser falten més espais per poder visibilitzar els emergents, els que busquen oportunitats per seduir el seu possible públic. I també les de gèneres més perifèrics. Hi ha molta gent que està fent coses interessants, diferents i arriscades i no té moltes finestres per presentar-se en societat.

Eduard Sant Chalois

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close