«Mare de Déu de les Roques» de Leonardo da Vinci

Didàctica de l'Art

Leonardo Da Vinci va morir l’any 1519, enguany fa 500 anys. La seva obra és gegantina, fruit de tota una vida dedicada a l’aprenentatge. Fill il·legítim d’un notari, no va poder anar a escola, el seu avi fou el seu mestre. Els anys d’aprenentatge al taller de Verrocchio a Florència no van ser suficients per amainar la seva set de coneixement. Se sentia ignorant, i per això va mantenir sempre una insistent voluntat de conèixer, sobretot la natura.

En els seus manuscrits ens va deixar notes i dibuixos sobre temes diversos que abracen nombroses disciplines: l’anatomia humana, geometria, biologia, enginyeria, arquitectura o l’òptica, són alguns dels camps en els quals va aprofundir.

No podem deslligar Leonardo del seu temps ni de l’espai que el va veure viure. Només la Florència del Renaixement podia tenir un fill humanista, artista i savi com ell. Ara bé, mai ningú és profeta a la seva terra, Leonardo tampoc. S’especula que Llorenç de Medici el va enviar a servir a Lluís Maria Sforza de Milà. Leonardo es va fer imprescindible per a una família que s’emmirallava en la cultura florentina.

Mapa polític de la península itàlica el 1494.
Mapa polític de la península itàlica el 1494.

La seva versatilitat, el seu coneixement, recollit en més de 40 volums manuscrits, el van convertir, encara en vida, en un mite. La Monalisa, el quadre més famós del món, el més observat, el més retratat, el més reproduït i el més interpretat, ha contribuït amb el misteri que l’envolta a mitificar Leonardo, però la Monalisa no és l’únic quadre misteriós, avui parlarem d’un altre, la Mare de Déu de les Roques, un quadre que són dos.

A Milà Leonardo rebé l’encàrrec de pintar un quadre per al retaule que havia de presidir l’altar de la capella de la Immaculada Concepció a l’església de Sant Francesc el Gran.

La talla del retaule va ser encarregada a l’escultor Giacomo del Maino, la pintura dels quadres laterals als germans Evangelista i Antonio Preda i el quadre central a Leonardo Da Vinci.

S’esperava de Leonardo una representació a l’estil florentí, per tant, més humana que les representacions clàssiques, però Leonardo anà molt més enllà.

Situem-nos. El rei Herodes, per evitar que el nounat que esdevindrà el Messies li usurpi el poder, ordena sacrificar tots els infants mascles de Jerusalem. Josep i Maria, assabentats amb antelació, fugen cap a Egipte i de camí, s’amaguen a les muntanyes per no ser trobats pels soldats romans.

Leonardo es fa seva l’escena i en fa una interpretació lliure, el resultat va ser controvertit, com tot el que feia.

1

Fixem-nos primer en el paisatge. Dèiem que Josep, Maria i l’Infant Jesús fugen de Betlem i emprenen el camí cap a Egipte, però lluny de representar el desert, Leonardo situa l’escena en una cova humida i plena de vida que representa la muntanya. L’estructura de la cova genera un espai immens entre l’escena on se situa Maria i l’exterior. És una cova gran, plena de racons per on s’escola la llum. Les estalactites i les estalagmites mostren els camins antics de l’aigua i deixen un paisatge ric en detalls.

1

Per tot arreu hi ha vegetació representada amb luxe de detalls. De les esquerdes de la roca en pengen falgueres.

1

Una llavor de margalló ha trobat un bon lloc per créixer i obrir-se pas cap a la llum.

1

Els lliris aprofiten l’aigua quieta per florir.

1

Al centre, ella, no porta vel, no té corona ni cap aurèola. És una nena encara, cabells rinxolats i aspecte angelical, tot plegat dóna una imatge d’humanitat que l’allunya del personatge descrit a les sagrades escriptures.

1

Els infants requereixen la seva atenció. Ella abraça Joan i no el seu fill que jau a terra. No hi ha jerarquia entre els personatges, no hi és perquè aquí són només infants.

1

Obre la mà esquerra, com si anés a posar-la al damunt del cap del seu fill. Una mà volgudament suspesa, que ens diu alguna cosa, una mà que no sabem on va.

1

L’altra mà és la de L’àngel Uriel. Què assenyala amb el seu dit índex tan punyent? Tampoc no ho sabem.

1

El petit Joan és una mica més gran que Jesús. La seva mare, cosina de Maria, no l’ha pogut pujar a la muntanya per salvar-lo i ho ha fet l’àngel Uriel. Ara Maria l’abraça. Sap que serà Joan qui prepararà el camí de Jesús i el que d’aquí a uns anys el batejarà. Joan es mira Jesús amb les mans creuades.

1

Jesús subjectat per la mà de l’àngel, el beneeix. Un joc de mans misteriós en una escena tendra i humana.

El contracte del quadre es va formalitzar el 25 d’abril de 1483 i havia de ser lliurat el 8 de desembre del mateix any, però és probable que l’incompliment del pagament per part de l’església retardés el lliurament.

Mentrestant, Leonardo treballava per Lluís Maria Sforza a Milà. L’any 1494, la neboda de Lluís Maria es casa amb l’Emperador Maximilià. Com a regal de noces l’oncle de la núvia lliura a la parella La Mare de Déu de les Roques que viatja cap a Alemanya. Quin millor regal es podia oferir? Un quadre meravellós, pintat a l’estil florentí pel millor artista del seu temps! A més un quadre que l’església de Sant Francesc el Gran rebutjava per estar mancat d’or i per oferir una representació dels personatges sagrats allunyada del simbolisme cristià.

Anys més tard, l’església de Sant Francesc va reclamar l’obra, així que el 1506 es va fer un altre contracte en el qual s’assignà una nova quantitat perquè Leonardo fes el quadre de nou. Aquest fet es va produir el 1508. A la segona versió Leonardo hi afegeix tots els detalls que el pagador reclamava, una altra cosa és si aquesta segona versió és tota del geni renaixentista o és dels seus deixebles.

Així doncs existeixen dos quadres de la Mare de Déu de les Roques, el primer, que és el que hem explicat, és al Museu del Louvre, l’altra és a la National Gallery. A primer cop d’ull semblen dues obres iguals, però són molt diferents.

A l’esquerra, versió del quadre al Louvre i la dreta la de la National Gallery.

Ambdós museus els estudien per poder respondre a molts dels interrogants que hi ha plantejats. Fins al 23 de gener a la National Gallery de Londres hi ha una exposició que presenta el resultat dels darrers descobriments i sí, la mà de Leonardo hi és segur en l’esbós inicial, però aquest primer dibuix queda tapat per la còpia final.

Mentrestant, milions de persones els aniran a veure cada any intentant per ells mateixos obtenir aquelles respostes que mai arribaran. L’obra del mite alimenta el mite. Amén.

Isabel Boj

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close