Arts visuals

María María Acha-Kutscher, Núria Güell i Margaret Harrrison. Tres visions compromeses del feminisme

El tema del feminisme segueix despertant un gran interès en el món de l’art. L’any passat es va celebrar al CCCB a tall d’antològica des d’una col·lecció vienesa la mostra  Feminismes, que reunia les exposicions “L’Avantguarda Feminista dels anys 70, Obres de la Verbund Collection, Viena” i Coreografies del gènere, que va servir per entendre millor la dificultat que la dona artista té per desenvolupar lliurament les seves creacions. Per tant, és prioritari i necessari que es facin aquestes exposicions per denunciar la denigració i explotació que es fa de la figura de la dona en qualsevol part del món.

Ella, l’ull, el dit, la mà
Maria Maria Acha-Kutscher / Núria Güell / Margaret Harrison
Comissària:  Alexandra Laudo
ADN galeria
Mallorca, 205. Barcelona
Fins al 14 de Novembre 2020

Ara, dins del programa Barcelona Gallery Weekend, s’exhibeix Ella, l’ull, el dit, la mà a la galeria ADN, amb obres de Maria Maria Acha-Kutscher, Núria Güell i Margaret Harrison, sent la comissaria Alexandra Laudo, on  tres dones artistes de diferents generacions dialoguen entre elles. Les tres són militants feministes, que volen denunciar i criticar qualsevol tipus d’opressió que pateixin no solament les dones sinó qualsevol ésser humà. Per això les obres estan disposades de manera que existeixi una relació entre elles i no de manera cronològica o individual, ja que les hem d’observar en el seu conjunt.

María María Acha-Kutscher. Womankind. Monuments I i II. 2020

Totes tres han exposat anteriorment a Barcelona, ja que Margaret Harrison i Núria Güell van participar a Feminismes, i Maria Maria Acha-Kutscher a La Virreina. Centre de la Imatge l’any passat amb La dona. A més, Güell ve mostrant els seus treballs a la ADN des del 2013, i Harrison, va fer una exposició al Centro Azkuna de Bilbao fa tres anys. Però abans de comentar l’exposició és necessari referir-se a alguns aspectes biogràfics de cadascuna de les artistes.

Margaret Harrison. Getting close to my masculinity (from the Captain America Series. 2013.

La més veterana és Margaret Harrison (1940, Wakefield. Regne Unit), que va formar-se a L’Escola d’Art de Carlslyle, a la Royal Academy Schools de Londres i a l’Acadèmia de Belles Arts de Perugia. És fundadora del Women’s Liberation Art Group a Londres. El 1971 va fer una exposició a la capital anglesa que va ser prohibida per la policia quan encara no s’havien complert ni 24 hores de la inauguració, ja que la consideraven indecent.

Va participar a l’exposició Issue: Social Strategies by Women Artists, comissariada per Lucy L. Lippard, celebrada a l’Institut d’Art Contemporani de Londres el 1980, i que va ser la més important sobre feminisme que s’havia fet fins aquell moment.  La temàtica de la dona sempre li ha preocupat, sobretot les violacions i l’explotació social i laboral. En moltes de les seves obres hi ha una forta crítica sobre les icones masculines de la cultura popular, com Superman, Batman i el Capità Amèrica que representa vestits amb roba femenina i ensenyant els seus genitals.

Maria Maria Acha-Kutscher (Lima, 1968), es una artista visual peruana que viu a Madrid des del 2001. Anteriorment havia residit a Ciutat de Mèxic on va treballar com a directora d’art d’una agència publicitària. Actualment, amb Tomás Ruíz-Rivas codirigeix el projecte d’art experimental Antimuseo. Va estudiar Belles Arts a la Pontifícia Universitat Catòlica de Lima. Ha obtingut diversos premis internacionals i beques que li han permès treballar a Madrid principalment. La situació de la dona sempre li ha interessat i és l’eix principal de les seves creacions que solen ser projectes a llarg termini.

Durant el període 2010-2015 va estar immersa en el projecte Womankind –humanitat femenina-, del que s’exhibeixen algunes peces a la ADN. El projecte consistia en investigar arxius fotogràfics de diverses fonts, reinterpretant-los i modificant-los a mode de collage fotogràfic digital, on la figura de la dona és la protagonista. Per a l’artista allò important és “la reivindicació, del contrari, no hauria pogut desenvolupar la meva obra amb honestedat”. Com Harrison i Güell es defineix també com a feminista, encara que des d’una òptica més política.

Núria Güell. Vídeo Una película de Dios. 2018-2019

La més jove de les tres és Núria Güell (1981, Vidreres. Girona). Es va llicenciar en Belles Arts en l’especialitat d’escultura per la Universitat de Barcelona. També ha fet diversos cursos de fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i a l’IDEP, on va cursar un Màster de Fotografia Digital. Ha fet residències a Ciutat de Mèxic, Göteborg, Madrid i L’Havana. Podríem afirmar que és una de les artistes més ben valorades a nivell internacional dins del terreny conceptual. La seva primera exposició individual va tenir lloc a Girona, a les Sales Municipals de La Rambla, el 2007.

La majoria de les seves obres són de tipus social, polític i econòmic, on sovint sobrepassa els límits de l’ètica i la legalitat, sent les institucions el focus principal de la seva denúncia. A ella no li interessa l’obra d’art com a objecte, sinó que li agrada “desafiar les convencions consensuades”. El seu treball es pot relacionar amb l’artista Santiago Sierra, sobretot per la participació de persones anònimes en les seves accions i performances.

Respecte a l’exposició Ella, l’ull, el dit, la mà, encara que el títol no sigui gaire habitual, té la seva explicació. Ella fa referència a la dona com a personatge principal, tant si es tracta a nivell temàtic com pel fet que les tres artistes són dones. El segon terme, l’ull,  és una mirada a la problemàtica existent en un món dirigit pels homes, on elles són testimonis d’aquests fets observant tot el que passa al seu entorn per després manifestar-ho a través de les seves obres. Quant al Dit, pot referir-se al dit acusador de les injustícies, encara que també “a la seva capacitat de reconèixer els privilegis  que a vegades els atorga la seva posició com artistes reconegudes i residents a Europa-.

L’obra que inicia el recorregut per l’exposició és un maniquí model Hannover en forma de poltre, així com diferents objectes, entre ells una vagina artificial equina i un vídeo. Aquestes peces formen part del projecte El valor de la puresa (2019) de Núria Güell, on l’artista després d’un exhaustiu treball d’investigació sobre la Pura raza española, fa referència al rei Felip II que va crear un prototip racial dels cavalls. Actualment el Ministeri de Defensa  espanyol comercialitza el semen perquè la raça no s’extingeixi. Amb aquest treball fa una crítica a les “nocions de puresa, raça i identitat nacional”. Davant mateix d’aquesta instal·lació hi ha dues fotografies de Maria Maria Acha-Kutscher de la sèrie Womankind (2020), Monuments I i II, on s’hi veu a dues dones, una que està muntada sobre una escultura d’un  lleó i una altra damunt un hipopòtam. Es tracta de collages digitals extrets d’un arxiu. En conjunt observem una determinada manera d’entendre el patriotisme mitjançant els uniformes, les banderes i els monuments.

Núria Güell. Aportación de agentes del orden. 2019.

A la següent sala, Güell presenta una col·lecció d’objectes sexuals que provenen del projecte De putas. Un ensayo sobre la masculinidad (2018), que es poden trobar en qualsevol sexshop. Entre ells hi ha consoladors, vibradors i diversos elements sadomasoquistes. L’artista tracta de demostrar la submissió, en aquest cas, masculina, ja que aquests objectes provenen d’una professional del sexe que els utilitzava amb els  seus clients, principalment homes, que es vestien amb roba femenina. Per això aquesta col·lecció d’objectes “constitueix una al·lusió a la força repressora que la tipificació del desig i dels rols de gènere i sexuals exerceix sobre tots nosaltres”. A la mateixa sala  hi ha uns dibuixos, aquarel·les i collages , cas de If These Lips Could Only Speak II (1971), Ejaculator (2007) i Getting close to my masculinity (from the Captain America series) 2013), on apareixen personatges provinents del món del còmic com el Capità Amèrica, encara que també hi ha algunes heroïnes dominant  l’home, com per exemple Superman en petit que està dins d’una bossa de mà. Però el més contradictori és que aquestes heroïnes porten una roba interior molt sexy. Són imatges que fan referència al pop-art americà dins d’una visió crítica i irònica. Com es pot observar, aquest tema el ve desenvolupament des de fa cinc dècades.

A la sala gran –gràcies al canvi de seu de la galeria que ara disposa d’un espai de grans dimensions que li ofereix més possibilitats expositives – hi ha dues impressions digitals d’ Acha-Kutscher que formen part del projecte Herstorymuseum que ve desenvolupant des del 2017. Es tracta d’un museu fictici inventat per la pròpia artista on apareixen una sèrie d’imatges  “que ella entén com a petites exposicions, centrades en artistes i creadores del segle XX per oferir una història alternativa de l’art”. Una de les peces més espectacular és un mural on hi ha trenta-sis imatges de dones vestides d’homes. Per això la peça es titula Permissions de Travestissiment (2020), al·ludint a una ordenança parisenca del segle XIX on s’acceptava que les dones es vestissin d’homes. Hi ha retrats i obres d’artistes, entre elles algunes imatges que es van poder veure a l’exposició Feminismes del CCCB, on representa a diverses escriptores  que empraven noms masculins.

Núria Güell. Aportación de agentes del orden. 2009. Fragment

Hi ha una paret amb quatre quadres de Harrison que formen part de la sèrie Scents of Identity (1993) que l’artista relaciona amb una peça d’Edouard  Manet, concretament Un bar aux Folies Bergère , on es veu a una prostituta en un bar. L’artista, en canvi, mostra unes joves  treballadores d’uns grans magatzems per explicar l’explotació  de la dona com a objecte de desig dins de l’enorme poder que té el sistema capitalista. Aquestes aquarel·les dialoguen amb uns fotocollages d’Acha-Kutscher de la sèrie Womankind, on destaca la presència  d’unes dones que estan soles en actitud contemplativa a casa seva o a l’exterior. És tan important el personatge femení com el seu entorn.

De Güell hi ha un conjunt de vídeos on apareixen una sèrie d’imatges religioses que formen part del projecte Una película de Dios (2018-2019) filmat a Mèxic. Fa referència a noies que havien patit abusos sexuals. L’artista va estar treballant durant un any en aquest projecte que pretén demostrar “una confiança en la possibilitat de reformular aquestes grans narratives  des de la pràctica artística i des del mateix museu mitjançant la incorporació de veus dissidents i de relats no hegemònics”. De la mateixa artista hi ha un treball de camp desenvolupat a L’Havana amb la seva participació i agents de l’ordre, realitzat el 2009, on mitjançant una sèrie de fotografies col·locades en una pissarra imantada es veuen policies parlant amb ella o amb altres persones, en actitud de flirteig  i adulació per veure quines són les seves reaccions.

Maria Maria Acha-Kutscher. Saudade Womenkind. 2020.

Finalment, hi ha un tríptic de grans dimensions de Harrison Ellen’s dress (1998), on pràcticament tot el quadre està ocupat per uns núvols pintats amb colors primaris, com a homenatge a William Turner i, a un costat, hi apareix una noia vestida de blanc, com si estigués esperant a  algú. La jove és la filla de l’artista que porta un vestit en el que hi apareixen una sèrie de noms que fan referència als llocs on s’han fabricat cadascuna de les parts del seu abillament que la seva mare li va comprar al comtat anglès de  Cumbria. Aquest acrílic  “contraposa unes dades que revelen les relacions d’explotació econòmica entre Europa i els països en vies de desenvolupament en relació a la producció i la circulació de mercaderies, contraposant així la bellesa del paisatge a la cruesa de la geopolítica”.

Ramon Casalé Soler

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close