Arts visuals

Marko Daniel: “Estem negociant un canvi de model que garanteixi la supervivència del patrimoni de la Fundació Miró”

El director de la institució agraeix que el públic local s’hagi mantingut al museu durant el 2020, malgrat la crisi de la pandèmia.

Marko Daniel (Aquisgrà, 1964) es va incorporar a la Fundació Miró de Barcelona el 2018 i des d’aleshores ençà no ho ha tingut gens fàcil per portar a terme l’activitat del museu amb normalitat degut a la situació econòmica de la institució. Però la pandèmia ha suposat una estocada fortíssima a una situació que ja era difícil, ja que la Fundació Miró anava mantenint els seus pressupostos gràcies als recursos propis que generaven els visitants, la majoria turistes. Des de la reobertura el passat mes de juny, el museu només obre tres dies a la setmana i té la plantilla amb diverses modalitats d’ERTO. Una situació complicadíssima que sembla que pot tenir alguns brots verds el 2021. Marko Daniel, optimista i agraït, malgrat tot, hi confia plenament.

Quin balanç fa de com ha anat la reobertura de la Fundació Miró?

Soc un treballador cultural des de sempre i segurament mai hauria imaginat una situació com aquesta. Jo vull que vagin molts visitants als museus i en aquest sentit ha estat un desastre per a tothom. Però això seria una manera de veure la situació d’una manera superficial. Sabem que el 2021 serà molt difícil també fins i tot si tot va bé, però esperem que una mica menys del que ha estat el 2020. El problema és que no estàvem preparats quan vam haver de tancar al març. Ara afrontem el 2021 amb més previsió. En el cas de la Fundació Miró, som un museu amb majoria de públic de fora però el que més m’ha alegrat, malgrat només estar oberts tres dies a la setmana, de divendres a diumenge, és que hem pogut mantenir el nombre de visitants locals, si ho comptem dia per dia, amb una mitjana de 234 visitants diaris, dels 74 dies que hem estat oberts fins al novembre. [El 2019 la mitjana era de 1.085 visitants diaris, en el mateix període i 149 dies d’obertura]. Malgrat això, estic molt content del compromís i fidelitat dels nostres visitants. Només puc estar agraït que hagin vingut en un any tan difícil.

Joan Miró. Flama en l’espai i dona nua, 1932, es veurà a l’exposició ‘Joan Miró i l’ADLAN’ Fundació Joan Miró, Barcelona. Donació de Joan Prats.

És clar que deuria ajudar el fet que es pogués reobrir amb dues exposicions de luxe, No em sents de Nalini Malani i la que va comissariar Antoni Llena sobre els papers de Miró.

Recorda que l’exposició de Malani s’havia d’inaugurar just una setmana després del tancament i havíem tingut la sort que ella havia pogut venir a muntar i supervisar-ho tot, la vam poder conèixer i estimar. La rebuda de l’exposició ha estat boníssima i a més hem estat nominats per al premi Global Fine Art Awards a la categoria de millor exposició individual d’un artista contemporani en actiu. L’exposició es mereix aquest reconeixement perquè ha estat una exposició excepcional per a aquests temps excepcionals. El premi se sabrà al març a París i estem molt contents d’estar en companyia de grans museus del món nominats com el Centre Pompidou de París, el Metropolitan de Nova York, de la National Gallery de Singapur, de la Tate Modern de Londres… Grans museus… i nosaltres. És un gran reconeixement per a l’artista i per a la feina de l’equip de la Fundació. D’altra banda, també estem encantats que els premis GAC hagin guardonat l’exposició Art sonor?, comissariada per Arnau Horta i a Antoni Llena per la seva trajectòria.

I tot això amb una plantilla en una situació molt complicada, amb un ERTO.

L’equip ha tirat endavant del carro, amb un ERTO, que ara ja està molt reduït, que ens ha complicat molt les coses. Només puc estar content amb la feina que s’ha fet i això també inclou al Patronat i a l’Ajuntament i la Generalitat que ens han fet aportacions extraordinàries per garantir la supervivència de la Fundació en aquest any tan difícil. L’Ajuntament de Barcelona ha donat un 1 milió́ d’euros, la Generalitat 870.000 euros i la Diputació de Barcelona 100.000 euros. Aquestes aportacions permeten complementar els sous de la plantilla fins al 90% i equilibrar el dèficit. No som una institució pública i no tenim la vida garantida en aquest sentit i ens hem trobat amb el dilema de si podríem tornar a obrir o no. I en aquest sentit hem mantingut una comunicació molt fluida amb l’Ajuntament i la Generalitat i hem millorat molt la comunicació amb el Ministeri de Cultura. L’any 2021 la seva aportació pujarà de 90.000 a 500.000 euros. Però és que a més tenim previst un canvi de model que significaria que la supervivència del patrimoni de la Fundació. Les administracions públiques ens sufragarien les despeses per la protecció i la custòdia del nostre patrimoni artístic i arquitectònic que suposaria un augment de l’aportació en 3,3 milions, que encara no està garantida perquè encara hem d’acabar de parlar, però que suposaria que tinguem coberta la despesa mínima patrimonial. És una demanda humil. És l’única cosa que demanem perquè de tota la resta ja ens ocuparem nosaltres.

És a dir, evitar que el patrimoni quedi desprotegit i que es garanteixi l’obertura.

Obrir sis dies a la setmana encara no ho demanem perquè no em sembla just si hi ha tanta necessitat en la situació d’emergència que vivim. Si obríssim també dimarts, dimecres i dijous vindrien una vintena de persones cada dia, sobretot perquè parlem d’un públic local que amb sort està treballant i que només pot venir els caps de setmana. Quan la situació ho permeti, obrirem un dia o dos més, però mentre no sigui el cas, mantindrem aquest calendari. Em sembla un gest de responsabilitat per no convertir la Fundació en un pes per a les administracions que ens estan ajudant tant. Si ara ens poden donar suport és perquè el que demanem en aquest moments no és frívol.

La Fundació Miró ja venia d’una situació complicada al llarg del 2019, amb acomiadaments de personal, i arrossegant dèficit. Amb la nova situació de la pandèmia, heu arribat a patir per la supervivència de la institució?

En certa manera he de dir que venir d’una situació difícil, ens va ajudar a reorganitzar-nos durant el confinament perquè ja teníem interioritzat una mentalitat realista i de mínims, ens va ajudar a parar el cop. Però ara sí que de cara el 2021 necessitem que tot l’equip es pugui reincorporar plenament per treballar, no només per a les activitats més properes, sinó per a tota la programació a llarg termini. Això és urgent. Estem tancant l’any 2020, si més no, amb l’orgull per l’equip que tenim, sabent que tenim el suport de les administracions i sense dèficit. Acabem l’any amb una visió realista però positiva, sense oblidar mai totes les persones que han patit i pateixen les conseqüències de la pandèmia.

I ara que de moment és missió impossible que vinguin els visitants internacionals, com animar al visitant local que pugi a la Miró? I no em refereixo als habituals, sinó als que no han vingut mai o fa molts anys que no entren. Quan va entrar a la Miró, va declarar que s’havia sorprès que hi hagués gent aquí que no sabia ni que existia la Fundació. Potser ara, que no hi ha turistes, és el moment ideal perquè els que no venen mai, s’animin?

Encara recordo la cara i el somriure de la primera persona que va entrar a la Fundació el 12 de juny. Era una noia que venia amb el seu pare, que havien fet cua per entrar i ser els primers. Tenia la voluntat de reconnectar amb l’art després dels mesos de tancament. Volem continuar compartint això. És un plaer concentrar-nos en el públic local. Miró és el nostre patrimoni i ara la nostra feina consisteix en oferir una experiència agradable, emocional i social, que sigui un repte intel·lectual. Que no sigui una experiència passiva per activar la pròpia creativitat.

També des dels canals digitals?

Els continguts digitals de la Fundació no són mai continguts passius sinó que pretenem que s’entri en relació amb l’art i la cultura. Explorant la col·lecció, la natura, l’entorn de Montjuïc. Aquest és el cor de la nostra activitat. I amb un públic que participi activament com amb el nou programa La Miró a mà. Hem de pensar en la Fundació i en la cultura com un motor per a la recuperació i per plantejar un model turístic més sostenible. Ens agradaria que finalment els turistes vinguessin a Barcelona per veure Miró o Picasso.

Parlem de la muntanya de Montjuïc. Darrerament s’ha dit que després del confinament, l’accessibilitat i la seguretat de la muntanya ha empitjorat. Fins a quin punt continua sent un handicap per a la Fundació ser a Montjuïc?

No ho crec, ben al contrari. Crec que la nostra ubicació és una avantatja. Estem enmig d’un jardí, amb unes vistes espectaculars! Miró ho va voler així i va rebutjar que la Fundació acabés en una finca del carrer Montcada. És cert que hi ha coses que no acaben de funcionar prou bé però prefereixo estar on estem. Estem en contacte amb l’Ajuntament i amb la resta d’equipaments culturals de Montjuïc per millorar la situació. De moment, recomanem que és molt millor pujar des del Poble Sec que des de plaça Espanya.

En aquests moments de tanta incertesa es fa molt difícil programar a llarg termini, però què ens pot avançar sobre el futur més recent pel que fa a activitats?

Joan Miró. Dibuix-Collage (Homenatge a Joan Prats), 1934, es veurà a l’exposició ‘Joan Miró i l’ADLAN. .Fundació Joan Miró, Barcelona. Donació de Joan Prats .

Al mes de març tindrem l’exposició Joan Miró i ADLAN, comissariada per Jordana Mendelson, Joan M. Minguet i Muriel Gómez, que és una investigació que se centra molt en la relació entre Miró i Barcelona. Demostrarà que no és cert que Miró no exposés a Barcelona abans de la Guerra Civil, ho va fer en el context d’un grup d’artistes d’avantguarda en una ciutat que era oberta, cosmopolita i internacional.

L’any 2025 se celebraran els 50 anys de la Fundació, és possible preparar-se per a aquesta commemoració en aquests moments?

De moment, hem tingut la gran sort que la Generalitat cobrirà les despeses d’un projecte de la Unió Europea, per millorar les condicions de la Fundació de cara al 2025. En aquest sentit farem una intervenció que ens permetrà donar la importància que es mereix a l’arxiu de la Fundació, que és una de les nostres grans riqueses patrimonials, format per l’important fons d’obra damunt paper que l’artista va donar a la fundació́ i per la seva biblioteca personal. El canviarem de lloc i l’instal·larem a la sala de la primera planta de la torre octogonal de l’edifici, que era on Miró i Josep-Lluís Sert van pensar d’allotjar-lo de bon principi. De manera que la torre acollirà l’auditori, l’arxiu i la biblioteca, en tres nivells. La gràcia és que el visitant es trobarà amb l’arxiu durant el recorregut de la col·lecció permanent. Això esperem poder-ho enllestir entre el 2021 i el 2022.

Ens fa la carta als Reis?

Que puguem trobar l’acord definitiu per garantir el futur de la Fundació. Que, malgrat que hem pogut compensar els sous dels treballadors amb les aportacions extraordinàries que hem tingut, que tota la plantilla pugui sortir de l’ERTO els més aviat possible. Que puguem mantenir la bona relació amb els nostres visitants. I que, encara que no som un museu de grans dimensions, formem part dels grans museus del món pel que fa al nostre patrimoni i qualitat de les nostres activitats. 

Montse Frisach

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close