Marta Aran

Dramaturga, actriu i directora

El Zoo de Vidre

Marta Aran: “Estava farta de fer personatges que no em representaven”

Marta Aran és una artista amb les idees clares. Veure ‘Les tres germanes’ de Daniel Veronese li va canviar la vida, ens diu. Amb una carrera sòlida com a actriu al darrere, fa cinc anys, més o menys, va decidir que volia prendre la paraula. Va escriure ‘La noia de la làmpada’ i li va anar bé. Va fer ‘Els dies mentits’ i encara li va anar millor, fins al punt que va guanyar, l’any passat, el Max a la millor autoria revelació. Sempre amb la sala Flyhard al darrere. Ara és al Tantarantana amb ‘La segona Eva’, una peça que ens parla dels abusos i de l’Església.

Maria Hernàndez, Òscar Intente, Mar Pawlowsky i Eric Balbàs a 'La segona Eva'. Foto: Sílvia Poch
Maria Hernàndez, Òscar Intente, Mar Pawlowsky i Eric Balbàs a ‘La segona Eva’. Foto: Sílvia Poch

La mateixa Aran ho confessa: “Soc una friqui de les religions”. Diu que no ha escrit ‘La segona Eva’ per carregar-se l’Església, sinó que creu que la història de la submissió de la dona seria exactament igual sense el catolicisme. Les diferents representacions de la mare de Déu li serveixen per mostrar quin ha estat el paper de la dona a la societat.

I, per què va decidir escriure? “Estava farta de fer personatges que no em representaven”, afirma. Clar i català. Les dones, en el teatre, han de continuar sent objectes passius, a la mercè del desig i desitjos dels homes? Ella i una legió de dramaturgues estan canviant les coses. Algunes, com ella, provenen de la interpretació. “Si no escriuen molt més actors i actrius és perquè no hi ha tradició”, assegura. Quan acaba una peça, de fet, li envia a diferents intèrprets perquè diguin la seva.

Lara Salvador fent 'Els dies mentits' a la Flyhard. Foto: Roser Blanch
Lara Salvador fent ‘Els dies mentits’ a la Flyhard. Foto: Roser Blanch

Aran defensa que les dones han d’ocupar encara molt espai del que ocupen avui dia. “Sentim que només som aptes per al mes de març, per a l’off, i que els nostres temes són per a ‘mujercitas’”, dispara. No es tracta només de quotes, sinó de pressupost, de dies d’exhibició, d’uns temes que són tan universals com els que sempre han interessat els homes. Ella, confessa, també se sent atreta per aquests. Per què no passa a l’inrevés? Gran pregunta.

Tema d’obertura: ‘Faldilles i soroll’, de Les Sueques

Escriptor i periodista especialitzat en arts escèniques. Com a autor, ha publicat, entre d'altres, l'assaig literari 'Un món esbucat. Joan Alcover i Mallorca' (3i4, 2019), la novel·la 'Continents' (Empúries, 2016), l'assaig musical 'Putos himnes generacionals' (Empúries, 2015) i el poemari 'Felanitx' (Edicions 62, 2020).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close