Música

Marta Pérez, cartes d’enyor a un temps passat

És una de les tres veus de “Les Anxovetes”, un grup d’havaneres que interpreta la cançó marinera amb una mirada més actual. Però a banda de les històries costaneres, Marta Pérez es reserva les cançons que porta a dins per al seu projecte personal. Hem hagut d’esperar un temps des de Punctual (Dmusical, 2017) per escoltar-ne de noves i ens sorprèn amb un nou procés creatiu: una història plena de records i nostàlgia de dos personatges amb un paradís particular a Letters for June (Great Canyon Records, 2020).

Fa tres anys que no sentíem cançons noves del teu projecte personal. Com s’ha gestat Letters for June?

Tenia més cançons a dins, necessitava treure-les i d’aquí va sortir. Però hi ha hagut moltes coses a la meva vida en aquests tres anys i s’ha cuinat a foc lent. Tenia ganes de gravar un EP en comptes d’un disc de llarga durada i de fer-ho una mica com el primer EP Green Fields White Thoughts (autoeditat, 2015), que era més minimalista i íntim. Parlant amb el Jordi Bastida (guitarra i productor) vam trobar la fórmula per poder-ho fer i les cançons es prestaven molt a això. Les noves cançons tenen una càrrega emocional més intensa, és el que tenia ganes de fer i no tenia cap pressa per publicar-les. Ha sortit en el moment en què havia de sortir.

Portada del nou disc “Letters for June”

A la intimitat i el minimalisme s’hi suma la malenconia.

Són cançons melancòliques i nostàlgiques perquè darrere hi ha una història. Em vaig inventar la història de dos personatges que es trobaven i construïen el seu paradís particular. Són dues persones molt bones. Una de les dues ha de marxar per circumstàncies externes ha de marxar i es troben la realitat de cara: que no tot és fantàstic i meravellós, ni com ells ho tenien muntat en el seu món, en la seva bombolla. Sinó que de coses dolentes en el món també n’hi ha. A partir d’aquí s’escriuen cartes, explicant-se els records de la vida que portaven abans. Malenconia i nostàlgia pel que tenien i que ja no existeix. L’enyorança d’un passat, d’un paisatge, de moments que ara queden en el record.

Marta Pérez. Foto Júlia Quintana.

Havies jugat mai amb aquest procés creatiu?

La veritat és que no, sempre em basava en alguna cosa que tenia dins i havia de treure. En el fons això també ho és, però he volgut crear la història de dos personatges que no són jo. És la primera vegada que jugo amb això i també m’agrada. És un procés creatiu nou a l’hora d’escriure les lletres, pensar com la melodia hi lliga i què diré exactament. La diferència més gran en el procés en aquests cinc anys de projecte en solitari ha estat que les cançons cada cop em requereixen més temps a l’hora d’escriure-les.

I per què creus que t’ha costat més?

Potser perquè haig de construir un relat, un paisatge, un context… Suposo que m’ha portat més feina en aquest sentit. Potser tinc més ganes de cuidar la forma, sobretot amb les lletres. La melodia, en canvi, sí que ve més sola. Però no et sabria dir el perquè exactament, no m’hi havia parat a pensar.

Les Anxovetes.

A banda del teu projecte en solitari com a Marta Pérez, també formes part del grup d’havaneres Les Anxovetes i col·labores en un grup d’animació infantil, Els Atrapasomnis. De l’indie-folk a les havaneres, el ventall musical és molt divers!

Hi ha la Marta que fa música pels altres i la que fa música per ella mateixa. El projecte personal és música per mi mentre que amb Les Anxovetes que és un projecte molt meu, m’encanta i en formo part, i és més aviat música pels altres. Sense voler-ho, amb Les Anxovetes estem trencant una mica els esquemes, hem portat a les havaneres tres maneres de cantar i interpretar diferents. A finals dels 80 i inicis dels 90 hi va haver un grup vocal femení, Les Algues, actualment no. Sí que hi ha, però, en solitari, com la Sílvia Pérez Cruz o la Neus Mar, entre d’altres. La gent que ens escolta ens diu que transmeten molta frescor i que les cançons sonin a través de veus femenines se’ls dóna una altra lectura i es reben d’una manera molt diferent de l’habitual.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

Tot i ser el teu projecte en solitari, des dels inicis que t’acompanyes del Jordi Bastida (guitarra i productor) i la il·lustradora i dissenyadora gràfica Júlia Quintana en l’àmbit visual. Què aporten al projecte?

Quan m’enamoro, m’enamoro fort! Amb la Júlia sempre ens hem entès molt bé. Jo seria incapaç de fer el què fa la Júlia, té una creativitat desbordant i sap llegir molt bé el que hi ha darrere les cançons. Ella hi fa una altra lectura, li dóna una vida nova a la cançó a través del seu art. Al disc Punctual va transformar el disseny en una petita novel·la gràfica i en aquest cas el videoclip de “What Did We Know”. La Júlia tenia molt clar que volia utilitzar la tècnica de l’stop motion amb aquarel·la. Aquesta tècnica pictòrica té un punt d’improvisació que no saps cap a on anirà i volia fer-ho casar amb la cançó.

Amb en Jordi ens vam conèixer gràcies al concurs Sona9. Va ser el meu professor de guitarra i em va obrir nous horitzons sonors a l’hora de compondre cançons. Jo li portava cançons i d’aquí va sortir tot plegat. Hi ha molta complicitat i confiança. M’agrada molt la seva visió de productor, aconsegueix que les cançons mantinguin l’essència inicial però que al mateix temps creixin. A més, l’EP l’ha mesclat en Joan Pons (El Petit de Cal Eril) al seu estudi de Guissona. Ha estat un altre element clau en aquest treball. Tot i ser una cosa molt petita i minimalista, té moltes personalitats a dins.

I també en aquest àlbum comptes amb la complicitat de la discogràfica Great Canyon Records.

A l’hora de buscar un segell discogràfic tenia claríssim que volia algú que s’ho pogués estimar com jo i ho pogués cuidar moltíssim. Great Canyon Records tenen una línia sonora molt bonica i cuidada, vaig veure claríssim que volia anar amb ells. Els hi vaig enviar proposta i els va agradar. Estic molt i molt contenta, perquè realment és qui volia que ho portés. És un segell petit però es nota que hi ha molt d’amor i es creuen molt els projectes dels grups que tenen. 

Escoltarem més cartes sonores dels personatges que has creat?

Està en construcció, molt a foc lent. Un d’aquests personatges és la June, no sé si el que se’n va o el que es queda, i la intenció és que hi hagi una cara B que sigui Letters from June.

Sandra Tello

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close