Exposicions

Martin Llavaneras. La sorra com a cos coreogràfic

Barcelona Producció 2019-2020va rebre 250 projectes, entre els expositius, no expositius i de mediació. Se’n van seleccionar quinze, entre els quals el projecte individual de l’artista lleidatà Martin Llavaneras (1983) per a exposar a La Capella. La resta d’artistes que també exhibiran els seus treballs al mateix espai són Pere Llobera i Lola Lasurt, així com el projecte de comissariat de Caterina Almirall.

Turba Turbo
Martin Llavaneras
Comissària: Alexandra Laudo
La Capella. Barcelona
Fins al 16 de febrer de 2020

Martin Llavaneras s’ha format entre Bilbao, Berlin i Barcelona. Es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat del País Basc, va estudiar a la Hochschule für Technik und Wirtschat de Berlin i va fer el Màster de Producció i Investigació Artística a la Universitat de Barcelona. Ha obtingut diversos premis, entre ells el Premi Art Nou 2017, així com la Beca per a la recerca i la creació en els àmbits artístics 2016, creat per l’OSIC (Oficina de Suport a la iniciativa Cultural), i la de Creació artística, concedida per Guasch Coranty de Barcelona. També ha estat resident al Centro de Arte Dos de Mayo (CA2M) i La Casa Encendida, a Madrid.

Imatge de sala de l’exposició Martin Llavaneras. Turba Turbo, La Capella. 2019. Foto Pep Herrero.

Respecte de les seves exposicions individuals destaca la que va fer el 2019 a la galeria Bombon Brojects de  Barcelona, titulada Medicane, -contracció de les paraules angleses Mediterranean Hurricane-, que significa un cicló tropical al mateix Mediterrani. En ella l’artista “explora la idea de circulació de performativitat, de la inestabilitat atmosfèrica i de potencial caòtic”. O sigui, li interessa tot allò que es pot considerar com a exòtic. Ha mostrat les seves creacions a l’Espai 13 de la Fundació Miró, on relacionava l’espècie humana i el seu entorn més immediat, treballant sobre el cicle vital de les matèries primeres, a través de l’escultura  des d’un vessant conceptual; a la galeria Blueproject Foundation de Barcelona,  a La Panera de Lleida, a la galeria Nogueras Blanchard, al CCA Meetfactory de Praga, a l’Espai Guinovart d’Agramunt i al Centre Cultural Montehermoso de Vitoria. Actualment viu i treballa a Barcelona.

Llavaneras és un artista que es mou entre l’escultura i la instal·lació que, en alguns casos, és efímera com ara es pot comprovar a La Capella, però sempre des d’una òptica conceptual, on la natura i l’ésser humà ocupen l’espai prinicipal. Ara, amb Turba Turbo, s’endinsa en el terreny geogràfic, on la sorra és el material protagonista. Una sorra procedent de l’empresa Sorigué, concretament de la gravera que el grup té a La Plana del Corb de Balaguer, i que també patrocina l’exposició. La comissaria és Alexandra Laudo, que hi veu en aquesta instal·lació “una celebració de la condició mineral del món, i ens convida a entendre el canvi perpetu, la transformació i la inestabilitat com un agent creatiu, i com una força definidora de l’existència”.

Imatge de sala de l’exposició Martin Llavaneras. Turba Turbo, La Capella. 2019. Foto Pep Herrero.

El títol de l’exposició insinua un joc de paraules, ja que turba fa referencia a un material orgànic ric en carbó que s’utilitza tant com a combustible, com per obtenir abonaments orgànics, i el turbo en canvi pot tenir un doble significat: el de commoure el curs natural d’una cosa o bé es pot relacionar amb el motor d’un vehicle. De fet, la instal·lació a La Capella és com un gran castell de sorra amb infinitat d’elements que serveixen per unir el mar amb la terra, on es crea un espai dual,  degut a que “la plasticitat de la sorra, el salnitre i la humitat són els elements que utilitza en aquesta exploració escultòrica”.

L’exposició es divideix en tres parts: la primera consisteix en el fet de portar la sorra des de la gravera fins a La Capella on l’artista anirà construint les seves escultures. La segona tracta de la lectura de textos provinents dels segles XII i XIV, o el que és el mateix, de les èpoques del romànic i del gòtic, juntament amb altres textos contemporanis. I la tercera fa referència a una acció que es produirà una vegada s’acabi l’exposició, que consistirà en llançar la sorra a una platja de Barcelona, tancant així el cercle del projecte.

Imatge de sala de l’exposició Martin Llavaneras. Turba Turbo, La Capella. 2019. Foto Pep Herrero.

El recorregut de l’exposició només és un, ja que tota la intervenció està a la meitat de la sala i en un sol costat. El públic ho observa des d’un sol  punt, com si es tractés d’un decorat teatral, ja que segons Alexandra Laudo  l’artista “s’interessa també per la sorra com a cos coreogràfic, com a material en continu moviment que, en la seva moció, muta ell mateix mentre provoca canvis en els elements del seu entorn”.

En primer pla hi ha una sèrie de personatges, animals i objectes, tots ells de grans dimensions. Es veu una sirena mig enterrada a la sorra on només es percep el rostre i els seus cabells llargs, a més de la cua plena d’escates mentre amb una mà agafa el braç d’un altre personatge que està completament enterrat. A prop d’ells hi ha un ratolí enorme amb una cua de les mateixes dimensions, que sembla custodiar l’entrada del recinte. També hi ha una sèrie d’objectes, com per exemple una mena d’àmfora, una petxina gegantesca i alguns elements vegetals. Al fons apareixen un edifici que recorda un castell o a una església, sense portes ni sostre. Hi ha dues construccions més ben complexes, la primera està al mig entre el que podríem considerar un bosc o una muntanya amb alguns arbres, i la segona una mena de ziggurat. Finalment, al fons del tot hi ha una espècie de bagul o cofre decorat amb unes finestres semicirculars.

Tots aquests elements formen part de la terra i del mar que, units, configuren un món surrealista, però tenint en compte que el treball de Martin Llavaneras es mou dins del terreny conceptual, no ens ha d’estranyar res  que “la sorra i les seves propietats serveixen per activar a través de la pràctica  escultòrica tot un imaginari relacionat amb  la figuració, l’erosió, la sedimentació…”.

Ramon Casalé Soler

Articles relacionats amb La Capella

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca