Patrimoni

Més socials, més oberts, més compromesos. Museus a l’era post-covid

Fa uns dies vaig entregar un estudi que m’havia encarregat el Museu d’Història de L’Hospitalet en què se’m demanava fer una recerca sobre les accions preses per part dels museus d’ençà que va començar la pandèmia. Així doncs, vaig analitzar museus nacionals, estatals i internacionals de l’àmbit de l’art, de la història, de l’arqueologia i de la ciència amb la finalitzar d’establir un estat de la qüestió que permetés ressituar la institució museística, un organisme que ha sabut adaptar-se i donar resposta a una necessitat social marcada per un context històric altament sensible. Malgrat que les partides pressupostàries de què disposen els equipaments han contribuït a l’èxit o no dels programes desplegats, els resultats globals han vingut determinats, fonamentalment, pel posicionament de la direcció i també per  la capacitat creativa de l’equip humà.

De totes les idees que l’estudi planteja, m’agradaria destacar-ne les essencials. En primer lloc, i de forma inevitable, cal ressaltar el fet que la pandèmia ha promogut la virtualitat i això ha estat traslladat als museus en forma de visites en línia, propostes interactives, recursos digitals i iniciatives en xarxa. Així doncs, si bé és cert que aquest escenari ha suposat un esforç econòmic extraordinari, també ha contribuït a digitalitzar les col·leccions, cosa que ha permès donar-les a conèixer arreu del món i internacionalitzar-les. En segon lloc, cal reivindicar l’exercici fet per alguns museus a l’hora de sortir de les parets que els són pròpies per mitjà de propostes creatives per fer amb els petits de la casa, de continguts en línia per traslladar a les aules, de retransmissions en directe fetes per seguir des de la llar i de programes públics concebuts en un format totalment virtual.

De forma global, la creativitat ha estat cabdal a l’hora de potenciar les plataformes digitals i de treure’n el màxim profit. En aquest sentit, l’ús de les xarxes socials en clau participativa, tot promovent la cocreació de continguts, ha permès construir espais de reflexió i de debat, potenciar accions comunitàries i fer dels museus estructures permeables i obertes. La pandèmia ha promogut, a la vegada, el desplegament de propostes col·laboratives amb entitats afins, la necessitat d’estrènyer vincles amb la comunitat educativa i el fet de promoure projectes educatius de proximitat. De la mateixa manera, l’experiència viscuda ha fet possible l’articulació de nous discursos expositius i, també, la programació d’exposicions insòlites totalment connectades amb el present. En aquest sentit, els museus han esdevingut, en bona mesura, més socials, i han sabut projectar programes de caràcter reflexiu i documental que donessin testimoni de la història. Aquesta idea s’ha traslladat també en l’àmbit educatiu amb el desplegament de propostes vinculades a la innovació i a la transformació educativa en un context de pandèmia.

A mode de resum, aquests són els deu projectes escollits que sintetitzen quasi bé un any d’excepcionalitat a la vida dels museus:   

Diari de confinament. MACBA

El MACBA va ser un dels primers museus a generar nous discursos a partir de les peces de col·lecció. ‘Diari de confinament’ naixia com un recurs digital que revisà el llegat de la col·lecció prenent com a eix temàtic el distanciament del món. Així doncs, durant cinquanta-sis dies l’equip de la institució reflexionà sobre la realitat viscuda per mitjà d’una peça emblemàtica del fons. El resultat fou la creació d’una cartografia insòlita de la col·lecció. 

Càpsules de confinament: art i pandèmia a Catalunya. Fundació Vila Casas

Des de la Vila Casas el procés de reflexió va portar a la creació d’una mostra temporal com a conseqüència directa del projecte virtual ‘Càpsules de confinament’ que, des de la Fundació, es va impulsar quan va decretar-se l’estat d’alarma. Aquest projecte col·lectiu va sorgir amb la finalitat de veure com els artistes vivien l’experiència del confinament i com tot plegat afectava en els seus processos creatius. L’exposició resultant comptà amb la presència de cent artistes del país.

Recuperarart-19. Institut Català de la Salut i Departament de Cultura

Aquesta iniciativa posà en valor la funció social dels museus en clau emocional i reflexiva. Per mitjà d’un programa que incloïa museus de totes les regions sanitàries del país, es pretenia reforçar el suport psicològic i emocional que ofereix l’ICS al personal sanitari mitjançant una activitat comunitària informal que podia realitzar-se de forma individual i autònoma.

Archivo Covid-19. MUSAC

Amb una voluntat clarament documental, el MUSAC activà unes trobades virtuals, des de la plataforma zoom, per crear un arxiu que recollís materials diversos que contribuïssin a explicar què estava passant i com estava afectant, tant a nivell individual com col·lectiu, la pandèmia. En aquestes sessions foren convidats professionals, investigadors, analistes, terapeutes, etc. per parlar i debatre sobre el potencial, les implicacions i els usos futurs dels arxius. L’objectiu d’aquestes trobades era el d’acabar generant un arxiu, que serà visibilitat per primera vegada al juny del 2021, amb documents que van des del disseny, fins a la cultura material i l’art.

Audioclub audioesfera. Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía

Es tractà d’un club d’escolta compartida i de diàleg vinculat a l’exposició temporal ‘Audiosfera. Experimentación sonora 1980-2020’ en el qual participaren cinc persones destacades del món de l’art i del so tot elaborant un itinerari d’escolta a partir de les obres de la mostra. Per tal de compartir les experiències i les inquietuds viscudes arran de la posada en marxa dels itineraris, foren programades unes assemblees sonores en format virtual, moderades pels cinc mediadors convidats.

Ventanas al MEH. Museo de la Evolución Humana

La programació virtual d’aquest museu ha estat molt sofisticada. Des del mes de maig de 2020 anà organitzant una activitat diària a través de les xarxes socials del museu per mitjà de l’etiqueta #ventanasalMEH. Per tal de donar coherència al programa cada dia a la setmana estava dedicat a un tema: els dilluns trobades en directe amb comissaris de les exposicions temporals; activitats musicals cada dijous; novetats literàries els divendres; i els dimarts i els dimecres s’oferien activitats de descoberta d’altres països del món.

Sempre hi ha un Picasso per descobrir. Museu Picasso

Iniciativa dialògica i comunitària promoguda des de les xarxes socials en què el personal del museu explicava el primer contacte que va tenir amb l’artista o alguna anècdota vinculada amb ell. A la vegada, s’interpel·lava la ciutadania amb la mateixa pregunta i es demanava l’enviament de vídeos per compartir a les xarxes.

La Miró a mà. Fundació Joan Miró

Malgrat la delicada situació de la institució, la Miró no ha deixat d’oferir recursos en obert i de caràcter flexible presentats com a càpsules inspiradores i creatives amb la voluntat d’acostar l’obra de Miró a tothom. De forma específica, per mitjà del programa ‘Famílies creatives’ es proposa experimentar l’art en família en un doble recorregut. Així doncs, a les sales es convida les famílies a entrar en contacte amb l’univers de l’artista i, una vegada a casa, a través del web, passen a l’acció a partir d’una sèrie de tallers que els permet activar la creativitat i l’expressió artística.

Correspondencias. Museo Thyssen

Laboratori d’innovació educativa adreçat a docents per mantenir viu el vincle amb el sector que consisteix a generar un seguit de vídeo-cartes que connectin amb les obres del museu. La proposta vol esdevenir una provocació que inciti a jugar i a experimentar amb el llenguatge audiovisual en relació amb l’entorn del docent, de l’aula o amb algun tema de debat present. D’aquesta manera, els resultats de l’experiència haurien de contribuir a generar petites pràctiques a l’aula, a facilitar la reflexió a l’entorn d’obres del museu i a promoure el diàleg i la comunicació entre docents.

Deslizar. Museo del Prado

En aquesta mateixa línia, i amb la col·laboració de la Fundación Art Explora, ‘Deslizar’ consisteix a articular un laboratori de codisseny de recursos digitals adreçat a professors, estudiants, investigadors i educadors de museus amb la participació d’artistes residents. Així doncs, el museu s’acosta als centres educatius (posant especial atenció en centres d’infantil i de primària amb certa complexitat) per investigar de forma col·laborativa les pràctiques pedagògiques més adequades en aquest context de crisi, incidint en el treball interdisciplinari.

Certament, ens toca conviure amb una realitat en què les pantalles s’imposen. Les sales dels museus són buides i sembla que certes dinàmiques i maneres de fer hagin arribat per quedar-s’hi. De tota manera, d’aquesta nova realitat haurem de fer una virtut i, plegats, valorar què hem perdut i què hem guanyat en aquest darrer any. Els museus hauran de fer també aquest exercici. Mentrestant, seguirem contribuint a la cultura i reivindicant-la com una eina de transformació social. I segur que tot tornarà a germinar i que els museus tornaran a ser espais plens de vida.   

Humanista i gestora cultural, treballa a la Fundació Joan Brossa des del 2012. Ha col·laborat amb
diferents institucions museístiques tot desenvolupant projectes museogràfics, comissariats, propostes educatives, campanyes creatives a xarxes socials i publicacions. El seu mantra? “Cal apuntar a l'infinit per avançar un metre”, un vers de Brossa.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close