Arts visuals

Microcosmos Suñol

“Que l’importance soit dans ton regard..”, d’André Gide, és la frase que va escollir Josep Ildefons Suñol Soler per a ser reproduïda en un sobri i meditat obsequi que va encarregar pels seus amics i col.laboradors el 2012, amb motiu del 5è aniversari de la Fundació Suñol, entitat que ell mateix va constituir el 2002. Anys més tard, fundà la Fundació Glòria Soler, amb un objectiu social, en homenatge a la seva mare.

No és casual que triés aquestes significants i austeres paraules, que d’alguna manera definien un dels principals trets del seu caràcter: la discreció i una particular reflexió sobre la percepció de l’art.

Fundació Suñol Nivell Zero.

Aparentment distant a primera vista, afectuós als pocs minuts, es refugiava en el seu amagatall de Barcelona, des d’on en els darrers anys comentava, seguia i gaudia de les exposicions i activitats que organitzava la seva fundació al Passeig de Gràcia. Va ser un home fort de caràcter, lliure i capriciós, autòcrata i manàire, apassionat per tot el que endegava, intel.ligent, ràpid i amb certa tendència a posar-te sempre a prova; persona d’una educació afrancesada i refinada, bon amic dels seus amics –amb menció especial a Fernando Vijande-, amb una curiositat fora mida per tot i per tothom, atent a familiars propers, que presumia d’alimentar-se amb els productes del seu propi hort: bledes, mongetes, faves i cebes que creixien ben aprop de les obres d’art d’Spagnulo, Navarro, Consagra o Colla situades al jardí.

Josep Suñol ha estat un personatge bastant insòlit en el món d’avui, on la imatge pública d’un mateix està sobreexposada.  Sense que ningú no en trobi cap fotografia pública, els darrers 40 anys de la seva vida han transcorregut en un habitatge que, dissenyat per Josep Lluís Sert als anys 70, encara ara manté la frescor i la puresa de línies constructives. Josep Suñol ha viscut absolutament  identificat amb les seves obres d’art, les que ell va decidir tenir al costat en tot moment com fidels acompanyants que amaguen mil històries. Un  mòbil d’Alexander Calder va oscil.lant amb el vent i el moviment es va reflecint a les parets de ceràmica de la Bisbal d’inusual tamany i fetes a mida que va encarregar per enrajolar les terrasses de Les Escales Parc. Pur hedonisme i pur minimalisme.

Ignasi Aballí. Classificats (Rosa), 2008.

Envoltat de poc mobiliari i menys objectes innecesaris, persona i art han conviscut en perfecta harmonia, fent-se l’ullet mútuament si la llum del dia o del capvespre oferia una perspectiva nova, una ombra inesperada. La mirada del col.lecionista ho captava tot i res li era aliè. L’obra i el home mantenien un diàleg de feia molts anys, inalterable i inveterat, totalment íntim. Però ell no es considerava un col.leccionista a l’ús i sovint explicava les diferents motivacions que el portaren a comprar peces d’art, ara a Itàlia, ara a Barcelona, algunes a França, també als Estats Units.. eren uns anys en els quals endur-se’n una obra a casa sota el braç no significava cap obstacle.

Suñol caminava silenciosament i lentament sobre la moqueta quasi blanca del seu microcosmos, sense cap altre entorpiment que el de la recerca d’un nou registre generat per una obra que acaba de canviar de lloc i els seus ulls s’il.luminaven quan explicava anteriors ubicacions dels quadres, estudiades milimètricament.

Mentre desgranava antigues anècdotes de la seva pròpia collita et feia participar del divertiment  de qui ha pogut permetre’s configurar una gran col.lecció d’art contemporani, de gaudir-la i d’obrir-la al públic amb un clar objectiu de retorn social. “L’home complet només sap jugar”  diu Antoni Marí, a La Vida dels Sentits.

Tomás Gómez. El mismo Nº 1, el extranjero, 1984.

Va començar a configurar la seva col.lecció als anys seixanta amb un criteri molt propi, allunyat del concepte d’inversió i proper a l’atracció i l’amistat amb els artistes. En poc temps, va reunir obres de Novelli, Giacometti, Balla, Miró, Consagra, Calder, Tàpies, Fontana… , tots ells representants de les avantguardes. L’any 1976 va organitzar la festa-ritual Situació-color, conjuntament amb Antoni Miralda, Jaume Xifra i Antoni Muntadas, que marcà un punt d’inflexió en la col.locació de les obres al seu habitatge.

Més tard, amplià la colecció amb noms com Warhol, Chillida, Dalí, Picasso, Gordillo, Arroyo, Canogar, Millares.. i tants d’altres fins a arribar a atresorar més de 1.200 obres d’art molt representatives del segle XX, que aconsellaren trobar un espai idoni on emmagaztema-les. Aquest nou espai a Les Corts anomenat Galeria 2, és on ara, passats els anys, es reubica la Fundació Suñol per seguir mostrant les obres al públic en diferents formats.

Josep Suñol ha estat un home sensible, amb un coneixement exhaustiu de les tendències de l’art en tot moment i obert a difondre les propostes més actuals dels artistes novells, com ha quedat demostrat en les més de 40 exposicions organitzades al Nivell Zero de la Fundació Suñol.

En la seva trajectòria vital, a Suñol l’ha guiat un lema latent que uneix art i ciutadania, com volent homenatjar al seu estimat  pare, Josep Suñol i Garriga, qui fou Diputat a Corts, fundador dels setmanari La Rambla, president de la Federació Catalana de Futbol, del Futbol Club Barcelona, i que abans de morir injustament i prematurament havia fet seu l’eslogan Esport i Ciutadania. Res és fortuït.

Jo només puc parlar d’ell des de la vessant d’emprenedor i col.lecionista d’art, però la seva figura polièdrica donaria per a moltes més anàlisis.

Qualsevol qualificatiu a Josep Suñol seria posar un límit a la seva singular personalitat. Ell ha estat un home que es realitzava en l’experiència estètica, que era públicament eteri per decisió pròpia i íntimament emocional i rigorós en el treball que exercia i en les relacions que mantenia. Un veritable mirall  on buscar respostes sensorials i vitals per tots els que han tingut l’oportunitat d’exposar la seva obra a la Fundació Suñol durant dotze anys, una influència expandida i generosa pel públic visitant. Els que l’hem conegut de debó, en guardarem importants lliçons i un enorme record.

Sí, “que l’importance soit dans ton regard”…

Margarita Ruiz i Combalia

Llicenciada en Magisteri i Filosofia i Lletres, va iniciar la seva trajectòria professional al MNAC, participant en el primer gabinet pedagògic a un museu Català el 1972.
La seva carrera va derivar cap al Marketing i l’Administració, fins que al 1985 va ser contractada com a Directora d’Adminitració i Finances pel projecte de la Vila Olímpica.
Acabats el JJOO, va ser nomenada Gerent de la Fundació Gala-Salvador Dalí i Directora de Distribucions d’Art Surrealista, per retornar a Barcelona el 2002.
Després d’alguns anys actuant com a Directora de Desenvolupament de Casa Asia i Tresorera de les Juntes del FAD i del Cercle de Sant Lluc, va ser nomenada Gerent de la Fundació Suñol fins a la seva jubilació.
Margarita Ruiz i Combalia

Margarita Ruiz i Combalia: darrers articles (Veure-ho tot )

Articles relacionats amb Fundació Suñol

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca