Arquitectura

Mies van der Rohe: The Barn, l’obra perduda

Mies van der Rohe (1886-1969) és, sens dubte, un dels arquitectes més rellevants del segle XX i segurament de la història de l’arquitectura. Mies forma part d’aquell grup d’artistes que han marcat un canvi de rumb en la història de l’art. El seu llegat és importantíssim: ens ha deixat obres com el pavelló de Barcelona del 1929, el gratacel Seagram a Nova York (1954-1958), la Neue Nationalgalerie a Berlín (1968) i nombrosos projectes teòrics en la frontera de l’arquitectura i el neoplasticisme. També és rellevant la seva faceta de dissenyador de mobles, la majoria realitzats amb Lilly Reich.    

Autor d’un dels aforismes més coneguts de la història de l’arquitectura:  “menys és més”, l’arquitecte alemany Mies van der Rohe és avui un referent que va obrir camins que encara s’estan explorant.

Per la rellevància i grandesa del personatge la seva obra s’ha estudiat en profunditat i es coneix pràcticament tot, des de la seva trajectòria professional fins a aspectes més privats de la seva biografia privada i amorosa. Però sorprenentment la casa que va construir a Long Island (NY) per a l’escultora Mary Callery resta inèdita.

Mary Callery (1903–1977) va ser una “esteta” que va dedicar tota la seva vida a l’art. L’escultora exposà les seves obres en museus com el d’art Modern de San Francisco o el Moma de Nova York. Va col·leccionar peces de Picasso, Calder, Warhol, Hartung, Arp, Van Doesburg, Delonay i Mies entre d’altres. Al llarg de la seva vida va estar a prop dels artistes més importants de la seva època com Matisse, Leger o Duchamp i va ser amant de Picasso i de Mies van der Rohe. Callery tenia residència en les localitats de París, Cadaqués i Long Island. A Cadaqués posseïa una casa i un estudi projectats el 1961 i el 1963 respectivament per Peter Harnden i Lanfranco Bombelli (es pot aprofundir més sobre la vida de l’escultora llegint els tres articles publicats en aquest portal dedicats a la casa de Cadaqués). La casa de Long Island, com s’ha dit, és obra de Ludwig Mies van der Rohe.

Suposadament el 1947 Callery va conèixer a Mies en un moment molt important per la vida de l’arquitecte. Mies acabava d’exposar la seva obra al MOMA de Nova York consagrant-se en un dels arquitectes més grans del moment. Feia nou anys que l’arquitecte s’havia traslladat a Chicago, fugint de l’alemanya nazi, per dirigir l’escola d’arquitectura de l’AIT i ara estava a punt de conquerir els EEUU.

Des del punt de vista sentimental Mies va trencar la intensa relació amorosa iniciada el cap d’any del 1939 amb l’escultora Lora Marx. Un any més tard Mies reprendria la relació amb Marx que duraria ja fins a la mort de l’arquitecte. Mary Callery podria haver estat el motiu de la ruptura, ja que mantenia també una relació sentimental amb Mies.

El geni alemany era tan incansable com treballador com ho era com a amant. El període de la construcció de la casa Callery -entorn el 1947 i el 1950– coincideix amb el moment en què Mies projectaria i construiria la casa per a la Dra. Edith Farnsworth -entre el 1945 i el 1951- amb qui és de sobre conegut que va mantenir també una relació sentimental.

L’arquitecte que promulgava i aplicava fins a l’extrem el “menys és més” no ho feia en la seva vida amorosa, ja que en aquest període mantindria tres relacions sentimentals simultànies.

Mies el 1947 encara no havia construït cap casa als Estats Units, després d’alguns intents fallits, serà en aquell moment que construiria dues cases per a dues amants.

Mies van de Rohe Casa Fansworth, Plano, Illinois. 1945-1951

El trencament de la intensa relació de Mies amb la doctora Farnsworth va coincidir amb el final de l’obra de la casa. La clienta, insatisfeta amb el resultat final i indignada amb el fet d’haver-se excedit amb escreix el pressupost de l’obra (és ben sabut que a vegades “menys és més” car), va deixar de pagar els honoraris de l’arquitecte. Aquest fet derivaria en un judici que guanyaria Mies. Posteriorment aquest diria que la clienta es pensava que “l’arquitecte anava inclòs en l’arquitectura”. El cas va tenir gran repercussió en els mitjans de l’època i fins al dia d’avui encara apareixen estudis que aporten nova informació de la relació entre Fransworth i Mies.

En contrast poc se sap del vincle entre l’arquitecte alemany i l’escultora Mary Callery.

La casa per a la Dra. Farnsworth segurament és la casa més coneguda i controvertida del segle XX; representa la sublimació de l’arquitectura de Mies en l’etapa americana, més que una casa és un manifest construït.

Per contra, la casa Callery és la modesta reforma d’un graner i és pràcticament desconeguda, no hi ha bibliografia i no he localitzat els plànols en els arxius de Mies que es poden consultar en la pàgina web del Moma de Nova York on estan dipositats. Tan sols he trobat 9 fotografies realitzades el 1975 per l’estudiós de l’obra de Mies, Ludwig Glaeser dipositades en el Centre Canadien d’Architecture de Montreal.

A continuació mostrarem el paral·lelisme que hi ha entre les dues cases comparant les 9 fotografies mencionades de la casa Callery amb altres tantes de la casa Farnsworth i les analitzem a partir de la informació que ens proporcionen aquestes.

Les fotografies de la casa Farnsworth són posteriors a la venda d’aquesta a Lord Peter Palumbo el 1972 a excepció de la nº 5. La doctora no va voler acabar la casa incorporant els mobles dissenyats per l’alemany expressament per aquesta i va ser el nou propietari qui els incorporà.   

© Ludwig Glaeser
© Werner Blaser

Situació:

La casa Callery estava situada en el poble de Huntington, Long Island a prop de Nova York.

La casa Farnsworth està en la localitat de Plano a 90km de Chicago a tocar del riu Fox.

Natura:

Les dues cases estan en un entorn natural, el graner de Callery té a prop dos arbres, de manera similar Mies trià col·locar la casa Farnsworth al costat d’un grup d’arbres buscant que la seva ombra protegís el volum de vidre.

Programa:

Ambdós són habitatges unifamiliars aïllats. La Dra. Farsworth que era soltera encarregà la casa amb una única habitació.

Analitzant les fotografies de la casa Callery deduïm que fou projectada per a una única persona, tot coincidint que Callery, en aquell moment, vivia sola després de dos divorcis. 

Tipus de construcció:

Callery: l’escultora anomenava The Barn (el graner) a la reforma d’un antic graner conservant els trets distintius d’aquesta típica construcció americana.
És aquesta l’única reforma de Mies?

Farnsworth: edifici de nova construcció.

Tipologia:

C: típic graner americà. Respecte per la tradició, conservació.

F: la màxima representació de l’arquitectura americana de Mies. Modernitat, trencament, abstracció, experimentació.

Coberta:

C: coberta inclinada a dues aigües. Figuració enfront de l’abstracció. Des de les primeres cases de Mies de principis del 1900 que no veiem una obra d’aquest arquitecte amb cobertes inclinades.

F: coberta plana com dicten els preceptes del Moviment Modern i com en totes (menys una) de les obres americanes de Mies.

Volum:

C: volum tradicional,  figuratiu.

F: volum paral·lelepipèdic pur, abstracte.

Nombre de plantes:

C: planta baixa més altell com es veurà en alguna de les següents fotos.

F: planta baixa.

Façana:

C: façana amb poques obertures, una de gran i segur que nova i una de petita i probablement existent.

F: façana completament vidriada sense pràcticament finestres.

Material:

C: edifici de fusta com marca la tradició constructiva americana.

F: edifici amb estructura metàl·lica i tancaments de vidre com dicta la modernitat.

© Ludwig Glaeser
© Peter Cook

Relació amb l’exterior: 

C: obertura puntual de grans dimensions amb unes corredisses de fusta per tancar la casa.
Terrassa sense porxo, amb un tendal retràctil.

F: caixa de  vidre tancada a excepció de la porta de dues fulles que dóna al porxo.
Visualment la casa té un contacte sempre directe amb l’exterior.
No té protecció més enllà d’unes cortines. 
Porxo entre dos plans horitzontals abstractes.

Contacte amb el terreny:

C: casa aixecada 4 graons respecte del jardí.

F: casa elevada 1,6m del terreny per evitar les inundacions produïdes per la crescuda del riu Fox situat a poca distància.

© Ludwig Glaeser
© Peter Cook

Accés:

C: porta de fusta al costat d’una corredissa de vidre.

F: una única porta de dues fulles integrades en la façana de vidre s’obre al porxo.
Relació visual interior amb l’exterior:

C: Relació puntual.

F: relació constant.

Tipus de tancament:

C: vidres corredissos i finestra practicable amb porticons (veure foto 1)

F: vidres fixes a excepció de les portes del porxo i  de dues finestres baixes en l’habitació  (no visible en aquesta foto).

© Ludwig Glaeser
© Peter Cook

Sala d’estar:
Ambdues sales d’estar presidides per la llar de foc.

C: espai recollit tancat a l’exterior.

F: espai obert visualment a l’exterior.

Tipologia de la planta:

Les dues tenen la planta lliure (sense murs interiors estructurals que condicionin l’organització) i sense pilars interiors.

Ritme:

C: les bigues vistes de fusta de la coberta estructuren l’espai.

F: les fusteries i l’estructura exterior marquen el ritme i la modulació.

Mobiliari:

C: els mobles, segurament triats per Callery, estan barrejats amb els seus objectes personals i únicament la taula de vidre és disseny de Mies.

F: la casa només accepta els mobles que Mies projectà per aquesta. Qualsevol d’altre té un difícil encaix en l’espai.

Quadres:

C: un gran quadre de Leger i varis de petits estan repartits per la paret de la llar de foc que acompanyen l’escultora.

F: la casa s’entén com a obra d’art total i costa admetre’n d’altres. 

Espai interior:

C: plans inclinats en la coberta.
Gran alçada interior.

F: pla horitzontal de coberta.
Alçada reduïda.

© Ludwig Glaeser
© Peter Cook

Compartimentació:

C: un tancament delimita l’estar i el menjador on a tocar de les dues façanes i disposats simètricament es situen, amb tota probabilitat, els accessos a l’habitació de Callery, en un costat, i el bany, cuina i escales de l’altell a l’altre extrem.

F: un volum que conté els banys i la cambra d’instal·lacions es col·loca com un moble que configura els diferents espais de la casa. L’accés a l’única habitació es situa passant pel costat de l’armari que el delimita amb l’estar o travessant la cuina.

Estructura:

C: pilars i bigues de fusta en la façana i coberta respectivament. Una encavallada de fusta suporta l’altell.

F: estructura exterior de pilars metàl·lics. Els forjats també són metàl·lics encara que no visibles.   

© Ludwig Glaeser
© Y. Futagawa

Modulació:

C: l’alçat de la paret està modulat amb una porta integrada en el parament que, probablement, dóna accés al bany si és com la casa Farnswhorth on les úniques portes tanquen els dos banys.

F: alçat modulat del tancament del volum central que allotja els banys i cambra d’instal·lacions. En la part posterior d’aquest moble està situada la cuina.

© Ludwig Glaeser
© Y. Futagawa

Volum interior:

C: coberta inclinada amb l’estructura vista.

F: coberta plana amb l’estructura oculta.

Materials:

C: estructura de fusta i tancaments blancs.

F: pilars metàl·lics i sostre de color blanc, terra i llar de foc de travertí i el volum central de fusta.

© Ludwig Glaeser
© Y. Futagawa

Zona de treball:

C: en l’altell segurament es situa un estudi i sala de jocs (es veu un joc de dards a la dreta de la imatge). Espai recollit.

F: al costat de l’accés se situa una taula de treball. Espai obert.

© Ludwig Glaeser
Foto realitzada el 1955 per autor desconegut.

L’usuari en la casa:

C: Mary Callery asseguda confortablement llegint en la seva llar envoltada dels seus objectes.

F: Edith Farnsworth ajaguda amb una postura turmentada, inquieta, incòmode mostrant dramàticament com per a ella la casa és una “presó de vidre”. Els mobles són els que va col·locar la doctora negant-se a què Mies portés els dissenyats expressament per aquesta casa.   

Planta de la casa Farnsworth.

La planta de la casa Farnsworth està formada per una sèrie de rectangles, un és la plataforma d’accés, l’altre el porxo i la casa. Un tercer rectangle (on s’allotgen els banys i la cambra d’instal·lacions) organitza l’interior de la planta en 4 zones corresponents al menjador i estudi, estar, habitació i cuina.

Planta de la casa Callery reconstruïda per Marc Arnal a partir de les fotografies aquí publicades.

S’ha reconstruït la planta de la casa Callery a partir de les 9 fotografies. Al no disposar de més informació no es pot saber com és la zona corresponent a l’habitació, bany, cuina i l’escala d’accés a l’altell.

Es dedueix que l’antic graner estava modulat per 12 crugies estructurals. Mies divideix la planta en tres parts idèntiques. En la primera hi situa l’estar presidida per la llar de foc, en la segona hi disposa el menjador entre les dues grans obertures al jardí. L’últim terç és del que no es té informació i ha d’allotjar l’habitació, l’escala a l’altell, un bany i la cuina. 

Hem pogut veure que, tot i amb alguns punts comuns, les dues cases són radicalment oposades. Una és una discreta reforma d’un edifici tradicional i l’altre és un projecte experimental. Mies el 1950, l’any abans d’acabar la construcció de la casa Farnsworth, projectà dues cases, la Caine i la casa de vidre sobre quatre pilars. Els dos projectes eren variants de la casa Farnsworth. L’arquitecte tenia la necessitat de seguir experimentant, d’evolucionar i revolucionar. Aquest fet contrasta amb el projecte per a l’escultora que, per contra, és una construcció discreta, una reforma d’un petit graner. Cal remarcar que per construir el nou campus universitari de la IIT de Chicago l’arquitecte no va vacil·lar a enderrocar una part d’un barri afectat pel projecte en contra de l’opinió pública; però en canvi no enderrocà un discret graner a Long Island on podria haver fet un altre manifest.

Tot i la importància plàstica de la casa Farsnworth s’ha escrit molt sobre la seva manca d’habitabilitat: sense intimitat, freda a l’hivern amb uns vidres que condensaven constantment i calorosa a l’estiu rescalfant-se com un hivernacle per la manca de protecció solar i per l’escassa ventilació. No és menyspreable el fet que durant les nits d’estiu la casa convertida en una llanterna era un reclam per tota classe d’insectes. A més el 1,6m d’elevació de la casa va resultar insuficient per evitar que s’inundés en alguna ocasió per la crescuda del riu Fox.

La casa es va avançar a la seva època des del punt  de vista conceptual i també constructiu amb una tecnologia que no permetia donar el confort necessari.

Segurament passaria tot el contrari amb la casa Callery, on fugint de l’experimentació, la discreta reforma del  graner devia complir perfectament amb l’objectiu de l’arquitectura basat en l’habitabilitat.

Mies van der Rohe en una entrevista digué:

“El bon graner de Pensilvania; realment m’agrada més que la majoria d’edificis. És un edifici de veritat i per aquesta raó el millor que conec dels Estats Units.”

Segurament per aquest motiu Mies decidí no enderrocar l’edifici i reformar-lo per tenir l’oportunitat de retre homenatge al genuí edifici de “veritat” americà.

La casa Callery no deixa de ser un exercici miessià de gran valor. Insistim que és sorprenent l’escassa informació que hi ha d’aquesta obra, que no existeix un estudi profund, ni aparegui en les infinites publicacions dedicades a Mies.

Queden moltes preguntes per respondre.

Quina va ser la relació entre Callery i Mies?

Quin paper va tenir l’escultora en el disseny de la casa?

Callery influí en les decisions de Mies com ho faria amb Hanrden i Bombelli a Cadaqués?

El resultat va ser satisfactori tant pel client com per l’arquitecte?

Per quin motiu Mies no va publicar en vida la casa?

Com pot ser que quan de Mies es coneix fins i tot el sastre dels seus vestits no es conegui aquesta casa?

Existeix encara la casa?

Desitgem que ben aviat surti a la llum més material sobre aquesta magnífica i segurament l’única reforma de Mies. Pot ser que aquest article col·labori a fer que això succeeixi. 

La fotografia que tanca l’article es va fer durant una visita d’obra de la casa Farnsworth en un dia hivernal. Els arbres que envolten la casa han perdut les fulles mostrant així, a l’esquerra de la imatge, allò que amaguen la majoria de les fotos que es poden veure de la casa Farnsworth:  un graner. 

La casa Farnsworth en obres durant l’hivern del 1950. © William Leftwich
Marc Arnal

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close