Exposicions

Miralda & Muntadas. Dos artistes nòmades en el 30è aniversari de la galeria Palma Dotze

Sí avui dia ja és difícil dirigir una galeria d’art en una ciutat com és Barcelona, fer-ho a 60 kms de distància encara ho és més. Per això té molt de mèrit que es celebrin tres dècades de l’obertura de Palma Dotze, que des dels seus inicis va apostar per l’art contemporani. Per a l’efemèride ha comptat amb la complicitat de dos dels artistes catalans  més internacionals com són Antoni Miralda i Antoni Muntadas, que des del dia de la inauguració de la galeria van confiar en el tarannà de la seva fundadora i directora Pilar Carbonell que, juntament amb la seva filla Anna Rovira com a directora artística, porten a terme una gran tasca en la difusió de l’art a la comarca de l’Alt Penedès. La galeria està situada en una masia del segle XV propietat de la família, dins del recinte de Mas Pujó, en el terme municipal de Santa Margarida i els Monjos, molt a prop de l’autopista. Anteriorment estava ubicada al carrer Palma, 12, de Vilafranca del Penedès, fins que el 2013 es va traslladar a la seu actual. El Mas Pujó està envoltat de vinyes, on es percep perfectament el maridatge entre el vi i l’art.

Miralda & Muntadas. “M&M”. Trentè aniversari de la galeria Palma Dotze
Galeria Palma Dotze.
Masia Mas Pujó. Margarida i els Monjos
Fins al 29 de març 2020

A Pilar Carbonell la circumstància d’estar fora de Barcelona li ha servit d’esperó per fer coses diferents i innovadores, sobretot perquè es tracta d’un espai per on han passat la majoria d’artistes d’avantguarda, defugint de l’art més tradicional perquè, sense dubtar de la seva qualitat i acceptació d’un públic fidel, prefereix exhibir el treball d’artistes que es mouen dins de l’art conceptual, abstracte o de la figuració més contemporània.

Per Palma Dotze han passat 300 artistes en aquests 30 anys, tant nacionals com estrangers. Entre els més coneguts hi ha des dels informalistes Ràfols-Casamada, Hernández Pujuan i Antoni Tàpies  als conceptuals Brossa, Antoni Abad, Zush, Perejaume,  Elena del Rivero, Pepe Espaliu, i Antoni Llena, passant pels figuratius Artigau i Llimós, el realista Serra de Rivera, l’expressionista Barceló i el polifacètic Plensa, a més de Miralda i Muntadas. També creadors de fora del país amb un gran reconeixement internacional, com per exemple Richard Hamilton, un dels fundadors del pop-art britànic, Thomas Ruff, Craigie Horsfield i Roman Opalka han mostrat els seus treballs.  La galeria ha participat en diverses fires, com ARCO, Paris Photo, Artíssima (Torí), KIAF (Seul), Zona Maco (Ciutat de Mèxic), Viennafair o PIntamiami, entre altres.

Miralda & Muntadas. “M&M”. Trentè aniversari de la galeria Palma Dotze Galeria Palma Dotze.

El títol de l’exposició és Miralda & Muntadas. “M&M”. Consta d’una trentena de peces repartides a parts iguals per les tres sales. Tots dos tenen coses en comú, no sols perquè comparteixen el nom i l’any de naixement (1942), sinó perquè també van ser guardonats amb el Premi Velázquez, encara que amb deu anys de diferència. A més, cal destacar la seva estreta relació amb la ciutat de Nova York i la circumstància d’haver col·laborat en un projecte de fa molts anys, concretament del 1972, mitjançant una acció que portava com a títol Sangría 228 West B’Way que, segons el periodista Josep Maria Martí Font, es tractava de “cuinar 250 quilos d’arròs i acolorir-lo  de manera que a cada franja de l’espectre es relacionés amb un gust. Al matí següent van escampar pel carrer les restes del banquet perquè els colors i les textures s’anessin transformant amb el pas del trànsit”.

Antoni Muntadas (Barcelona), va marxar a Nova York l’any 1971. Està considerat com un dels creadors més importants i innovadors de l’art videogràfic i electrònic. Treballa amb diferents disciplines, totes elles relacionades amb els mass media, on hi tenen cabuda la fotografia, el vídeo, internet, les publicacions, les instal·lacions i les intervencions en espais públics i privats. Els temes més recurrents són els socials, econòmics i polítics, encara que vinculats a l’estètica i l’ètica.  A més, compagina la seva faceta creadora amb la de docent, ja que ha estat professor de diferents disciplines en diverses universitats internacionals. A banda del Premi Velázquez, també ha rebut el Premi Nacional d’Arts Plàstiques 2005, on la Generalitat va reconèixer el seu paper dins del món de l’art. El 2002 el MACBA va mostrar On traslation, on el propi Muntadas advertia que es tractava d’una sèrie d’obres “que exploren qüestions de transcripció, interpretació i traducció. Del llenguatge als codis. Del silenci a la tecnologia…”. Aquesta reflexió que fa l’artista respecte a les seves creacions audiovisuals sembla, aparentment, molt fàcil d’entendre per al públic profà, però en realitat és molt més complexa del que sembla a primer cop d’ull: quasi bé afirmaria que es mou dins d’uns paràmetres intel·lectuals molt específics i singulars.

Exposició Miralda & Muntadas. “M&M”. Galeria Palma Dotze.

Quant a Antoni Miralda (Terrassa), resideix entre Barcelona, Miami i Nova York. Va estudiar enginyeria tècnica a la seva ciutat d’origen i va marxar a Paris el 1962, on contacta amb diferents artistes conceptuals com Jaume Xifra, Benet Rossell i Joan Rabascall, formant el “Grup Català de Paris”. Es va endinsar en una proposta arriscada com va ser la de l’ eat art, juntament amb la francesa Dorothée Selz, creant elements culinaris en les seves obres. També es va formar artísticament en diversos centres artístics de Barcelona, Londres i Nova York, ciutat on va anar el 1971, un any més tard que Muntadas.  La seva obra sobresurt pel seu caràcter participatiu, movent-se entre allò lúdic i irònic, tal com es va poder veure en el seu projecte Honeymoon Project, que es basava en un casament fictici entre dues icones com són l’estàtua de la Llibertat de Nova York i la de Cristòfol Colom de Barcelona, on es van dur a terme diversos actes i cerimònies relacionades amb aquest esdeveniment, com eren la lluna de mel i els regals que solen rebre els contraents.  Recentment hem tingut l’oportunitat de contemplar els seus treballs a la galeria Senda  i, sobretot, la retrospectiva que es va realitzar al MACBA a final del 2016.

A M&M hi ha obres importants i altres d’inèdites, a més d’algunes que s’han fet expressament per a aquesta mostra. Pilar Carbonell va demanar als artistes que fessin una obra conjunta, com és un gran mural que es troba a l’entrada de la galeria titulat M&M, on hi ha un gran nombre de logotips i acrònims de múltiples marques publicitàries on apareix la lletra M per partida doble. També hi ha una sala on es projecta un vídeo concebut pels artistes on fan un homenatge a la cultura del vi, mostrant diversos moments de l’evolució del Mas Pujó i dels seus propietaris.

A part del mural conjunt que rep els visitants a l’exposició, a cadascuna de les parets laterals hi ha quatre obres en les que han intervingut tots dos, on apareixen quatre logos i acrònims que també estan representats al mural. Al seu darrera hi ha un espai on s’exhibeixen obres d’ambdós. A la banda esquerra hi ha un grup de peces de Miralda, que fan referència a una de les sèries més importants que va fer entre 1969 i 2010 com és la de Soldats soldés, que provenen dels records que va experimentar mentre feia el servei militar, com per exemple les formacions tàctiques o el camps de tir. Són petits soldats de plàstic de color blanc que agrupa i enganxa a un suport. Són obres de gran contingut metafòric respecte als conflictes bèl·lics. De fet, la traducció de Soldats soldés, significa “soldats de rebaixes”, com a liquidació dels valors militars. A l’exposició hi ha fotografies de la sèrie Hazañas bélicas i Bigoudis de la Générale, així com Mirall Soldat Soldés, on es veuen uns soldats de poliestirè que envolten completament el mirall apuntant  tots ells en la mateixa direcció.

L’obra d’Antoni Miralda: Sopera pilota. 2009 a l’exposició Miralda & Muntadas. “M&M”. Galeria Palma Dotze.

En una entrevista que li va fer el periodista Albert Macià al diari Avui el 1990, l’artista comentava que veia els Soldats soldés com un aspecte “personal, d’obsessió i al mateix temps de mistificació i d’utilitzar els clixés que ja existeixen, les còpies-còpies…Era entre els anys 1967 i 1969 i ja aleshores simultàniament gairebé, vaig començar amb el tema dels pastissos i dels banquets o de la festa cerimonial”. L’obra més rellevant d’aquesta temàtica és Les oeufs de la Mariée, de 1969, on damunt d’una taula de fusta i sota una cobert de metacrilat, apareix un camp de color blanc amb un grup de soldats de la mateixa tonalitat que es dirigeixen cap al centre on està situada una muntanya d’ous.  És una de les peces més cares de l’exposició.

En una altra sala hi ha obres més recents com No hay pan para tanto chorizo (2012), que podem relacionar amb un dels seus temes més recurrents, com és l’art de menjar o eat art, ja que els materials de la que està feta són de tinta comestible -les lletres-  damunt una hòstia de grans dimensions; Sense títol (plats prohibits) (2000), que consta de 20 plats col·locats al terra a mode d’instal·lació, que porten tots el signe de prohibició, però cadascun d’ells té  una inscripció diferent en anglès, i finalment hi ha Sopera pilota (2009), que consisteix en dues pilotes, una de les quals està oberta per la part de dalt. En realitat és un efecte òptic, ja que es tracta de dues soperes pintades com si fossin pilotes de futbol. La que es troba oberta conté un tovalló vermell amb un os per fer caldo i l’altra pilota també té els mateixos objectes però al costat.  Per al crític francès Pierre Restany, “Miralda és un director d’escena en permanent metamorfosi i un laboratori mental replet de poesia”.

Respecte de Muntadas,  en una de les sales hi ha un grup d’obres que fan referència al món de la publicitat, i més concretament als anuncis de pintors de parets, com Attenzione pintura (2009) on es veu un cartell de cartró on s’adverteix que no es toqui l’objecte en qüestió perquè està recent pintat. Una altra obra, a mode d’instal·lació, és We paint (2008), que consta de cinc rètols pintats en vermell damunt un fons blanc que diuen el mateix: “Wet paint”. Altres obres són fotografies que indiquen que “ho facis tu mateix”, com Do it Yourself (2009) i Hágalo, (2009).  L’obra Pintores (2009) només és un full de paper ampliat on figuren les dades de contacte de l’anunciant, dels que es solen trobar a qualsevol paret del carrer i que serveixen  perquè la gent agafi  el número per si li poden interessar els seus serveis. En totes aquestes obres l’artista va més enllà del que és el món de la publicitat, ja que un simple anunci que es pot veure a qualsevol ciutat del món passa a ser una obra d’art, o el que és el mateix, estem davant de l’anomenat art conceptual.

Quant a la resta de peces, hi ha algunes de molt emblemàtiques, com són España va bien (1999), en que es veu una carretera buida i nevada, o Prohibido prohibir (2015), on sobre una rajola de ceràmica de color blau hi ha la inscripció en blanc de prohibit prohibir. Les dues són un clar testimoni de la fina ironia de l’artista, en línia del que feien els dadaistes Beuys o Brossa.

Aquesta exposició és un clar exemple de l’art català més avantguardista a través del treball de dos dels seus creadors  més importants, aplicant en les seves obres diverses disciplines i tècniques artístiques: mass media, rituals, happenings, performances, vídeo, accions, instal·lacions, fotografia i música. Tot això acompanyat d’un punt de vista irònic, sarcàstic i festiu, on l’espai públic és el terreny que comparteixen preferentment, encara que  J.M. Martí Font en el catàleg,  pensa que són dos artistes que no s’assemblen en res, “ni en la seva obra, ni en la seva imatge, ni en la seva manera de treballar”.30

Ramon Casalé Soler

Ramon Casalé Soler: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca