Secció: Exposicions

Miró-Gaudí-Gomis. Diàleg entre artistes

A la Fundació Miró s’exposa Miró-Gaudí-Gomis, que omple les dues sales de la primera planta, on es poden contemplar pintures, escultures, dibuixos i gravats de Joan Miró, fotografies de Joaquim Gomis i altres fotògrafs, així com diversos llibres i catàlegs que relacionen el treball d’aquests tres artistes universals. Està comissariada per Teresa Montaner i Esther Ramos de l’equip de Col·leccions de la Fundació amb peces del fons. En total s’hi exhibeixen unes 50 obres.

De fet, es tracta d’una exposició, podríem dir atípica, ja que encara que es tracta de mostrar el treball de tres creadors, en realitat només dos hi són presents ja que Antoni Gaudí només hi és representat mitjançant les fotografies realitzades per Joaquim Gomis (Barcelona, 1902-1991), que va ser el primer president de la Fundació Joan Miró, càrrec que va ocupar durant el període 1972-1975. També va ser membre fundador de l’associació Amics de l’Art Nou (ADLAN), del Club 49 i de l’Associació d’Amics de Gaudí. De Gomis podríem afirmar que és el nexe d’unió entre tots tres, ja que va ser amic personal de Miró i a la vegada personatge essencial a l’hora de reivindicar l’arquitectura de Gaudí.

Miró-Gaudí-Gomis
Fundació Joan Miró
Parc de Montjuïc. Barcelona
Fins al 6 d’octubre

Joan Miró. Femme, 1970. Fundació Joan Miró, Barcelona
Joan Miró. Femme, 1970. Fundació Joan Miró, Barcelona

Si bé cronològicament existeix la possibilitat de que Miró i Gaudí haguessin coincidint alguna vegada, això no va succeir mai, tot i que van arribar a participar en algunes de les sessions de dibuix que es feien al Cercle Artístic de Sant Lluc, a Barcelona, durant la dècada de 1910. De totes maneres, les comissaries entreveuen que tots dos autors sentien una especial predilecció per la naturalesa, per això Gaudí “s’hi inspira per a crear elements tant ornamentals com estructurals”. Per a Miró la naturalesa forma part del seu ideal creatiu, ja que ell mateix confessa que “he arribat a pintar directament en roques enormes per tal d’incorporar-me els elements d’aquest paisatge, marcant-los amb la meva pròpia empremta”. A més, hi ha diversos aspectes en el treball de Miró, sobretot referent a l’escultura, tal com veiem en les obres que s’exposen, que consisteix a integrar determinats elements extrets de la natura a les seves composicions, el que dóna com a resultat l’aparició d’una mena d’éssers irreals. A la vegada s’inspira en la tècnica del trencadís, tal com es pot comprovar en algunes de les seves obres escultòriques monumentals, cas de Dona i ocell“ al Parc de l’Escorxador de Barcelona. Dins de l’apartat de l’obra gràfica, s’exhibeixen una sèrie de gravats que porta com a títol Sèrie Gaudí, impresos l’any 1979 com homenatge a l’arquitecte.

Pel que fa a la contribució de Gomis, es mostren un gran nombre de fotografies on apareixen diferents edificis relacionats amb Gaudí. La majoria de les imatges van ser publicades als anys 40 a través d’una col·lecció de fotollibres denominats fotoscops, amb la participació del promotor artístic i editor Joan Prats, gran amic de Miró, que van servir per divulgar l’obra gaudiniana. Per tant, encara que sigui de manera subtil, el fotògraf “sap traduir en imatges la bellesa i la poesia contingudes en l’obra d’ambdós artistes, qui, atrets per la força misteriosa de la natura, van atorgar a les seves creacions un caràcter màgic que aquesta exposició posa en relleu”.

Joaquim Gomis. Detall dels ornaments de ferro forjat a l'interior de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí, 1946. Fons Joaquim Gomis, dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya - © Hereus de Joaquim Gomis. Fundació Joan Miró, Barcelona
Joaquim Gomis. Detall dels ornaments de ferro forjat a l’interior de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí, 1946. Fons Joaquim Gomis, dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya – © Hereus de Joaquim Gomis. Fundació Joan Miró, Barcelona

En referència al contingut de l’exposició, es van intercalant les fotografies fetes per Gomis de l’arquitectura gaudiniana com La Pedrera, la Casa Batlló, el Parc Güell i la Sagrada Família amb les escultures de Miró que ocupen la part central de la primera sala. Al fons s’exhibeixen 13 aiguaforts dels 21 que composen la sèrie Gaudí. Cal remarcar que dins de la mostra també hi intervenen altres creadors com és el cas del ceramista Josep Llorens Artigas, que va col·laborar en moltes de les escultures i murals de Miró al llarg de la seva vida. Com per exemple la peça de gres i esmalt Estela de doble cara (1958), on apareixen un gran nombre d’elements del món mironià: estels, la lluna, el sol, etc. Altres escultures presents són els bronzes Dona (1949), Cap (1949), Dona-Sol (1966) Vaileta (1967), El guerrer (1970), Dona (1970) i Testa Coronada (1970). Totes tenen en comú que semblen éssers fantàstics, sobretot la petita peça Cap.

A les parets hi ha penjades les fotografies realitzades per Gomis als anys 40, on s’observen detalls de la Sagrada Família (ornaments de ferro forjat del seu interior); de La Pedrera (les xemeneies de la terrassa); el Parc Güell (els murs de pedra i ornaments ceràmics del trencadís) i la Casa Batlló (el terrat). Totes les imatges són en blanc i negre, el que fa ressaltar més determinats aspectes de l’arquitectura i decoració gaudinianes. En canvi, si fossin realitzades en color, no expressarien tant la naturalitat i essència dels diferents elements que la composen, principalment extrets de la natura. Al fons hi la sèrie de gravats Gaudí com homenatge a la figura de l’arquitecte, on apareixen un gran nombre de personatges fantàstics, i es pot percebre també la idea del trencadís.

Joan Miró. Gaudí XX, 1979
Joan Miró. Gaudí XX, 1979

A l’altre sala ens dona la benvinguda l’aiguafort Gran rodona I (1979), a una sola tinta en negre, que contrasta amb el cromatisme de la sèrie Gaudí. També hi la maqueta del Mosaic del Pla de l’Os (1976). A les parets i en una vitrina veiem diferents fotografies de Gomis, però també n’hi ha una feta per la seva dona Odette, en què es veu al mateix Gomis, Miró, Alexina Matisse i Joan Prats, al terrat de la Casa Batlló. De Jaume Blassi hi ha Dona ocell. Parc de Montjuic (1981-82) i Mosaic del Pla de l’Os. Les Rambles (1976), i de Claude Germain Laberint Fondation Maeght (1964), totes elles fetes en color.

La resta de fotografies són de Joaquim Gomis on es veuen imatges de la Casa Batlló, la Fondation Maeght de Saint-Paul-Vance (1963), el taller de Llorens Artigas de Barcelona, el de Joan Miró a Mont Roig a la seva casa d’El Mas Miró i de Llorens Artigas i Miró al Laberint de la Fondation Maeght (1964) –on van treballar conjuntament, inspirant-se en el Parc Güell. Als anys 40, tant en Joan Prats com en Joan Gomis van crear un arxiu fotogràfic basant-se en el treball de Joan Miró, i degut a aquesta iniciativa va aparèixer la sèrie Mas Miró, on es veia l’entorn de l’artista. A partir d’aquell moment, va ser quan va sorgir el fotoscop Atmosfera Miró. Més tard se’n va publicar un altre dedicat a Antoni Gaudí que, segons el mateix Gomis, “atrapen l’esperit creador d’aquest gran precursor”.

Estela de doble cara (1958). Foto: Ramon Casalé
Estela de doble cara (1958). Foto: Ramon Casalé

Ramon Casalé Soler

Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’art, per la Universitat de Barcelona (1985). Màster de Museologia i Gestió de Patrimoni (1998). Diplomat en Taxació, Catalogació i Expertització d’obres d’art, per l’Escuela Superior de Anticuarios (2006). Membre de l’ACCA, AICA i ICOM. Cap de secció d’art de Las nueve musas (Madrid), crític de Arteporexcelencias (La Habana), Bonart (Girona), L’Independent de Gràcia (Barcelona, Butlletí Soc. Cat. d’arqueologia (Barcelona) i El temps de les arts (València).
Ramon Casalé Soler

Ramon Casalé Soler: darrers articles (Veure-ho tot )