Patrimoni

Modernisme del nord

Necessitava sortir de casa uns dies. No teníem una direcció clara. El destí ens va portar a visitar una part de Castella i Lleó, Astúries i Cantàbria en cinc dies. Un viatge que no estava planejat però, que vist en perspectiva, seguia un fil marcat: el llegat del modernisme català al nord de la península. Recorregut que ens portarà a veure les úniques tres construccions de Gaudí fora de Catalunya.

La primera de les parades d’aquesta ruta va ser Palència, una de les capitals castellanes més desconegudes. Amb la seva catedral, la “Bella Reconocida”, el llarg carrer major i el llegat d’un modernisme castellà de finals del segle XIX i principis del XX. La gran sorpresa fou la visita, vam ser els primers el primer dia d’obertura, del museu diocesà de la ciutat.

Instal·lat a les zones baixes del Palau Episcopal palentí, guarda una bona col·lecció d’art religiós des del segle XII al XX. No ha de sorprendre que l’escultura romànica però també la renaixentista i l’estela de Berruguete siguin senyal del museu. Però com ja advertíem, el modernisme va esdevenir el fil del viatge. La cadena que lligava una para amb l’altra.

Arqueta del bisbe Barberà. DAA

Dins la sala d’orfebreria del museu, plena de calzes, copons, creus i relíquies, destacava una arqueta de fusta amb uns coronaments metàl·lics que creaven formen sinuoses. Aquesta arqueta, utilitzada per guardar elements propis de la seu episcopal com són la creu pectoral i l’anell, era obra de Josep Maria Jujol. Aquesta fou un regal de l’arquitecte tarragoní al bisbe Barberà, qui ocupà la seu palentina des del 1914 i fins la seva mort, el 1924.

La segona parada d’aquest viatge pel nord, ens va portar a Lleó. Ciutat també famosíssima per la seva catedral, els barris Humedo i Romántico, san Isidoro… Just davant del Palacio de los Guzmanes, actual seu de la diputació d’aquella demarcació, sobresurt la Casa de los Botines, o la també coneguda casa Fernández y Andrés. Aixecada per l’arquitecte reusenc entre 1891 i 1894 i destinada a zona comercial i habitatges privats.

Les obres d’aquesta finca, com moltes altres de Gaudí, van suposar tot un enrenou. Especialment en una ciutat castellana, que en aquell moment, tenia 13000 habitants. “Que m’enviïn aquests informes tècnics per escrit i jo els posaré en uns marcs del vestíbul de la casa quan aquesta estigui acabada”, apunten que va exclamar el reusenc davant les adversitats administratives de l’obra.

 Casa Botines de Lleó. Wikicommons
Casa Botines de Lleó. Wikicommons

Actualment la Casa Botines, que agafa el nom de la castellanització del cognom original del comerciant català que estava vinculat a les obres, Joan Homs i Botinàs, és visitable. Acull en el seu interior diferents espais destinats al coneixement  de la casa, de l’obra de Gaudí i la col·lecció Fundos, amb obres des del segle XV i fins al segle XX.

Deixant la capital de la demarcació, encara més al nord, arribem als dominis dels maragatos. La ciutat d’Astorga acull la segona obra de Gaudí a Castella i Lleó. Encarregat pel bisbe Grau, religiós originari de Reus, el nou palau episcopal de la ciutat castellana fou un encàrrec a l’arquitecte després de l’incendi de l’antic palau, només al cap de dos mesos de l’inici de mandat del bisbe.

Iniciat per Gaudí, l’any 1889, i finalitzat, després de la mort del bisbe Grau, per Garcia Guereta, l’any 1915. Recorda d’altres obres de l’arquitecte reusenc, com Bellesguard, el col·legi de les Teresianes o la veïna Casa Botines de Lleó.

Obra que realitzaren artesans i constructors catalans, ja que l’arquitecte no podia desenvolupar la seva tasca gaires vegades a la ciutat maragata i necessitava personal de confiança per continuar amb les tasques de construcció.

Palau Episcopal d’Astorga. Wikicommons
Palau Episcopal d’Astorga. Wikicommons

El conjunt que formen la catedral i el palau episcopal d’Astorga representen una bona combinació d’arquitectures i corrents artístics allunyats en el temps però a la vegada complementaris.

Camí cap a la tercera obra de Gaudí, i quasi representació diplomàtica del modernisme a Cantàbria: Comillas, és molt recomanable una para a Oviedo. Just al centre de la ciutat, en un conjunt d’edificacions, recentment restaurades, trobem el Museo de Bellas Artes d’Astúries. Un dels millors museus provincials de l’Estat.

“Campesinos de Gandía” d’Anglada-Camarasa. Museo Bellas Artes de Asturias
“Campesinos de Gandía” d’Anglada-Camarasa. Museo Bellas Artes de Asturias.

Gràcies a les diferents aportacions de mecenes locals, el museu ha pogut fer créixer el seu fons de forma força destacada al llarg dels últims anys. Dins d’aquestes noves incorporacions destaquen les de pintura i escultura de les últimes dècades del segle XIX i primeres del XX realitzades per artistes catalans: Casas, Mir, Anglada Camarasa, Borrell i Nicolau…

La culminació d’aquest viatge, que va començar sense un rumb fix, i que ha requerit parades tècniques, per no dir gastronòmiques, per conèixer millor la realitat del país, acaba al costat del Cantàbric. A la població amb més obres modernistes per metre quadrat fora de Catalunya: Comillas. 

La població cantàbrica, estretament lligada a la saga dels Güell, fou epicentre d’una fal·lera constructiva que implica a arquitectes com Antoni Gaudí, Joan Martorell, Domènech i Montaner o escultors Joan Roig, Llimona i els germans Vallmitjana.

Un final de ruta que ens permet conèixer d’una forma diferent un dels corrents artístic més destacats de la nostra història. Un viatge que ens fa descobrir els grans artistes de casa nostra, fora d’ella.

Damià Amorós Albareda
Damià Amorós Albareda: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca