Mercat de l'art

Mònica Ramon: “El que sobretot li falta a les galeries és mercat comprador”

Mònica Ramon, codirectora de la galeria Artur Ramon de Barcelona, és des del passat mes d’abril la nova presidenta del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya (GGAC), una associació que agrupa galeries de totes les tendències, arreu de tot Catalunya. En un moment de crisi, no només econòmica, sinó estructural del sector de l’art, parlem amb ella dels reptes als quals s’enfronten les galeries.

Es parla molt de la crisi de les galeries d’art, des de ja fa uns quants anys. Però, per vostè, quin és el repte més important que han d’afrontar les galeries, la visibilitat o la potenciació del mercat de l’art?

És cert que ens falta públic però sobretot ens falta mercat comprador. Veig que des de la Generalitat, per exemple, el Miquel Curanta, director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), està fent una feina per veure com es pot millorar i dinamitzar el galerisme i com s’arriba a aquest nou públic. El que passa és que de vegades ens centrem molt en el fet que falta educació i el poc interès de visitar les galeries però és tot el circuit el que està fallant. Estic molt d’acord amb un comentari del Marc Domènech: al final podem perdre de vista que som una empresa, un negoci, i ens dediquem a la compra-venda i necessitem vendre. I per això és evident que avui en dia gairebé tot el mercat està fora, a les fires internacionals, bàsicament. La nostra labor, des del Gremi, ha de ser dinamitzar el mercat interior.

També hi ha el tema pendent de com trencar la barrera psicològica del públic que no s’atreveix a entrar a les galeries, no?

Per exemple, a mi que m’encanta estar de cara al públic, crec que hi ha molta labor a fer aquí. Massa temps hem estat amb allò que a l’entrada de les galeries, hi havia una persona escrivint a l’ordinador i fent feina interna, sense estar pendent dels visitants, a no fos que preguntessin o ja fossin ja clients. En el meu cas, quan entra un visitant, ho deixo tot i estic per qui entra. Si hi ha poc públic i no el rebem com cal, malament. Sense avassallar, una actitud d’estar disponible per al públic, per si necessita alguna cosa, és important.

Algunes galeries estan organitzant actes paral·lels -taules rodones, presentacions de llibres, concerts, visites guiades- per trobar nous públics. És un esforç suplementari gran, creu que, apart de nous visitants, aquestes activitats poden ajudar a animar el mercat?

Aquest tipus d’activitats estan molt bé, però com dius, suposa un esforç. En aquest sentit, des de l’ICEC s’hauria de donar suport a aquestes iniciatives. Però el problema més greu és que només ve gent quan es fan inauguracions o activitats. Perfecte, que la gent respongui a aquests actes, però on és el públic comprador? Hem d’incidir en això, sense oblidar el visitant que no compra. Et deus al públic. Això que la sala Parés obri els diumenges, en el fons és facilitar aquesta visibilitat. Però entenc que això és difícultós per a una majoria de galeries amb poc personal.

Algunes galeries estan organitzant activitats paral·lels per trobar nous públics. Imatge: Galeria Artur Ramon.

Doncs anem a la clau del problema. On són els nous compradors? Hi ha un relleu generacional de col·leccionistes?

El que ens ha fet molt de mal són els deu anys de crisi que ja portem. I després, hi ha el fenomen de la globalització i el món on line. Abans existia una exclusivitat de la galeria propera al client però tothom té la informació d’arreu a l’abast d’un clic. Pots comparar preus, pots veure el que es fa arreu. A nosaltres ens ha passat, poder tenir un Anish Kapoor, trucar a un col·leccionista al qual li podria interessar i que aquella persona et digui que n’acaba de comprar un a Nova York. El món és tan global…

Això és molt perjudicial per a les galeries locals.

Sí, per això és tan necessària la participació en fires internacionals. Hi ha galeries que en aquests moments participen a 16 fires. I també buscar sinèrgies amb altres institucions. Per exemple, el Ferran Josa, de Pigment Gallery, em comenta sempre que quan organitza exposicions fora de l’espai de la galeria, com quan va fer amb la mostra de Rosa Galindo al Palauet Riquer, antic estudi de l’arquitecte Oriol Bohigas, va ser tot un èxit de públic i vendes. Des de la majoria de galeries del Gremi, no es treballa així però aquest és un tema a estudiar. Hem d’oferir alguna cosa més que l’art i que si no fem pinya no ens en sortirem.

Exposició de Rosa Galindo al Palauet Riquer (Pigment Gallery). Imatge: La Fotogràfica.

Parlant de fer pinya, com es pot millorar la relació amb l’altra associació de galeries catalana, Art Barcelona?

Tenim molt bona relació personal amb el president d’Art Barcelona, Àlex Nogueras, i una col·laboració absoluta. Ara bé, aquest somni meu que hi hagi una sola associació algun dia, no sé si serà possible. Això s’entendria molt millor des de la premsa, des del públic. I no els facilita les rutes de galeries de la ciutat. El que no m’agrada, per exemple, és el tema dels plànols. No em sembla gens coherent que hi hagi dos plànols de galeries a Barcelona. Des de Turisme de Barcelona, ens diuen que el turisme cultural es mou des dels monuments. Unir monuments i galeries seria unir forces. No és difícil de fer però es necessita ajut de les les institucions. El que no té sentit és que vingui un visitant a la meva galeria i en el plànol que tinc no consti que molt a prop, hi ha les galeries del carrer Trafalgar, perquè resulta que no són de la meva associació. Ni tampoc consten les que no pertanyen a cap associació. I de moment, hem d’anar potenciant la col·laboració. Ho hem de fer nosaltres però també des de la Generalitat, s’hauria de potenciar que aquí no hi ha uns millors que uns altres.

Etiqueta per a Vermuts Miró de l’artista Francesca Poza, guanyadora del darrer Certamen Miró, concurs per a joves creadors.

Com es pot potenciar des del Gremi la visibilitat de les galeries que són al territori, fora de Barcelona?

El territori és molt important. Som el Gremi de Galeries d’Art… de Catalunya! Hi ha molta feina a fer en aquest sentit. A la junta tenim representació de galeries de les quatre províncies amb el concepte que totes les galeries se sentin integrades. De moment, hem fet una llista de galeries que estan arreu del territori i que no estan agremiades, per veure com podem seduir-les perquè s’integrin a l’associació. Però no podem picar a la seva porta, sense suport més institucional. Hem de treballar molt en aquest sentit i una bona manera seria crear sinèrgies també.

XII Nit del Galerisme. Premis GAC 2019.

Quin paper ha de jugar la Nit del Galerisme, amb els premis GAC, que organitzeu des del Gremi?

La Nit del Galerisme és l’esdeveniment més important que fem des del gremi, amb les institucions públiques implicades però també amb el suport important de la Fundació Banc Sabadell. Enguany, l’organització de la gala ha passat a mans de la Pepa Quinteiro, directora de la galeria Anquins de Reus. Gràcies a la bona relació que tenim amb Art Barcelona, també tinc clar que se’ls ha de fer més partíceps de la Nit del Galerisme, encara que nosaltres liderem l’organització. D’altra banda, nosaltres també organitzem el Certamen Miró, un concurs per a artistes joves per crear una etiqueta per a Vermuts Miró. És una iniciativa que lliguem a la promoció d’un artista. Hem fet Gaudí, Brossa, Guinovart i enguany Subirachs. El certamen serveix per crear sinèrgies i durant tot un any es dóna visibilitat a un artista.

I per acabar, ja ha dit en altres ocasions que no vol gastar energia en crear una fira d’art de Barcelona.

No, no, de cap manera. Estem per altres coses. Fem rutes, millorem la visibilitat… Hem de ser realistes.

Montse Frisach

Periodista i crítica especialitzada en arts visuals. Durant gairebé tres dècades, va ser redactora de la secció Cultura del diari Avui i després d’El Punt Avui. Actualment és col.laboradora freelance de temes artístics i musicals en mitjans com El Mirador de les Arts, Catorze i El Temps de les Arts. També realitza feines d’storyteller i redactora per a institucions museístiques com el Museu Picasso i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, entre d’altres. Membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, ha guanyat els premis GAC i ACCA a la crítica d’art.
Montse Frisach

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca