Arts escèniques

Montserrat Caballé i la col·lecció d’indumentària operística del Museu de les Arts Escèniques, l’exposició que no es podrà visitar

El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre (MAE), engloba dins seu una biblioteca, un arxiu i un museu. Des dels seus inicis, fa quasi 100 anys, ha actuat en clau nacional amb l’objectiu de preservar la memòria de les arts escèniques de Catalunya.

Aquesta preservació només es pot fer, tractant-se d’arts efímeres, recollint, documentant i difonent documents o objectes que es generen durant el procés de creació, durant la representació, en el procés de comunicació i també en el post espectacle. Al llarg dels gairebé 100 anys hem recollit milers i milers de fotografies, esbossos escenogràfics, teatrins, figurins, documents personals, programes de mà, cartells, titelles i indumentària.

La indumentària és una col·lecció molt estimada per als afeccionats i investigadors, sovint el vestuari està gravat a la memòria i acompanya moments màgics, al mateix  temps, ens dona detalls únics de la representació, com la singularitat de la producció específica o l’estil personal del figurinista.

Repetim el personatge d’Elisabetta a Roberto Debereux al Liceu el 1968.

Per això quan el 2019 vam rebre la trucada d’un antiquari de Madrid oferint-nos set vestits d’òpera de la Montserrat Caballé no vàrem dubtar ni un moment. Caballé va ser una figura internacional de l’òpera i probablement la més internacional de Catalunya. Els vestits d’òpera de Caballé completarien una ja important col·lecció d’indumentària operística del Museu que compta amb peces de Hipólito Lázaro, Manuel Ausensi, Celestino Sarobe, Mercè Capsir, Francesc Viñas, Maria Espinalt i  Victoria de los Ángeles. Sumar els tratges de Caballé permetria posar en valor la col·lecció sencera d’indumentària del museu que supera les 1.000 peces i que preserva, apart dels vestits dels artistes ja esmentats relacionats amb l’òpera, vestuari d’altres tant diversos com: Enric Borràs, Margarida Xirgú, Antonio el Bailarín, Carmen Amaya, Tórtola Valencia…

Hem pogut comprovar que el va utilitzar a Maria Stuarda (Liceu 1969) i per a Elisabeta di Valois a Don Carlo, també al Liceu dos anys després, el 1971.

Un viatge ràpid a Madrid va servir per confirmar que l’estat dels set vestits de Montserrat Caballé era excel·lent, i vàrem iniciar el procés de documentació i de comprovar la informació del venedor, i sobretot d’aconseguir el pressupost necessari.  El procés de documentació no ha estat fàcil ni s’ha acabat, ja que les informacions del venedor no sempre eren exactes i el procés d’investigació va posar al descobert que algunes peces havien sofert transformacions i s’havien utilitzat en més d’un personatge i en més d’una producció.

Floria Tosca, a Tosca. Va ser utilitzat per darrera vegada al costat de Luciano Pavarotti, al Metropolitan Opera House de Nova York el 19 de setembre de 1985 en una producció de Franco Zeffirelli, però sembla que anteriorment amb menys ornaments va ser el mateix que portà a Tokyo 1979, París i Niça 1980 amb Josep Carreras.

L’exposició que no es podrà visitar

Vàrem planificar amb Presidència de la Diputació de Barcelona una exposició dels vestits adquirits de Montserrat Caballé a l’edifici de Can Serra de Barcelona per l’abril de 2020 , que vàrem haver de cancel·lar a causa de la pandèmia. Incapaç d’abaixar completament el teló, el Museu de les Arts Escèniques va plantejar una experiència més propera i reservada, adaptant l’exposició a la Nit dels Museus prevista per aquest 14 de novembre amb un programa de visites guiades que posava en valor no només els vestits de la Caballé sinó també la col·lecció d’òpera del MAE i que inclouria també una visita exclusiva a la reserva del museu, on es podria gaudir d’una selecció de peces del fons.

El va utilitzar per a Elisabetta di Valois a Don Carlos al Théatre Antique d’Orange el 1984, i per la seva darrera òpera per al personatge de Catherine d’Aragon a Enric VIII al Liceu el 2002.

Novament les restriccions de la pandèmia ens han obligat a canviar els plans, però altra vegada ens hem resistit a abaixar el teló i la instal·lació amb els vestits adquirits de la Caballé s’ha muntat al Teatre Estudi de l’Institut del Teatre. Malgrat que no l’hem pogut obrir al públic com ens hauria agradat, hem pogut enregistrar-la en suports audiovisuals i gràfics diversos per tal de presentar-la a la ciutadania com una exposició virtual.

Per a l’exposició que s’havia de fer a Can Serra es va descartar per espai el setè vestit, del qual teníem molt poca informació i perquè la confecció és de menor qualitat. Sabem que va ser utilitzat a Lucrezia Borja el desembre de 1970.

Els vestits

Els vestits eren propietat de Montserrat Caballé, i van ser utilitzats sovint en més d’una òpera. Aquesta casuística, havia estat habitual en grans actors i cantants de generacions passades, i no tan habitual a la segona meitat del segle XX.  En el cas de Caballé està justificada pels seus problemes de salut que li van generar sobrepès. Caballé viatjava amb vestits, capes i perruques úniques a la maleta i els feia canvis i ajustaments segons el personatge i segons el seu pes. En una entrevista el 2014  ella mateixa parlava del tema, del seu armari propi de vestuari, i fins i tot explicava que havia tingut una modista pròpia per a vestits d’escena, anomenada Fefa. El cert és que desconeixem, per ara, si algun dels vestits els va fer aquesta modista.

Preservar part de l’armari operístic de Montserrat Caballé és preservar la història de l’òpera del segle XX.

Anna Valls i Passola

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close