Música

Mor Josep Maria Mestres Quadreny, històric compositor català

Josep Maria Mestres Quadreny, actor i testimoni fonamental de la història de la musica catalana, ens va deixar el 18 de Gener de 2020. Però el seu pensament i les seves obres romanen.


Quan penso en ell, sovint em ve al cap una imatge del setembre del 82, plena de llum, al Palau de Maricel, on ell i Lluís Callejo, en el curs de les Primeres Jornades Internacionals de Nova Música, que havia organitzat amb el suport de la Fundació Miró, de la que era aleshores patró, i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, compartien tota mena de detalls sobre el mètode de Montecarlo amb una bona colla de joves compositors interessats en les aplicacions musicals de l’estadística. Luigi Nono, Joan Guinjoan, Xavier Benguerel, Coriún Aharonian, Luigi Pestaloza, Wolfgang Rihm, Thomas Kessler, Dieter Schnäbel, Jaume Valcorba i Joan Brossa eren alguns dels convidats que aquella setmana de concerts, conferències i taules rodones obrien les portes d’un univers gairebé ocult als ulls de la creació musical a Catalunya, on predominaven els models d’Arnold Schönberg i Paul Hindemith. Josep Maria Mestres Quadreny, nascut a Manresa el 1929, de formació científica, alumne de Cristòfor Taltabull, amic de Joan Miró, Joan Brossa, Moisés Villèlia i Antoni Tàpies, amb qui plegats varen crear la peça pluridisciplinar
Cop de poma, també, de Joan Prats, Eduardo Cirlot i Juan Hidalgo, membre del Círculo Manuel de Falla i del Club 49, ánima del grup Música Oberta i del Conjunt Català de Música Contemporània, del Grup Instrumental Català, que havia creat amb en Carles Santos, expresident de l’Associació Catalana de Compositors, era feia molt reconegut internacionalment. Vuit anys abans Josep Maria Mestres Quadreny, Lluís Callejo i Andrés Lewin-Richter havien constituït el laboratori de música electroacústica Phonos, d’on, en esdevenir fundació, va ser el primer president i, més recentment, president d’honor. Phonos, part important del llegat dels seus creadors, és des del primer moment una llum intensa per a les noves generacions de creadors fascinats per les interseccions entre música, ciència i tecnologia.

Josep Maria Mestres Quadreny. Josepclopesbosc (Wikimedia Commons, CC-BY-SA 4.0)

El prestigi embolcallava ja aleshores la figura de Mestres Quadreny, autor d’una sòlida obra musical fundamentada en l’ús de l’atzar; per cert, qui sap si per la tendència natural del país al surrealisme, element força arrelat en l’imaginari català, l’atzar es manifesta de forma magistral en la irregularitat de les tessel·les ceràmiques del trencadís gaudinià, tantes peces de Miró i en les al·lusions literals Brossianes. Les notes de les partitures de Mestres Quadreny són anàlogues a les taques de les pintures de Miró o les tessel·les de les ceràmiques del Parc Güell. L’al·lusió explícita a la presència estructural de l’aleatorierat, estàtica i intemporal, germana dels daus i dels jocs de cartes de les obres plàstiques de Brossa. La probabilitat, l’atzar, l’estadística i l’electrònica, que van suposar, en la práctica, un allunyament radical del dodecatonisme, del que ben aviat va percebre les contradiccions internes, planegen l’obra d’aquest autor, si encara abans no, des que conegué Abraham Moles, Pierre Barbaud i el Groupe de Recherches Musicales (Paris, 1951) als anys seixanta. 

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner
Tres cànons en homenatge a Galileu

Ben segur que aquests contactes fèrtils van contribuir, a mitjans de la dècada, a fer de Mestres Quadreny el pioner de l’ús de l’electrònica en la composició musical al nostre país, encara aliè als corrents de canvi que bufaven de feia molt a les nacions que van tenir el privilegi de gaudir del pla Marschall. En 1965, componia la primera obra catalana de música concreta, Peça per a serra mecànica, i Tres cànons en homenatge a Galileu, que, estrenats per Carles Santos, han de ser considerats com exemple del que en la literatura especialitzada anglosaxona es coneix com live electronics music.  Si en l’electrònica analògica, on les eines sonores paradigmàtiques són micròfons i magnetòfons, Mestres Quadreny va veure un aliat poderós per a la creació de noves gramàtiques sonores i musicals, en la digital, o numèrica, com en diuen els francesos, el domini dels ordinadors, va trobar l’instrument ideal per la gestió aleatòria i algorísmica de dades que li permetien de calcular esdeveniments musicals complexos. Així és com el 1969, Mestres Quadreny obria llurs incursions en el domini digital i componia, amb la participació d’un ordinador IBM, la suite Ibèmia, per a grup de càmera.  

L’estro aleatorio. Col·lecció del Macba.
Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner
 Josep Maria Mestres Quadreny. Suite Bufa

Les seves investigacions sobre l’atzar van portar Mestres Quadreny en 1973 a la composició de L’estro aleatorio, sis concerts per a solista i orquestra, que resumeixen les tècniques fins aleshores descobertes per ell, on el títol és una clara referència a l’opus 3 d’Antonio Vivaldi, L’estro armonico, fragmentàriament transcrit per Johan Sebastian Bach, que pren forma en dotze concerts per a solista i orquestra. El contacte continu amb les arts plàstiques i la poesia fan de les partitures de Josep Maria Mestres Quadreny no tan sols composicions musicals, sinó obres plàstiques d’una bellesa notable. Quartet de Catroc, obra aleatòria amb la que inicià en 1962 les partitures dites generatives, Suite bufa, del 1966, una acció musical celebrada internacionalment, fruit de la col·laboració amb Joan Brossa, Variacions essencials, del 1970, un bell exemple d’obra essencialista, orientació estètica que va compartir amb Pic Adrian i Joan Hernández Pijuan, Aronada, de 1971, que enceta les seves partitures circulars, probablement inspirades en les Ars de Ramon Llull, Self Service, de 1973, on el públic és l’intèrpret, L’estro aleatorio, també circular, i un llarg seguit d’obres posteriors són prova dels interessos per la sensibilitat plàstica d’un escriptor de música que fins el 2019 enviava nadales delicioses als seus amics i que, per la seva situació transversal en l’art i la cultura, havia estat membre de la Junta Rectora de la Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), de la  Comissió de Relacions Culturals del Centre d’Estudis Catalans de la Universitat de París IV (Sorbona), i director de la col·lecció de llibres, Música d’avui. President emèrit del Patronat de la Fundació Joan Brossa i patró emèrit del Patronat de la Fundació Joan Miró, Premi Nacional de Música de Catalunya i posseïdor de la Creu de Sant Jordi, Josep Maria Mestres va ser un innovador sensible i polièdric.

Josep Manuel Berenguer
Josep Manuel Berenguer: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close