Exposicions

Moriyama: fotògraf instintiu

Un recorregut per la provocadora obra d’aquest artista japonès, reconegut el 2019 amb el prestigiós Premi Hasselblad.

L’enfoc radical dels provocadors temes urbans que tracta Daido Moriyama (Osaka, Japó, 1938) és el fil conductor de l’exposició A Diary que presentà La Fundació Foto Colectania just abans de l’arribada de la pandemia del Covid 19. Avui aquesta exposició està, com totes, en confinament i el Temps de les Arts us ofereix un recorregut per les imatges d’aquest autor que més ha influït en generacions posteriors de fotògrafs de tot el món. Comissariada per  Louise Wolthers i Sara Walker, la mostra ressegueix cinquanta anys de creació d’instantànies, sobretot, en blanc i negre, presentades sense cap ordre cronològic ni tampoc ordenades per grups temàtics per tal de mostrar fragments de la memòria que funcionen sense cap jerarquia ni temporalitat. Segons l’autor: “les fotografies són memòria”. Les fotografies procedeixen de la Fundació Hasselblad a Göteborg (Suècia), que ha produït l’exposició amb motiu de la concessió del prestigiós Premi Hasselblad a Moriyama el 2019. El prolífic i influent artista ha aconseguit el guardó, considerat com el Nobel de la fotografia, l’any en què la fundació celebrà el seu 40è aniversari.

© Daido Moriyama Photo Foundation.

Un fet important al Japó fou la sacsejada del llenguatge fotogràfic que es va produir el 1968 amb la revista Provoke. Fundada per Takuma Nakahira i Kōji Taki al costat de Takahiko Okada i Yutaka Takanashi (i la col·laboració de Daido Moriyama a partir del segon número), es van publicar tres números (entre 1968 i 1970). Moriyama es va convertir en l’artista més destacat del moviment Provoke, que va jugar un paper clau a l’hora de deslliurar la fotografia de la tradició i va significà una gran ruptura. El seu estil audaç i intransigent ha ajudat al reconeixement de la fotografia japonesa en el context internacional. Aquesta publicació es va caracteritzar per un estil conegut com are-bure-boke (gra, escombrat, desenfocament). L’objectiu era contribuir a les relacions entre art i resistència política, entenent la fotografia com un llenguatge alternatiu. Provoke s’acostava a la realitat amb una fotografia que implicava el cos com a acció, deixant enrere la mirada.

© Daido Moriyama Photo Foundation.

Etnogràficament, Moriyama s’interessa pel document en directe, sense complexos ni tabús tècnics per captar el moviment, el caos i la febre vital contemporània de la vida urbana en una incessant exploració de les ciutats. Testimoni dels canvis que van transformar el Japó després de la Segona Guerra Mundial, les seves fotografies en blanc i negre expressen les contradiccions culturals de tradicions mil·lenàries que persisteixen en la societat moderna.

L’audaç mirada de Moriyama reflecteix la cara més autèntica i caòtica de les grans metròpolis del Japó, majoritàriament, però també d’Europa i Amèrica en captar la crua realitat d’allò més quotidià. La seva manera de treballar és completament intuïtiva, utilitzant la màquina de fotografiar com una “copiadora de la realitat” en paraules de l’autor: “Camino, trobo i disparo” i també “La fotografia és una acció de fixar el temps, i no és la d’expressar el món”. L’ús d’una petita càmera automàtica de mà dóna a les seves imatges una estètica propera, subvertida per un punt de vista implacable.

© Daido Moriyama Photo Foundation.

A occident Moriyama va descobrir dues influències importants; per una banda a finals dels anys seixanta detecta en Warhol un paral·lelisme amb els objectes seriats d’ús comú com les llaunes de sopa Campbell’s i per l’altra, veu en el llibre On the Road de Jack Kerouac el nomadisme i la llibertat d’actuació, obeint només als impulsos visuals. Igualment, la seva manera de treballar s’aproxima a la de William Klein – un referent de la fotografia de carrer- per la forma de deambular sense cap destí específic i per l’obstinació de capturar l’entorn de forma frenètica i agressiva. Per ambdós autors, els estímuls externs els provoquen impulsos i reaccions immediates. Per això, per a ells la tècnica no és important; les seves imatges estan sovint mogudes, desenfocades, desalineades, desenquadrades, amb un gra gruixut… justament per posar l’ull en l’atmosfera dels indrets marginals i no pas en els objectes o subjectes. Per aquesta manera d’actuar Moriyama és un fotògraf prolífic que també ha publicat molts llibres i ha col·laborat en un bon nombre de revistes.

© Daido Moriyama Photo Foundation.

L’exposició es completa amb una selecció d’algunes de les publicacions més destacades de Moriyama que es mostren a la biblioteca de la Fundació Foto Colectania, així com amb una col·lecció completa de la revista Record, de la que va publicar cinc números entre 1972 i 1973, reiniciant la publicació el 2006, a un ritme de dos o tres números l’any, fins arribar a l’actualitat a 42 números. El projecte editorial d’aquesta publicació fou revolucionari pel seu estil nou i violent que trencava amb les formes tradicionals del documentalisme.

Conxita Oliver
Conxita Oliver: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca