Llibres

Mostrador de llibres: Guillem Frontera i diversos autors.

Una nova entrega de la secció ‘Mostrador de llibres’, on repassem obres literàries que parlen d’art i artistes, per reflexionar, reviure o pensar.

 L’art i la vasa, de Guillem Frontera

L’art i la vasa.
Editorial Moll. 2009.
18 euros.
290 pàgines

La relació del novel·lista, articulista, editor , crític d’art i comissari d’exposicions Guillem Frontera (Ariany, Mallorca, 1945) amb el món de l’art ha estat, segons ell mateix l’ha resumida, “intensa, dispersa, intermitent, apassionada i no gens acadèmica”. Els textos que va recollir a L’art i la vasa permeten constatar la pertinència d’aquest enfilall de qualificatius –per bé que el segon i el tercer s’intueixen molt relatius o matisables. Encara se n’hi hauria d’afegir un altre, d’adjectiu, potser el més important de la llista. La relació de Frontera amb el món de l’art ha estat, també, molt fructífera.

Bàsicament, per dues raons. La primera és que Frontera ha contribuït a explicar i a fer de caixa de ressonància de tota una sèrie d’obres, artistes i corrents de les Illes Balears que, sense la seva labor d’observació, reflexió i escriptura, haurien existit o haurien tengut la sensació de treballar poc menys que enmig d’un enorme buit. La segona raó és més òbvia i elemental, però en absolut negligible: la relació de Frontera amb l’art ha estat fructífera perquè els textos que n’han resultat són –almenys els que conformen el present volum– excel·lents.

L’art i la vasa ofereix als lectors una petita selecció dels nombrosos escrits que, des dels anys 60, l’autor d’Els carnissers, La mort i la pluja i Sicília sense morts, entre altres, ha consagrat a l’assumpte. Tots van ser elaborats com a papers de premsa o per ser publicats en catàlegs d’exposicions –hauria estat bé que el llibre inclogués un índex indicant la procedència de cada un. Ja des del títol mateix, queda clar quins són els materials analitzats, i quins els temes tractats. D’una banda, les obres dels artistes, els estils i els corrents –l’art–, i de l’altra, el context biogràfic, sociopolític, moral i mental en què els creadors han desenvolupat les seves trajectòries –la vasa–.

La passió per l’art de Guillem Frontera es defineix per uns gustos molt versàtils i uns coneixements molt amplis. És per això que, en conjunt, el llibre resulta divers però alhora homogeni. O unitari, ben bé com si fos un calidoscopi del que ha estat l’art illenc durant el segle XX: reticències davant les novetats internacionals, esforços i afanys per provar de modernitzar-lo, presències decisives (Miró), mancances i noms cabdals… Dels desset textos que formen el llibre, vuit tracten monogràficament sobre pintors (Vicenç Calbet, Joan Vives Llull, Josep Vives Campomar, Ramon Canet, Vicenç Torres, Hans Hartung, Maria Carbonero i Horacio Sapere), tres sobre escultors (Pep Canyelles, Pere Pavia i Alceu Ribeiro) i encara un altre sobre el fotògraf Joan Ramon Bonet. Dels textos restants, n’hi ha un que és una reflexió sobre la relació de l’art amb el passat, i un altre sobre el paisatge illenc. En el darrer text de tots, Frontera evoca la passió artística del polític i intel·lectual Josep Melià.

El llibre s’obre amb el text que l’autor va preparar per a l’exposició Desaïllaments, que a principis del present segle es va poder veure a Barcelona i en diferents museus de l’arxipèlag balear. En aquest text, Frontera hi ofereix una panoràmica –sintètica, lúcida i amena– de l’art del segle XX a les Balears, a la vegada que posa llum sobre els condicionaments –culturals, creatius, intel·lectuals, íntims– que comporta la insularitat. Cal dir que el fet de centrar-se sobretot en la pintura illenca no impedeix a Frontera de fer consideracions –sempre ponderades, sovint furibundes– sobre l’art contemporani global, amb una tirada per les diatribes –perfectament raonades– contra el mercantilisme –econòmicament opulent però creativament perniciós– de l’art dels 80.

Un dels principals atractius del llibre és que, en la majoria dels casos, Frontera ha tingut o té relació amb els artistes sobre els quals reflexiona i escriu. N’és amic –o els ha tractat de prop–, els ha vist treballar i, més important encara, ha assistit durant anys a les seves evolucions creatives. Aquesta proximitat personal li permet d’assolir un major aprofundiment en l’estudi dels caràcters i de les obres. Els resultats són uns textos en què la perspicàcia del comentari crític és complementada per la calidesa del retrat humà –això és molt evident en el text dedicat a Vicenç Calbet, memorable.

Frontera és, a més, l’antipedanteria. Escriu sense emprar l’argot per a iniciats tan habitual en la crítica d’art típica. La prosa amb què exposa les seves idees és vivaç, densa i acolorida, i sovint està esquitxada per un humor irresistiblement maliciós. Un llibre magnífic i molt útil i nutritiu per als interessats en el tema. Tot i que va ser editat l’any 2009 per la ja extinta Editorial Moll, els interessats poden aconseguir-lo a través del web: http://editorialmoll.cat/botiga/ca/guillem-frontera-pascual/1056-l-art-i-la-vasa.html


Ver es un todo. Entrevistas y conversaciones con Henri Cartier-Bresson (1951-1998), de diversos autors.

Diversos autors.
Editorial Gustavo Gili.
Barcelona. 2016.
128 pàgines  

Considerat unànimement un dels grans mestres de la fotografia moderna mundial, el francès Henri Cartier-Bresson (1908-2004) es va fer conegut pels seus reportatges gràfics sobre la guerra civil espanyola, la Xina de Mao Ze-Dong i la Unió Soviètica immediatament posterior a la mort de Stalin. També memorables i, sovint, icònics són els retrats de figures tan cèlebres com els artistes Picasso i Matisse, la científica Marie Curie, la cantant Edith Piaf i el guerriller Ernesto “Che” Guevara.

Sigui com sigui, la influència de Cartier-Bresson, conegut per la seva teoria fotogràfica de l’instant decisiu, va anar més enllà i tot de les seves lliçons i ensenyances estètiques. Juntament amb els seus amics i col·legues Robert Capa, David Chim Seymour, William Vandivert i George Rodger, el 1947 va fundar l’Agència Magnum Photos per tal de prestigiar el fotoperiodisme i defensar els drets laborals i creatius dels que el practicaven, els quals sovint es jugaven la vida a canvi de quatre xavos.

Al llarg de la seva extensa i impressionant trajectòria, Cartier-Bresson va publicar fotos a les millors revistes i diaris del món, va fer exposicions en els museus més prestigiosos (la que va fer al MoMA de Nova York va marcar un punt d’inflexió tant per a ell i la seva obra com per al reconeixement artístic de la fotografia) i va publicar llibres que avui no tan sols continuen sent magnífics sinó que s’han convertit en autèntiques joies.

A partir dels inicis de la dècada dels 50, la figura de Cartier-Bresson com a fotògraf documentalista –o com a cronista gràfic– va assolir un estatus mundial, i van ser molts els periodistes i escriptors que van voler entrevistar-lo. El present llibre, Ver es un todo. Entrevistas y conversaciones 1951-1998, publicat originàriament en francès l’any 2013 per Éditions du Centre Pompidou, recull onze converses amb el fotògraf, més el curiós epíleg en què Cartier-Bresson respon les preguntes de l’anomenat qüestionari Proust.

En conjunt, i a pesar de certes reiteracions, és un llibre interessantíssim, en què el gran fotògraf dona la seva visió personal de l’ofici de fotògraf, exposa una estètica i també una ètica de treball, i repassa alguns aspectes determinants tant de la seva biografia com de la seva carrera. “La fotografía es un medio de expresión, desde luego, igual que la música o la poesía”, diu ja en la primera frase que aquí reproduïm en la traducció castellana que en va publicar l’editorial Gustavo Gili.

Una de les declaracions més explícitament programàtiques de les moltes que apareixen al llibre és aquesta: “A los reporteros como nosotros no nos preocupa tanto la estética de la copia en sí, calidad, tono, riqueza, materia, etc., como la imagen en la que brota la Vida en primer plano, previa a todo esteticismo. Nuestra imagen final, en definitiva, es la impresa”.

Igualment programàtic és el que diu en referència a altres fotògrafs que admira, i amb els quals es compara, quan ha de respondre a la pregunta de quin és, segons ell, “el tema més important”. Respon així: “El hombre. El hombre y su vida, tan breve, tan fràgil, tan amenazada. Grandes artistas de inmenso talento como mi amigo Edward Weston, o como Paul Strand o Ansel Adams, prefieren centrarse en el elemento natural, geológico, el paisaje, los monumentos. Yo me ocupo casi en exclusiva del hombre”.

A més de permetre conèixer de molt a prop les idees, la vida i la cosmovisió de Cartier-Bresson, un llibre com aquest també permet revaloritzar un gènere sovint menystingut però absolutament meravellós i ple de possibilitat: el dels llibres d’entrevistes. Tant de bo n’hi hagués molts més, i fossin més llegits.

Pere Antoni Pons

Pere Antoni Pons (Campanet, Mallorca, 1980). Periodista i escriptor. Ha publicat, entre altres, els reculls de poemes 'El fibló i la festa' (2003), 'Fervor tan fosc' (2006), 'Aquí, on passa tot' (2017) i 'Canvi de guàrdia' (2019), els llibres entrevista 'La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan Francesc Mira' (2009), 'Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta' i 'Conversaciones con Jean Marie del Moral' (2018), les novel·les 'La felicitat dels dies tristos' (2010), 'Tots els dimonis són aquí' (2011) i 'Si t’hi atreveixes' (2014) i el llibre de perfils 'Un arxipèlag radiant' (2019). Col·labora regularment en premsa fent entrevistes, articles d’opinió, crítica literària i d’art, i reportatges i cròniques de temàtica cultural i sociopolítica.
Pere Antoni Pons

Pere Antoni Pons: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca