Llibres

Mostrador de llibres: Susan Sontag, Jorge Luis Marzo i Jane Jacobs.

Una nova entrega de la secció ‘Mostrador de llibres’, on repassem obres literàries que parlen d’art i artistes, per reflexionar, reviure o pensar.

Sobre la fotografia i dos altres assaigs, Susan Sontag

Arcàdia, 2019
Col·lecció: La Virreina centre de la imatge
Traducció: Anna Llisterri Boix
256 pàgines
Preu: 18 €

Susan Sontag (1933-2004) va néixer a Nova York filla de jueus polonesos i lituans. En una entrevista que Edward Hirsch li va fer pel The Paris Review explicava que als nou anys elaborava un diari mensual de quatre pàgines resumint notícies que estava llegint i que els veïns li compraven per 5 cèntims. Així començava la fal·lera per capir el seu voltant (va passar temps a la Xina, França, Israel, Hanoi o Sarajevo, sovint enmig de guerres) convertint-se en la intel·lectual més coneguda de la seva generació. 

Un escriptor és algú que para atenció al món, va dir Sontag. També considerava que som un instrument destinat a sintonitzar tanta realitat com ens sigui possible. És comprensible que la imatge fos una de les seves grans passions i que el 1973 comencés a publicar aquesta sèrie d’assaigs, clàssics de la crítica artística, que quaranta anys després encara ens serveixen per explicar la preeminència de les fotografies i com aquestes canvien la nostra manera de mirar el món i a nosaltres mateixos. 

En l’edició d’Arcàdia hi trobem els capítols que composen el llibre original: A la caverna de Plató, Els Estats Units vistos obscurament a través de les fotografies, Objectes melancòlics, L’heroisme de la visió, Evangelis fotogràfics, El món de la imatge i Breu antologia de citacions. A més a més, han decidit incloure dos capítols més, Fotografia: un petit resum (The LA Book Review, 2003) i Sobre la tortura dels altres (The NYT Magazine, 2003), on utilitza les imatges de les tortures per part de forces nord-americanes a les presons d’Abu Ghraib per explicar com els humans mantenim, justifiquem i fem circular la violència. Aquests dos articles de més que trobem en aquesta edició d’Arcàdia “reflecteixen l’interès que Susan Sontag va mostrar per la fotografia fins al final de la seva vida”. 

Aquest llibre és un exemple perfecte per entendre la gran responsabilitat amb la que Sontag abordava l’escriptura assagística i com les qüestions de la intel·ligibilitat i la veracitat eren cabdals per la intel·lectual americana. Com explicava a John Berger durant una conversa que van mantenir el 1983 sobre l’art d’explicar històries al programa Voices, quan Sontag escrivia un assaig es preguntava: podria explicar-me d’una manera més eloqüent?, aquest text pot ajudar la gent?. Amb frases evangèliques com aquesta, “Els esdeveniments es dissenyen en part per ser fotografiats” (pag. 238),  de les moltes que hi ha al llibre, ho aconsegueix. 


Iconografía post-millennial, diversos autors i edició a càrrec de Jorge Luis Marzo

Morsa, 2019.
216 pàgines
Preu: 16 €

Els Mems i els gifs han conquistat el nostre llenguatge. Ens comuniquem a través de metàfores ja que les emoticones que utilitzem compulsivament amaguen un codi que hem de conèixer: sovint fem servir la mateixa cara o el mateix objecte per expressar diverses coses i diferents estats d’ànim. El llibre que ens ocupa és una breu lliçó d’història de l’origen de la iconografia i un pols al zeitgeist de mans de 88 joves dissenyadors d’entre 19 i 25 anys.

Al llibre hi trobem les imatges d’alguns alumnes de l’assignatura d’Iconografia i comunicació, del primer curs del grau de disseny de BAU (Centre Universitari de Disseny de Barcelona), i algunes dels alumnes d’un seminari realitzat durant el Màster d’il·lustració a l’institut ISIA, a Urbino, Itàlia. Els joves van triar els conceptes que van voler i van treballar durant setmanes la síntesis gràfica adequada per transmetre’ls metafòricament. Aborto, Disney, droga, ego, salseo, poliamor, Youtuber, vacío, marketing, guiri, nini, hacker, borrachera, monoparental, calçotada, rap, techno… i fins a 74 conceptes més que són una fotografia dels interessos, fílies i fòbies d’una generació. 

Per exemple, la imatge XVIII del llibre és la de la Sara Giró que va triar el condó. “Virgen inmaculada protegida por una cúpula de vidrio en la que se estrellan dos palomas. En los laterales, frutos de la pasión.” La imatge LXXVII és el taxi d’Esteban Durà. “Se verá a Pitbull cual San Cristobal calvo, con gafas de sol, y bastón con dados de la suerte y ambientador, llevando a sus espaldas a alguien sonriente que sostiene dinero”. 

A més a més de les frases i les imatges, hi ha el relat de Jorge Luis Marzo, professor dels joves a la BAU i doctor en Arts Visuals, que se’n va més de 400 anys enrere per presentar-nos a Cesare Ripa (1560-1622), la figura que ha inspirat el llibre. Ripa va ser un majordom que durant el seu temps lliure va publicar un llibre d’iconologia que es convertiria en un dels més influents de la història de l’art i la representació. Era una època en que, com diu el doctor Marzo, hi havia un interès per sintetitzar visualment el llenguatge i el pensament. Ripa les anomenava imatges parlants.  

Així, el romà Ripa explicava el frau, la llibertat, el rebuig dels mals pensaments, la pobresa o la investigació a través de personificacions acompanyades de textos que descrivien el significat dels elements escollits per a cada figura.  “Su intención no era otra que crear […] una especie de lenguaje visual universal con tres funciones: transmitir los saberes heredados y custodiados por las elites intelectuales; ofrecer un álbum para que los artistas estandarizaran sus representaciones; y poner al servicio de las masas analfabetas un código de interpretación de las imágenes artísticas” (pags. 8-9).

Jane Jacobs cuatro entrevistas, diversos autors

Editorial Gustavo Gili, 2019
Traducció: María Serrano
144 pàgines
Preu: 12 €

Recordo veure el cartell del documental de la Jane Jacobs al IFC Center, Citizen Jane: Battle for the City, l’estiu del 2017. El cinema està al West Village, el barri que l’escriptora i activista estimava i que als anys 60 del segle XX va lluitar per mantenir, contrària al pla de rehabilitació que s’hi havia projectat. Reconeguda pel llibre The Death and Life of Great American Cities,en aquestes quatre entrevistes editades per Gustavo Gili, ens dóna una lliçó d’implicació cívica i hi descobrim diverses motivacions de la vida de Jacobs com marxar dels Estats Units cap al Canadà en oposició a la guerra del Vietnam. 

“Cualquiera que viva en una ciudad puede ser un experto en ciudades” (pag. 14), “la gente común es capaz de hacer cosas maravillosas en el ámbito económico sin ser siquiera conscientes de ello. Todos nuestros logros económicos humanos los ha desarrollado la gente común, no una serie de personas con una formación excepcional, ni las élites, ni unas fuerzas sobrenaturales, ni Dios”. (pag. 130). Frases que poden sonar idealistes però que Jane Jacobs va aplicar i liderar amb èxit. La lluita contra l’autopista urbana Lower Manhattan Expressway o la carretera que hagués travessat Washington Square Park en són exemples. 

Les quatre entrevistes d’aquest volum són Jane Jacobs, perturbadora de la paz, apareguda el 1962 a la revista Mademoiselle, Así destruirà Nueva York la Westway, apareguda a la revista New York el 1978, La madrina de las ciudades, que es va publicar a la revista Metropolis el 2001 i La última entrevista que li va fer Robin Philpot quan Jacobs era una anciana de 89 anys i que apareix al seu llibre pòstum sobre la qüestió de la secessió quebequesa: The Question of Separatism. Quebec and the Struggle over Sovereignty. Baraka Books, 2011.

En aquest llibre hi trobareu la veu d’una dona que volia ser escriptora i que va acabar sent una de les principals crítiques estatunidenques de l’urbanisme insensat. Activista amb tots els ets i uts. “Estoy de acuerdo con C. P. Snow en que es enormemente importante entender cómo funcionan las cosas, especialmente si te vas a poner a toquetearlas. ¿Por qué la gente utiliza determinados senderos? ¿Por qué están aquí y allí? ¿Por qué un comercio funciona bien o es un fracaso económico? Si no respetas cosas como esas, solo estás hablando por hablar, proyectando simplemente una ilusión”. (pag. 27). La sensibilitat i humanisme de Jane Jacobs transpiren en cada resposta d’aquest amè i indispensable volum sobre l’art d’organitzar la ciutat.  

Laura Calçada i Barres

Va néixer a Barcelona el 1988. Llicenciada en Ciències Polítiques a la UAB i màster de periodisme focalitzat en l'art socialment compromès a la City University of New York. Periodista autònoma, ha escrit al Singular Digital, Núvol, El Temps, Cultura Colectiva, Hyperallergic, ALMA i ha fet ràdio a Ràdio 4, al podcast Latino USA i a Ràdio Granollers.
Laura Calçada i Barres

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca