Patrimoni

Museu al carrer

Escric aquestes ratlles fora del meu entorn de treball habitual. He sortit de casa i he arribat a una biblioteca pública de capital de comarca. Del trajecte des de casa al punt on ara mateix em trobo hi ha 57 km. Amb el cotxe hem passat per carreteres comarcals i nacionals, i hem vist alguns elements que m’han cridat l’atenció: cartells de fàbriques o velles indústries, panells ceràmics de marques comercials, indicadors, plaques d’assegurances, façanes amb elements arquitectònics curiosos…

Imatge promocional de Museu al Carrer del MNACTEC. Font: MNACTEC.

Certament elements patrimonials que potser ens han passat desapercebuts però que tenen el seu valor social, arquitectònic, etnològic, històric… Des de fa una temporada trobem actiu el projecte del “Museu al carrer”, engegat pel Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya –amb seu a Terrassa però expandit per tot el territori amb la seva xarxa- i que pretén, mitjançant un projecte col·laboratiu, inventariar, georeferenciar, documentar i fer valdre el patrimoni de la societat industrial escampat per tota la geografia catalana.

Basat en quatre grans àmbits: paisatge del transport i les comunicacions; paisatge de la publicitat i informació; paisatge del comerç i paisatge del lleure. Els elements que hi accedeixen actualment els trobem fora dels centres patrimonials. Molt probablement en l’espai per on van ser pensats o dissenyats, com ara carreteres, tallers mecànics, benzineres, magatzems agrícoles, estacions de tren, cooperatives… tot un univers d’espais, que potser per la crisi econòmica o per una falta de relleu generacional, s’han quedat aturats en el temps o que simplement conserven els seus elements característics i encara útils per la seva funció. El marc cronològic que engloba “Museu al carrer” va des del segle XIX fins al 1980.

Una de les altres gràcies d’aquest projecte és la col·laboració ciutadana per tal de crear la seva base de dades. El procés participatiu consisteix a fer arribar fotografies i una mínima ressenya, amb la informació mínima necessària –nom, descripció i ubicació- a través d’un formulari situat a la web del projecte o –fet que el converteix en una acció amb possibilitat de viralització- a través de Twitter i Instagram amb l’etiqueta #museualcarrer. D’aquesta forma tothom pot convertir-se en col·laborador d’aquest projecte i participar en la preservació del nostre patrimoni.

Tot aquest material, un cop verificat per part del MNACTEC, entra a formar part d’una base de dades que qualsevol usuari pot cercar elements patrimonials d’interès dins dels diferents camps en què s’han classificat. Habitualment les fitxes resten formades per una o diverses fotografies, una breu descripció del conjunt, la seva ubicació i informació tècnica.

El projecte compta amb un comitè de treball format per entitats i persones vinculades al sector. A més de publicar tots els seus col·laboradors a la web del projecte.

Cartell de Motor Baror del Vendrell. Font: Damià Amorós i Albareda

Des dels meus perfils a xarxes socials, al mateix moment que escric aquest article, penjo les meves aportacions al projecte. El primer, un cartell del final de carrer Santa Anna del Vendrell on figura la marca de “Motor Barot”. Empresa dedicada a la producció de motors elèctrics i ubicada a la capital del Baix Penedès.

Façana dels tallers Arcangioli de Sarral. Font: Museu de l’Alabastre de Sarral

La segona, que em toca de més a prop, el cartell i la seu d’un dels tallers d’alabastre més antics de Sarral. El de Victor Arcangioli, que juntament amb Maurice Raud, el 1917 van reactivar l’indústria de l’alabastre. Creant en aquell moment el primer taller modern d’alabastre a Catalunya.

Un tercer element que vull afegir a la llista, és el teatre del Casal de Santa Coloma de Queralt. Seu, antigament, de l’Associació Colomina i del Centre Democràtic Catalanista, vinculat a la CNT i la CNS. Aixecat als anys trenta només s’executà part del projecte inicial. Actualment és seu de diferents entitats i sala de festes municipal.

Imatge de la Tina de Barberà de la Conca a la seva ubicació original i l’actual. Font: Wikicommons.

Per acabar aquesta petita col·laboració, que també podeu trobar al meu “time line” de Twitter,  una tina de vi que molts heu vist si passeu per l’autovia A-2 a l’alçada d’Esparreguera. Aquest element formava part del conjunt de dipòsits que utilitzava l’antic celler del Sindicat de Barberà de la Conca, aixecat a cavall entre els segles XIX i XX, per l’elaboració dels seus vins. Durant la dècada dels 60 fou venuda i instal·lada de nou com a bar al Baix Llobregat. Encara avui segueix activa com a part del complex d’una discoteca.

Molí del Potau de Sarral. Font: Catàleg del Patrimoni Arquitectònic
de la Conca de Barberà.

Crec que podria afegir alguns elements més, però crec que ja és feina dels lectors d’aquest article passejar, anar amb bici, amb cotxe o tren i fotografiar allò que trobem o veiem curiós, valuós o simplement diferent. Publiquem-ho a xarxes o omplint el formulari a la web i participar.

Així, participant. Cosa que tots podem fer, contribuïm a fer créixer aquest projecte. Una forma més de conèixer i valorar el nostre patrimoni. Potser no el patrimoni que tenim als nostres museus però sí que és un patrimoni que pot constituir un museu, en aquest cas el “Museu al carrer”

Damià Amorós Albareda
Damià Amorós Albareda: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca