Recordarem el 2020 per ser un dels anys més estranys de les nostres vides. A la retina del resum anual, ens quedarà d’aquest any un viatge interior. Molts, segurament, cap al seu propi interior. D’altres, també molts, el viatge físic pel seu voltant, potser cap a l’interior del país.
Al llarg de l’agost del 2020 m’agradaria acompanyar al lector del Temps de les Arts en un viatge per alguns dels museus i monuments més desconeguts de casa nostra. Espais que compleixen amb aquella típica frase “si fos fora faries quilometres i cua per anar-ho a veure”.
Per començar una demarcació que dividim en dues: Tarragona, amb el Camp i l’Ebre. Dos espais dins d’una mateixa administració però geogràfica i socialment diferents. Units per la costa, l’aigua i la terra són el motor energètic del país. Desconegut pels habitants de la Catalunya Vella, vol, a la seva manera, ser el melic del món.
Les Terres de l’Ebre, el curs baix del riu, les formen les comarques del Baix Ebre, del Montsià, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Amb emplaçaments destacats com Tortosa, Amposta, Mora d’Ebre, Gandesa, Batea, Horta de Sant Joan, Sant Carles, Alcanar o Deltebre. Un territori que l’ha marcat el riu i el va marcar la Guerra Civil.
Un dels millors emplaçaments per conèixer, i potser encara sentir, la devastació de la guerra és el Poble Vell de Corbera d’Ebre. L’escenari real, on al llarg de 115 dies, va tenir lloc la Batalla de l’Ebre. Emmarcat entre les serres de Cavalls i Pàndols.
Cases, portals, corrals, carrers i places reduïts a murs i marges. Un paisatge bèl·lic, on destaca la restaurada església de Sant Pere, que s’ha conservat com espai de memòria, convertit en monument a la Pau. Al mateix poble de Corbera d’Ebre s’hi troba el Centre d’Interpretació 115 dies. L’epicentre dels Espais de la Batalla de l’Ebre, on aprofundir més en aquesta trista, i sortosament passada, realitat que van viure els nostres avis.
Per completar la visió transversal de la realitat ebrenca és necessari acostar-se fins a la seu del Museu de les Terres de l’Ebre situat a Amposta. Un espai dedicat a l’art, arqueologia, etnologia, història… a les persones que han viscut prop del riu, del mar i dels ports. Museu que forma part de la Xarxa de Museu del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, a més de configurar la seva pròpia xarxa amb els municipis participants en el seu consorci.
Més amunt, cap al Camp de Tarragona, un dels monuments per descobrir és el castell-monestir d’Escornalbou. Un antic cenobi fortificat que al llarg del temps acollí diferents ordes religioses. La seva singular situació, en els primers contraforts de la serra de l’Argentera, va cridar l’atenció d’Eduard Toda i Güell. Que l’adquirí el 1911 i el convertí en la seva residencia.
Actualment, gestionat per l’Agencia Catalana del Patrimoni Cultural, és un monument obert al públic, on s’ofereixen visites guiades i actes culturals. La seva biblioteca, juntament amb les estances privades de la residència senyorial i l’església, representa un dels grans atractius del Baix Camp.
Per acabar aquest passeig per alguns museus i monuments del Camp i Ebre, m’agradaria fer-ho a la capital del Baix Penedès. El Vendrell, amb una de les concentracions de genis més alta del país, disposa d’un dels millors i més desconeguts museus d’art. El Museu Déu, fundat pel notari homònim, atresora una interessant col·lecció d’art antic i modern instal·lat al mateix carrer on hi ha la casa natal de Pau Casals i la casa pairal d’Àngel Guimerà.
El Poble Vell de Corbera d’Ebre, el Museu de les Terres de l’Ebre, el castell-monestir d’Escornalbou i el Museu Déu només són algunes de les propostes que ofereix el Sud de Catalunya. La Tarragona Romana, el Reus Modernista, les rutes de la Terra dels Genis, la Ruta del Cister o qualsevol altra feta a mida és una bona forma de descobrir tot el patrimoni que amaga aquesta zona de Catalunya.
