Arquitectura

Música a l’aire lliure

Per a cobrir un espai més llarg que un arbre es necessita una tècnica que permeti acoblar peces i enlairar-les, cosa que fins a un estadi avançat de la nostra història no va ser possible. Abans d’això, les celebracions multitudinàries s’havien de fer forçosament a l’aire lliure, a l’espai públic. En aquestes celebracions la gent s’aplegava per cantar i ballar, però també per parlar i escoltar. Si això es feia per a 400 persones, tot bé, però si s’havia de fer per a 3000, la cosa sens dubte es complicava. Era necessari un espai gros, on tothom hi pogués cabre, i també on la gent pogués sentir i veure què estava passant al centre de la festa. El que inicialment devia ser una barreja confusa de danses, representacions i demostracions en espais plans i oberts, es va anar convertint en obres de teatre, espectacles i debats polítics, situats en hemicicles, circs i fòrums. Aquests espais i els seus actes a cada pas esdevenien més especialitzats i sofisticats i em sembla que l’apoteosi d’aquesta arquitectura exterior, almenys en la història d’occident, la trobem entre Grècia i Roma.

Com explica Francesc Pujols al seu assaig “La visió religiosa i artística d’en Gaudí”, segons l’arquitecte, després de l’època clàssica, els edificis (ell parla de les catedrals) s’han mirar des de l’interior, perquè l’avanç de la tècnica constructiva va permetre tancar la plaça pública. Aquesta reflexió l’acompanya d’altres consideracions psicològiques, i sens dubte hi ha també raons sociològiques i climàtiques que expliquen aquest canvi, però aquí ens serveix per fixar l’època clàssica com l’apoteosi dels espais exteriors amb usos concrets. Tots tenim al cap algun teatre grec o romà, situat en un  lloc espectacular, potser a davant del mar, potser mirant a una vall, i aquí cal fer esment d’una falsa percepció: aquestes vistes no existien en l’època clàssica, perquè el fons d’escenari era un autèntic edifici que privava de la visió de l’exterior. Però, tant se val, aquests teatres ens han arribat com a espais d’una gran bellesa on el so es propaga magníficament bé, tant per la posició dels espectadors, com per les superfícies pètries que el reflecteixen, com també per la presència d’aquest parapet de pedra que és el decorat de l’espectacle, que redirigeix el so que se n’aniria endarrere, altre cop en direcció als espectadors i que permet que tothom senti als actors, cantants o ponents. Són un goig d’espais que compleixen tots els requeriments sense cap tipus d’amplificació artificial. Alguns exemples reeixits i conservats són el teatre grec d’Aspendos a Turquia o el d’Epidaurus a Grècia, però també el teatre de Sagunt, amb la polèmica reforma de Grassi i Portaceli, i el teatre d’Orange, a la Provença.

Els espais a l’aire lliure tenen un avantatge sonor: si el so arriba a prou volum i l’espai és obert, la qualitat està pràcticament garantida perquè no hi ha reverberació. És per això que amb un bon equip de so i unes pantalles que ampliïn què està passant a l’escenari, actualment podem fer actes multitudinaris a l’exterior amb prou qualitat. La qüestió és si aquesta qualitat sonora la sabem acompanyar de qualitat espacial, i molt sovint la resposta és no, ja que aquests llocs solen esser descampats molt grans, d’ús puntual, organitzats amb criteris de seguretat i amb estructures provisionals que no tenen massa interès paisatgístic ni arquitectònic. Una opció pràctica i urbana són els camps de futbol, uns equipaments que serien una versió moderna i a l’engròs d’aquelles construccions romanes. En aquest cas la definició espacial, està garantida, però l’espai és tan gros que per culpa de les grades hi poden haver rebots de so, ecos, que no facilitin gens el gaudi de la música. És difícil trobar espais exteriors pensats per a la música de concepció moderna que signifiquin un avenç en relació als espais grecs i romans.

Quan cerquem aquests espais exteriors contemporanis amb interès paisatgístic, arquitectònic o espacial, l’estratègia més habituals i eficaç és situar l’escenari en un lloc espectacular, emulant les ruïnes de què parlàvem. Aquest és el cas, per exemple, del Red Rocks Amphitheatre a Morrison, Colorado, construït el 1941, on la roca vermella pròpia de la zona i les vistes a la plana de Denver participen de l’escenografia i et fa sentir un privilegiat. Aquesta també és l’estratègia del teatre de Dalhalla, a Rättvik, Suècia, situat dins d’una pedrera. O a l’escenari que de tant en tant instal·len a les pedreres de s’Hostal, a Ciutadella de Menorca, també dites Lithica. Si aconseguim fer sonar l’espai, fer sonar vol dir fer sonar bé, perquè també són espais amb parapets i tancaments verticals que poden dificultar la sonorització, la bona estona està garantida.

Mandatory Credit: Photo by REX/Shutterstock (1813770ad) The Hollywood Bowl Aerial views of Los Angeles, America – 11 July 2012

Una altra estratègia que sol funcionar és la utilització d’una vessant de muntanya còncava, estratègia similar a la dels teatres de l’època clàssica. En aquest cas, la pròpia topografia del lloc crea l’espai i facilita la qualitat visual i sonora. És una tria molt habitual per a grans festivals, com Woodstock o el Canet Rock. En aquest sentit és interessant la creació del Hollywood Bowl a Los Angeles, California, perquè traça la mateixa evolució que he indicat a l’inici de l’article però en un període de només unes dècades, des del seu inici com a descampat en forma de conca apte per a concerts, d’aquí la paraula bowl, fins a la col·locació de seients fixes i la construcció de la seva famosa closca acústica construïda el 1929. Aquesta closa acústica és un element que permet la propagació del so creat a l’escenari sense sistemes d’amplificació. És un element, avui dia, obsolet, però visualment i conceptualment molt bonic.

Exterior del Jay Pritzker Pavilion al Millenium Park de Chicago, de Frank Gehry.
Interior del Jay Pritzker Pavilion al Millenium Park de Chicago, de Frank Gehry

Finalment, posaré en un mateix sac les estratègies realment contemporànies. Són estratègies que permeten la creació d’un espai exterior no cobert amb l’ús de grans estructures, però no per a tancar-los sinó per a definir-los i especialitzar-los. És el cas del Jay Pritzker Pavilion al Millenium Park de Chicago, de Frank Gehry, construït el 2004, on fa un exercici absolutament postmodern de crear un espai a través d’una estructura de tubs metàl·lics amb l’única finalitat d’oferir la sensació d’una cúpula a l’aire lliure. O també és el cas del Tallinn’s Song Festival Grounds, un espai creat per Alar Kotli, Henno Sepmann i Uno Tölpus el 1960, per acollir-hi cada 5 anys el Song Festival, on fins a 25.000 cantants poden cantar per a 100.000 espectadors. En aquest cas la novetat rau en l’escenari gegant en forma de grada que se situa davant d’una vessant de muntanya, creant un efecte divertit per a qui no sap què s’hi fa: qui és el públic i qui són els cantants? I finalment, en aquests espais que aporten novetats respecte dels models clàssics, també hi podem incloure el Auditorio Parco della Musica, projectat per Renzo Piano i construït el 1995, a Roma. Un complex musical format per 3 auditoris convencionals amb tots els seus espais annexos, i un quart auditori a l’aire lliure, enmig dels altres 3, anomenat Cavea, que té una estructura en hemicicle fruit de la tradició clàssica que esmentàvem però amb la complexitat pròpia dels equipaments públics contemporanis. Aquest teatre a l’aire lliure és al mateixa temps la plaça d’entrada, una àgora de trobada, una pista de gel per Nadal i, sí, també un teatre-auditori que recorda els teatres creats a la mateixa Roma 2 mil·lennis enrere.

Arquitecte i cantautor

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close