Clàssica

Música i músiques per a un confinament

No descobrirem res si diem que la música pot ajudar a emmalaltir o a guarir: si la primera afirmació ha sorprès el lector, qui millor que Friedrich Nietzsche per ratificar-ho, quan va dir que la de Wagner era una música malalta i per a emmalaltir.

La segona asseveració potser ja és un lloc comú, amb personatges de ficció que ho avalen, començant pel propi Orfeu, o reals i de carn i ossos, com el cèlebre castrat Carlo Broschi (reconegut i admirat internacionalment amb el pseudònim de Farinelli), que va ser reclamat a la cort de Felip V d’Espanya per atenuar amb el seu cant els atacs vespertins de melancolia del Borbó.

Així doncs, mentre les plantes es vinclaven al pas d’Orfeu i les bèsties més ferotges s’amansien escoltant la seva veu acompanyada per la lira, els melismes de la veu emasculada de Farinelli acaronaven els vespres del nét del Rei Sol.

Orfeu. Diuen que la seva música atemperava els ànims.

Aquestes setmanes, confinats com estem, tothom busca i troba recursos per no convertir les nostres llars en presons i calabossos: jocs de taula, sèries televisives, lectures, sessions de cinema, trucades i xats, activitats esportives, escoltar la ràdio, pintar, fer manualitats o cuinar poden ser algunes de les solucions evasives, a les que cal afegir el teletreball. Des d’aquí, algunes propostes musicals, escollides a l’atzar a partir de la varietat d’èpoques, de registres o de formes, vinculades a allò que malanomenem de manera genèrica música “clàssica”.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner
J.S. Bach : Passió segons sant Mateu (ària”Erbarme dich”)

La passió segons Bach
El confinament ens impedeix assistir a alguns dels concerts d’aquests dies a les principals capitals musicals. I una de les peces que mai falten en aquestes dates són les dues passions de Johann Sebastian Bach, inspirades en els evangelistes Mateu i Joan. La Passió segons sant Mateu és i serà sempre una de les columnes vertebrals de la nostra condició europea. Creient o no, l’oient trobarà el relat d’un condemnat a mort, agombolat pels sentiments de pietat, justícia, amistat i amor, amb afany de transcendència.

Quintet per a clarinet de Mozart
Wolfgang Amadeus Mozart no va deixar cap gènere, forma, estil o instrument per explorar. I va ser contemporani de l’evolució i la transformació del clarinet. So vellutat, sinuositats melòdiques i equilibri de registres fan de l’instrument de vent l’ideal per a peces com les que Mozart va destinar al seu amic clarinetista Anton Stadler. A més del cèlebre concert, qui pot resistir-se a la intimitat sonora del Quintet en La Major KV 581?

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner
Mozart : Quintet per a clarinet

Les estacions oratorials de Haydn
Després de La creació, Franz Joseph Haydn va explorar noves vies per a l’oratori. I va encertar-la de ple en una obra que hauríem sentit el 2 d’abril al Palau de la Música Catalana i que el confinament ens obliga a escoltar en disc o en algun registre inclòs a YouTube. Les estacions és un oratori que barreja elements profans i pagans al servei d’una lloança als cicles naturals de primavera, estiu, tardor i hivern. Amb la veu humana en tot el seu esplendor.

La darrera sonata de Beethoven
Motiu literari de la novel·la El doctor Faustus de Thomas Mann i del poema (i recull) Arietta de Maria Àngels Anglada, la sonata per a piano en do menor opus 111 de Beethoven representa un dels cims de la dissolució de la forma. En aquest cas, de la sonata i especialment el segon i darrer moviment, una “arietta” (de fet, un tema amb variacions) que sembla anticipar-se al llenguatge del jazz.

Un viatge amb Franz Schubert
El Winterreise o Viatge d’hivern de Franz Schubert és un dels cicles de lieder (cançons) més aclamats arreu i més cobdiciats per -sobretot- barítons especialistes en aquest gènere musical. La poesia de Müller i la música de Schubert són dos còmplices perfectes en aquest viatge que, en el fons, és un itinerari a l’interior del “jo” per antonomàsia del subjectivisme romàntic.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner
Wagner : Liebestod de Tristany i Isolde amb Jessye Norman

Wagner i l’amor
Tristan und Isolde és una obra per ser escoltada des del recolliment. Indispensable la lectura simultània del llibret de Richard Wagner, que va escriure una música extasiant i extasiada, en la que l’amor i la mort es donen la mà gràcies a la inspiració schopenhaueriana dels seus pentagrames. La tria de la gravació es fa difícil, atès el nombre infinit d’enregistraments. Partint de la base que la versió definitiva encara no existeix.

La vida segons Mahler
La tercera simfonia de Gustav Mahler és un clam al renaixement de l’Home -entengui’s, de l’ésser humà-, gràcies al rerefons del Zaratustra de Nietzsche, que emergeix de la boca de la contralt al quart moviment (l’obra en té sis). Una de les obres que serveixen de marc a la crisi del subjecte en plena Europa finisecular.

La “revolució” stravinskiana de la primavera
L’any 1913 va consulvionar Europa quan Igor Stravinski va estrenar a París un dels tres ballets que escriuria per a la companyia de Diaghilev, amb Nijinski com a primer ballarí. La consagració de la primavera és una obra de ressonàncies tel·lúriques, en què el lirisme brutal de les seves pàgines deixa sentir el batec existencial de la condició humana.

Mompou i Combat del somni
Possiblement, el millor cicle de cançons de la música catalana. A partir de textos de Josep Janés, Frederic Mompou va escriure una música diàfana i nostàlgica, moderna i amb un peu ancorat a la tradició de la música francesa. Per escoltar, viure i sentir en un moment de recolliment. Nostàlgics, abstenir-se.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner
Bernstein: “Glitter and be gay” de Candide amb Diana Damrau

La missa d’un jueu
L’energia i el pols enèrgic del jueu nordamericà Leonard Bernstein defineixen una obra sòlida i eclèctica, de les més coherents en el panorama de la música estatunidenca. Més enllà de la popularitat de les seves composicions més celebrades, l’autor de West side Story ens proposa una obra exuberant, rica, imaginativa, acolorida, a partir dels textos del ritual catòlic de la missa… i una mica més enllà.

… qui tingui orelles, que escolti!

Jaume Radigales

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close