La principal conclusió sobre el consum cultural que el CoNCA va fer públic en l’Estat de la Cultura i de les Arts 2018 «és que hi ha un estancament en la facturació de les industries culturals i els seus públics», segons es va encarregar d’anunciar la productora de cinema Isona Passola. Les variacions de 2016 a 2017 van ser modestes: la facturació de les editorials creix un 0,2%; la de les sales de cinema, un 0,45; la de concerts de música clàssica puja (5,1%) mentre la de concerts de música popular baixa (-1,7%). Les discogràfiques es recuperen -cosa que no havia passat en els últims cinc anys- i pugen un 22%. I la facturació de les arts escèniques puja un 7,6% a pesar del moderat ascens del nombre d’espectadors (0,6%).
«La sensació que tenim -va dir Gemma Sendra en nom del CoNCA- és que ens trobem en un estat de crisi estancada. N’hi ha millores petites, de 0,2%, però portem molts anys d’un cert estancament». Per això, el CoNCA fa una sèrie d’exigències «que anem repetint cada any» però també posa el focus sobre un problema al que no s’ha parat prou atenció: l’existència d’un sector molt important de la societat que no se sent implicat o no pot accedir a les propostes culturals.
Entre les exigències clàssiques del CoNCA, les que demanen recursos, hi ha que el 2% del pressupost de la Generalitat es destini a Cultura; l’1% del pressupost de les obres públiques, també; que s’hi destinin també els recursos obtinguts amb la taxa a les operadores telefòniques i els captats amb la taxa turística. A més d’això, caldria, segons el CoNCA, que s’aprovi ja una nova llei de participació i mecenatge.
Pel que fa a la novetat de l’informe de l’Estat de la cultura, és que fa diverses constatacions addicionals. En primer lloc, que s’ha incrementat «el nombre de ciutadans que tenen un sentiment de pèrdua en la capacitat d’accés a la cultura», produïda «pel sentiment de sentir-se més pobre que la gent que identifiques com el teu col·lectiu social i cultural».
En segon lloc, s’identifica una part de la població, aproximadament el 50%, «que no viu la cultura de forma habitual». En cap de les seves presentacions. Per exemple, el CoNCA constata que «la majoria de ciutadans és conscient de tenir a prop del seu domicili un equipament cultural: prop d’un 90%, una biblioteca pública, una llibreria o un centre cívic; més d’un 70% un cinema, un teatre o un espai de concerts; més d’un 60% una galeria d’art o un museu». Malgrat això «l’ús habitual que en fan no supera el 16%, excepte en el cas de la llibreria, que s’eleva al 21%».
Les dades del CoNCA les confirmen els resultats de l’enquesta de participació cultural publicats en les darreres estadístiques culturals de Catalunya. «Mentre que més del 70% dels ciutadans diuen escoltar música, veure la televisió o accedir a internet, un 40% no llegeix mai llibres, un 60% no va mai a concerts ni exposicions, un 55% no va al cinema i un 73% no va mai a cap espectacle».
L’objectiu, per tant, seria democratitzar la cultura. «Si en aquests darrers anys -reconeix el CoNCA- els recursos s’han destinat a crear oferta, és a dir, a finançar la producció i invertir en espais d’exhibició, no s’ha posat la mateixa atenció a posar-ne al dia l’ús, ni adequar-hi les condicions d’accés en funció de les necessitats de diferents grups de població».
Aquesta democratització «cerca incrementar el nombre de practicants -molt reduït a Catalunya-, augmentar els públics i atreure vers l’art aquella població», aquell 50 per cent que no viu la cultura.
L’informe del CoNCA afirma que «abordar la qüestió de la democràcia cultural porta a interrogar-se sobre els drets culturals: el seu contingut, la seva definició i el seu desenvolupament». En aquest sentit afirma que això «suposa també abordar temes relacionats amb el respecte a la diversitat cultural, la llibertat de creació i difusió, i el dret a participar en la vida cultural i en l’elaboració de les polítiques públiques». També recorda que «Catalunya va incloure l’enunciat ‘la cultura és un dret’ en l’Estatut del 2006, però aquest no s’ha concretat ni desenvolupat prou».
El CoNCA recomana a la Generalitat que vetlli pel «reequilibri i equitat territorial» per eixamplar l’accés a la cultura, però també incidir especialment en l’educació. «La relació existent entre l’interès per la cultura, d’una banda, i el nivell d’estudis i el nivell socioeconòmic de la població, d’una altra, fa evident una vegada més la necessitat d’obrir espais de col·laboració entre les dues àrees de govern: cultura i educació». El CoNCA explica que «el valor que es confereix a la cultura creix proporcionalment a mesura que s’incrementa l’edat (5 punts percentuals cada 5 anys) i es duplica en funció de l’increment del nivell d’estudis i a mesura que s’incrementa el nivell socioeconòmic de la població (el 80% de la població amb rendes altres considera important la cultura enfront del 40% de la població amb rendes baixes)». Per això el CoNCA aposta «per introduir l’educació artística en l’àmbit escolar des dels primers nivells educatius i fomentar el coneixement de totes les disciplines artístiques com a eix de formació de la persona».
