Música

Joventuts Musicals de Maó està d’aniversari

La música com a dinamitzador cultural i social

Tot va començar l’any 1958 a partir de l’entusiasme d’un grup de joves maonesos, estudiants universitaris a Barcelona, que tenien la il·lusió de compartir amb els seus conciutadans la passió que sentien per la música, tot i no ser músics de professió. La capital catalana era la primera opció per als menorquins que volien estudiar a la universitat, i també un referent pel que fa als moviments socials i culturals. Una experiència vital, més enllà del títol acadèmic, que revertiria en la societat menorquina. Assidus dels concerts al Palau de la Música Catalana i, encoratjats també pels anhels de llibertat que es començaven a sentir en aquella època, aquest grup de joves inquiets va posar els fonaments de Joventuts Musicals de Maó.

Durant les vacances d’estiu organitzaven audicions a la Casa de Cultura: quan la biblioteca tancava les seves portes, amb una presentació prèvia i, amb poc més material que un tocadiscos, començaven les sessions. Alguns d’aquests pioners van ser Ernesto Fèlix, Francesc Fèlix, Fernando Alejandre, Joana Vives, Josep Vives, Martí Almirall, Francesc Tutzó i Josep Miquel Hernández.

Després d’aquestes primeres experiències, va sorgir la possibilitat d’adherir-se al moviment cultural juvenil europeu que havia nascut a Bèlgica en plena Segona Guerra Mundial, les Jeunesses Musicals, apostant per la cultura com a factor de riquesa i desenvolupament. L’any 1945 donaria pas a la Federació Internacional de Joventuts Musicals, que des de 1952 tenia a Barcelona la seu de la delegació espanyola. Els objectius d’aquesta associació sense ànim de lucre eren i són encara avui dia promoure la música i els valors que aquesta transmet als joves i per extensió a tota la societat, així com donar suport als joves músics. Amb aquesta xarxa de federacions i associacions locals es crea un circuit que permet als músics oferir concerts i donar-se a conèixer, alhora que la societat s’enriqueix amb l’art de joves músics d’arreu. Gairebé al mateix temps que es funda Joventuts Musicals de Maó ho fa també Joventuts Musicals de Ciutadella, i uns anys abans, el 1956, Joventuts Musicals de Palma. El concert inaugural de Joventuts Musicals de Maó va anar a càrrec de la pianista francesa Françoise Thinat –primer premi al Concurs Internacional de Piano Maria Canals de Barcelona l’any 1958–, el dia 13 de gener de 1959.

L’Orquestra de Cambra Illa de Menorca en el seu 10è aniversari, l’any 2008, actuant amb Paul Badura-Skoda com a pianista i director. Foto de JJMM de Maó
L’Orquestra de Cambra Illa de Menorca en el seu 10è aniversari, l’any 2008, actuant amb Paul Badura-Skoda com a pianista i director. Foto de JJMM de Maó

L’activitat era incansable i molt diversa: es feien butlletins, s’organitzaven excursions culturals, conferències, teatre, la festa del llibre al carrer… I va ser la primera entitat cultural de Maó que, després de la Guerra Civil, va fer servir el català com a llengua vehicular, alternant-la amb el castellà -única llengua oficial en aquells moments-.

Durant més de quinze anys, l’associació es mantingué lligada a l’Ateneu de Maó, que col·laborava cedint el seu local per als concerts. Allà l’ambient musical estava propiciat pel Grup Filharmònic, fundat l’any 1916. Però el piano de la sala de l’Ateneu era vertical, i això representava un handicap a l’hora de convidar intèrprets de cert prestigi. Es va organitzar una campanya que la premsa del moment va anomenar “operación piano” i que, després de la negativa del reconegut pianista maonès Ramon Coll a tocar amb el piano vertical, va donar els seus fruits aconseguint l’anhelat piano de cua.

Un altre focus d’atenció per a Joventuts Musicals de Maó a finals dels anys seixanta, va ser l’orgue de l’Església de Santa Maria, que necessitava una restauració a fons per tal de poder ser utilitzat com a instrument de concert. Organistes de primer nivell com Montserrat Torrent o Albert Bolliger en van ser assidus, atrets pel monumental instrument. Després de la restauració feta per Gabriel Blancafort el 1971 es multiplicaren els concerts i també altres activitats com cursos o concursos per a organistes.

A la dècada dels setanta, el projecte principal va ser la creació de l’Acadèmia de Música Santa Cecília, convidant els músics professionals de l’illa a formar-ne part per tal de mantenir la tradició musical local. Aquest va ser l’embrió de l’actual Conservatori Professional de Música de Menorca. Al mateix temps, Joventuts Musicals va crear la Coral Sant Antoni, una formació amateur que avui dia segueix activa i molt present en el panorama musical menorquí.

Lluís Sintes, actual president de Joventuts Musicals de Maó. Foto de JJMM de Maó.
Lluís Sintes, actual president de Joventuts Musicals de Maó. Foto de JJMM de Maó.

Una altra fita important va ser la creació de l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca, l’any 1998. Va néixer amb l’esperit d’aglutinar els músics professionals menorquins i d’arreu entorn de projectes de qualitat amb format flexible, des de produccions de cambra fins simfòniques, i amb l’estímul que suposa treballar amb grans directors i solistes convidats de renom internacional com ara Paul Badura-Skoda, Gordan Nikolic, Dmitri Sitkovetsky, Vasko Vassilev, Maxim Rysanov, Natalie Clein, David Russell i un llarg etcètera. Al cap d’uns anys, Joventuts Musicals de Ciutadella es va implicar també en la seva gestió i l’orquestra va esdevenir resident dels Festivals de Maó i Ciutadella. L’agrupació ha estat lloada en nombroses ocasions per la seva qualitat, actuant també fora de l’illa, i ha enregistrat tres CDs, sota els segells Produccions Blau (“Jaume Alaquer: Missa de Rèquiem”, 2000) i Columna Música (“Teatre Principal de Maó”, 2006 i “A l’ombra del piano”, 2009). Actualment l’OCIM funciona com a entitat independent.

L’any 2011, els Premis Ramon Llull, que atorga anualment el Govern Balear, van recaure en Joventuts Musicals de Maó, Ciutadella i Palma, en reconeixement a la meritòria tasca desenvolupada al llarg de llur trajectòria en favor de la cultura. Vist en perspectiva, la feina feta és immensa: organitzant temporades de concerts, festivals de música, cursos i concursos per als joves; posant les bases de l’actual Conservatori i fundant l’OCIM.

Ja només queda donar l’enhorabona, doncs, a Joventuts Musicals de Maó per aquests 60 anys de promoció continuada de l’activitat musical, per haver estat clau en la formació de noves generacions de músics i haver promogut la cultura en la societat maonesa. I agrair a totes les persones que han dedicat desinteressadament el seu temps, els seus coneixements i la seva empenta a construir a una societat millor, més oberta i culturalment inquieta; gràcies a les juntes directives i els seus respectius presidents. Des del primer president de Joventuts Musicals de Maó, Ernesto Fèlix, fins a l’actual, Lluís Sintes, han estat al capdavant de l’associació Francesc Fèlix -en dues ocasions-, Joan Gordillo, Salvador Castelló, Pere Pelegrí, Rosina Ballester i Fèlix Ferrer. Per molts anys més!

Isabel Fèlix

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close