Música

Alfonso Vilallonga: “Soc un actor que faig de mi mateix”

Treballa amb la paraula i amb la música a parts iguals. Diu que l’escenari és l’habitació de la seva casa, on se sent més còmode. I reconeix que els deu anys que va viure als Estats Units el van marcar molt. El dijous 15 de desembre tenim l’oportunitat de veure’l al Palau Maldà, un edifici barroc del segle XVII que pertany a la seva família que es troba molt a prop de l’església del Pi. Actualment, aquest palau acull les galeries comercials més antigues de Barcelona (Galeries Maldà), un cinema (Cinema Maldà) i un teatre (El Maldà).

El 1667 Jaume de Cortada, un pròsper mercader, va comprar la baronia de Maldà i Maldanell, per construir llar familiar. Es deia que aquest palau tenia un gran jardí i els interiors més sumptuosos de Barcelona. Aquí hi va viure Rafael d’Amat i de Cortada, el primer Baró de Maldà conegut per haver escrit el Calaix de sastre, un dietari personal testimoni dels costums de l’època considerat un dels textos més importants de la narrativa catalana entre els segles XVIII i XIX. Aquest va arranjar algunes de les estances del palau per oferir-hi concerts i representacions privades, costum força estès entre l’aristocràcia barcelonina del segle XVIII i que s’ha mantingut fins a l’actualitat amb Alfonso de Vilallonga i Serra, 9è Baró de Maldà.

Així, Alfonso canta al seu palau acompanyat per Pau Figueres i Rita Payés.

Concert Alfonso Vilallonga
Artistes convidats: Pau Figueres (guitarra) i Rita Payés (veu i trombó)
Cinemes Maldà. Carrer del Pi, 5, Barcelona
15 desembre a les 21 h 

Va estudiar interpretació?
No! Soc un actor que faig de mi mateix. Quan era petit ja volia ser actor, però he de reconèixer que estic més dotat per a la música que per a l’escena. Vaig estudiar al Berklee College of Music de Boston i durant deu anys vaig estar fent gires als Estats Units. Als darrers anys residia a Nova York però sempre mantenint el pis a Boston. Actuava molt sovint i així vaig endinsar-me en el món del cabaret novaiorquès. Aquest període de la meva vida fou
determinant per la meva trajectòria professional i personal.

Què és el cabaret per a vostè?
El cabaret és un concepte que té moltes accepcions. Neix a finals del segle XIX al Quartier Latin de París i als anys 20 i 30 té la seva esplendor a Berlín amb Kurt Weill en col·laboració amb el dramaturg Bertolt Brecht. Després va arribar el cabaret novaiorquès amb Cole Porter. Als Estats Units el cabaret és molt gai i molt trans. A Espanya i Catalunya ha tingut una presència molt limitada, un gran exemple és Àngel Pavlovsky. El Cabaret és música i paraula. El cantant explica una història en les seves cançons o entre cançons. He representat molts cabarets en llocs petits, però també funciona molt bé en gran format.

Se sent trobador?
No! M’agrada molt explicar històries, però la meva carrera ha anat per altres camins. La composició per a cinema m’ha ocupat gran part de la meva vida.
Ara tinc una mica de dèficit d’escenari, i continuo tenint feina. Soc jo que he mirat cap al teatre. Darrerament, he fet d’actor a la pel·lícula Neu a Benidorm d’Isabel Coixet on interpreto a un presentador d’un cabaret porno a Benidorm. En teatre-musical Càndid de Voltaire en el Teatre Romea i a La note d’à côté en el Teatre Lliure també feia d’actor.

L’intèrpret combina la música i la paraula

Com va endinsar-se al món del cinema…
Primer vaig conèixer a Maria Araújo que feia vestuari i després Otomuro em va presentar a Isabel Coixet. Precisament jo era allà quan la Coixet necessitava música per una pel·lícula i li vaig portar un casset amb quatre temes; li ho vaig deixar a casa seva i al cap d’un mes ella em va trucar. Jo no havia fet mai cap banda sonora i em va proposar fer la de Coses que mai et vaig dir el 1996. Després vaig fer la de Blancaneu a la fi de 2012.

Ets cinèfil, quina és la teva pel·lícula preferida?
Tota la vida he estat un gran admirador de Buñuel. M’interessa especialment el cinema d’autor i els documentals. No segueixo les novetats de la indústria de Hollywood, em quedo amb els documentals.

Cartell del film de Blancaneu

Què li va suposar el Goya per la música original de Blancaneu en 2013?
Guanyar el Goya va ser molt important per a mi, va suposar un abans i un després. No tant en la forma de treballar sinó per obrir-me a un món i un entorn nou, el del cinema. Des d’aleshores ha estat un degoteig sostingut de gira pel món. Ara que es compleixen deu anys de l’estrena de la pel·lícula torna a estar de moda. Darrerament, he estat a Alemanya. Blancaneu en format espectacle és increïble: projectem el film i sona una orquestra simfònica, un quartet flamenc i jo.

El Goya que va rebre per la banda sonora de “Blancaneu” va ser clau per endinsar-se al món del cinema

Projectes?
Estic component la banda sonora d’una pel·lícula d’animació de Pablo Berger amb el qual ja vaig treballar a Blancaneu i Abracadabra. El nou projecte es diu Somnis d’un robot (Robot dreams).
També estic molt ocupat en el gruix d’un llibre que estic escrivint sobre la meva vida amb un toc de ficció. Ja tinc un llibre de l’any 2014 que és una compilació de les meves lletres, poemes i palíndroms que em va prologar Isabel Coixet. I tinc un projecte de teatre musical com a compositor i cantant-actor sobre la poetessa nord-americana Edna Saint Vinent Millay que protagonitzarà l’actriu Mònica López.
Aviat, febrer/març 2023, presentaré un cicle de concerts de Cabaret cada dijous al Cinema Maldà on faré de mestre de cerimònies/pianista i cantant i amb convidats especials del món de la música, el teatre i el cinema. El concert d’aquest dijous 15 de desembre és un tast d’aquest cicle.

Maria Güell Ampuero
Llicenciada en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Màster de Periodisme a la Universitat Complutense de Madrid. Periodista cultural des de l'any 1993. Actualment és patrona de la Fundació Güell, membre de la Junta d’Amics dels Museus de Catalunya i ambaixadora de la Michelangelo Foundation a Catalunya.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close