Música

Cançons sobre els rails

El ferrocarril sempre ha estat un motiu molt cinematogràfic, però també hi ha moltes cançons que parlen de trens i de persones que en viatgen. I no falten composicions musicals en la nostra llengua que van en aquesta línia. Fem una tria parcial i incompleta d’alguns d’aquells temes, entre desconeguts, no massa coneguts o que formen part de l’imaginari, que parlen de trens i d’estacions. O de les persones que hi treballen.

“En el tren”. Òscar Briz

Cançó explícitament ferroviària, el músic de l’Alcúdia Òscar Briz publicava en el seu àlbum de 2013 (Youth) un tema, “En el tren”, que descrivia amb la precisió narrativa habitual la fauna humana que habita un tren i el que es veu des del vagó. Un tema enèrgic i agradós la lletra del qual cal escoltar amb deteniment.

“La Panderola”. Pleasant Dreams

Durant més d’un segle, un tren conegut popularment com “La panderola”, pel seu color negre, va unir diferents municipis de les comarques de Castelló. D’això, se’n va fer una cançó popular que interpretaren grups com Carraixet. Fa més d’una dècada, l’any 2011, el grup de Xilxes Pleasant Dreams va publicar un single amb la versió segurament més lliure del tema, al qual dotaren d’un aire folk-pop.

“Cançó del tren”. Josep Maria Espinàs

El recentment desaparegut Josep Maria Espinàs, periodista, escriptor, fundador d’Els Setge Jutges, entre moltes coses més, va deixar una extensa obra en molts camps, abastant fins i tot en el seu afany per aconseguir una cultura normalitzada, cançons per a infants com les incloses en el volum Les Cançons de Les Joguines (Cançons D’Avui Per Als Infants D’Avui), del 1975, àlbum en col·laboració amb Francesc Borrull que s’obria amb una deliciosa cançó tot just dedicada al tren i cantada per infants.

“El Tren Pinxo de Banyoles”. The Penguins

Una altra operació de recuperació del cançoner popular és obra de la banda The Penguins, que va agafar un tema popular “El Tren Pinxo de Banyoles”, l’any 2014, per fer un tema en el disc Pugem al tren. Reggae per a xics. Efectivament, això és la versió: un tall de reggae per a divertiment de la xicalla que, al mateix temps, dona vida a un tema tradicional. També trobareu una versió més convencional de La Banda Balca.

“Tren”. Clara Andrés

Poques vegades com en aquest tema de la cantautora d’Oliva Clara Andrés, “Tren”, de l’àlbum Capfico (2022), s’ha aconseguit reflectir la sensació d’estar caminant per un vagó («M’agrada caminar per dins del tren / a contramoviment»), la qual cosa s’explica en la lletra, però també amb un ritme molt de l’artista i molt escaient també per fer-nos viure el sotragueig que experimentem.

“L’estació de França”. Sopa de Cabra

Tornem a viatjar en el temps, en aquest cas a l’any 1988, amb una cançó que en aquest cas parla d’estacions, amb un dibuix molts dels vuitanta de “L’estació de França” a càrrec dels empordanesos Sopa de Cabra, que van trobar així un dels seus himnes. Recuperem, a més, la poderosa versió en directe.

“L’Eufòria”. Rafa Xambó

També parla d’estacions (“Estació del Nord, Estació de França. / Amunt i avall en tren sempre amb la guitarra”) el tema de Rafa Xambó “Eufòria”, la cançó més expansiva del disc del cantautor Cantata de València (2022). Un tribut també al territori que compartim llengua i cultura, als pobles i ciutats. De Portbou a Catadau, d’Oriola a Cardós.

“A l’Estació”. Lluís Llach

“T’he vist com sempre a l’estació, somriure net; avui de nou. / Esperes un tren misteriós que ve de lluny, si és que va enlloc”, comença “A l’Estació”, un dels temes que Lluís Llach, el cantautor de Verges, va incloure en l’àlbum Maremar, del 1985. Un àlbum amb flaires mediterrànies i uns arranjaments molt del moment, però es tracta d’un tema que molts agrairan tornar a escoltar. O descobrir.

“Història de vagó”. Maio

Recentíssimament i musicalment ben distinta és “Història d’un vagó”, en què l’artista Maio Serrasolas ens conta allò que ha passat tantes vegades a un tren, l’espurna que desperta una història d’amor, en aquest cas lèsbic, que té lloc en un tren. “M’assec prop de la porta, aixeco el cap i veig aquella noia allà davant, com un reflex, mentre riu i llegeix / Vam comprovar que ens estàvem mirant, i jo vermella”. La trobareu en Suau, el seu segon disc en solitari, d’aquest mateix 2023.

“Marca de naixement”. Súper Gegant

També d’aquest 2023 trobem un tema que comença en aquest cas amb una referència a un dels oficis associats al ferrocarril: “Senyor revisor, / vostè què sap d’on és d’allà on vinc /i on és allà on vaig”. Un tema dels catalans Súper Gegant amb el característic indie-pop lluminós de guitarres marca de la casa. I avançament del seu nou disc, Cap mal.

“Fins i tot per suïcidar-me, la RENFE arriba tard”. Sergi Estella

Acabem amb una mica d’humor negre i ferroviari, amb un blues divertit i virtuós de Sergi Estella que conta la història d’un intent de suïcidi rocambolesc i impossible perquè el personatge escull una via morta i, després, li tira la culpa a l’empresa: “Fins i tot per suïcidar-me, la RENFE arriba tard”. Inclòs en el disc Ho superes i et fots (2017).

Xavier Aliaga
Periodista i escriptor. Nascut a Madrid, el 1970. Ha col·laborat en diverses etapes amb el diari El País i en el suplement cultural Quadern. Ha fet guions de televisió, comunicació cultural i ha participat en diverses tertúlies de ràdio i televisió. Ha estat cap de Cultura del setmanari El Temps. I actualment forma part del planter d'El Temps de les Arts. Ha publicat sis novel·les i una novel·la breu, amb les quals ha guanyat premis com l'Andròmina, el Joanot Martorell i el Pin i Soler. Ha estat guanyador en tres ocasions del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a obra publicada. Amb la seua darrera novel·la, 'Ja estem morts, amor', va quedar finalista del Premi Finestres i del Premi Llibreter. Membre del Consell Valencià de Cultura i del Consell Assessor de l'IVAM.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close