Anna Cassú Serra (Girona,1969) és pianista, repertorista i bona part de la seva vida professional està lligada al Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona, on fa 30 anys que hi treballa: va començar-hi com a professora de piano i música de cambra i, més tard, com a repertorista. Posteriorment, va combinar la docència amb el càrrec de Cap del Departament de Piano i va formar part dels equips directiu en dues ocasions, fins que al 2019 va assumir la Direcció Acadèmica del centre. A més, el seu cognom està indestriablement vinculat a una nissaga de músics que ha treballat per la música des de diversos vessants, però especialment en el terreny de la cobla. Precisament entorn de la cobla ha madurat una de les línies d’actuació més suggestives de la Direcció del Conservatori: la conversió de l’Aula de Música Tradicional en Departament de Música Tradicional. Conversem amb ella com a directora acadèmica del Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona en ocasió del 80è aniversari de la institució que, enguany, també coincideix amb el bicentenari de la Diputació de Girona.
La primera pregunta gairebé és obligada: com et vas plantejar presentar-te com a directora acadèmica del Conservatori?
Per mi va ser una decisió basada en un procés natural dins la meva trajectòria al centre. He viscut aquesta institució des de tots els vessants: com alumna, durant els meus estudis de Grau Professional; com a professora i, també, com a mare, ja que hi han estudiat els meus fills. Després d’assumir diferents càrrecs de gestió acadèmica i pertànyer a dos equips directius diferents, vaig pensar que ja era l’ocasió per fer valdre tota aquesta experiència i posicionar-me a la Direcció Acadèmica buscant innovar i ampliant la rellevància d’algunes aules i departaments que posicionessin el nostre conservatori com una referència a Catalunya per la qualitat i la varietat d’oportunitats a oferir.
Però no ha estat un període gaire còmode ni tranquil de gestionar. Quines línies d’actuació heu pogut desenvolupar?
Com en molts centres educatius i altres institucions semblants, no ha estat fàcil. Amb el meu equip directiu ens vam incorporar el juliol del 2019 i, a mig curs, va irrompre la pandèmia amb tot el que va implicar el confinament des del març de 2020. Tot i les dificultats, hem avançat amb el nostre nou Pla d’Estudis que a grans trets ha potenciat la recuperació del Departament de Cambra, la creació del Departament de Música Tradicional i Cobla que fins aleshores només era Aula; hem continuat el suport del nostre departament de Música Antiga i hem aconseguit fer néixer l’Aula de Música Moderna.
Com se sosté aquest ensenyament?
D’una banda, l’Escola de Música que engloba els estudis no reglats de Grau Elemental i de Grau Mitjà, rep l’ajuda de la Diputació de Girona. De l’altra, al Conservatori, que a més de la Diputació rep una subvenció de la Generalitat, hi acollim els alumnes que han obtingut plaça de grau professional a través de les Proves d’Accés a Grau Professional. A banda, és clar, de les matrícules dels alumnes. En aquest sentit, el suport de la Diputació és important i per això, enguany, en què aquest organisme celebra 200 anys i nosaltres 80, és un bon moment per recordar la importància de la cooperació en favor del bé social, cultural i la integració de professionals en l’àmbit de la música, ja que els alumnes que acaben els seus estudis oficials obtenen el títol oficial de Grau Professional de Música.
Atès que l’Escola de Música i el Conservatori Isaac Albéniz treballeu conjuntament i us ubiqueu al mateix indret, quina mitjana d’alumnes teniu en cada centre?
Tenim uns 500 alumnes entre l’Escola de Música i el Conservatori, i cadascú estudia la seva especialitat instrumental dins d’una ampla varietat i oferta d’instruments i assignatures. Per exemple, fan assignatures optatives de centre i altres de lliure elecció per a completar i reforçar el seu aprenentatge musical. A part de les classes específiques d’instrument també aborden matèries com llenguatge musical, harmonia, música de cambra, orquestra (corda i vent), banda (vent), conjunts instrumentals i com t’he comentat, ara poden fer-ho amb la cobla i la música moderna.
Entre les línies d’actuació de l’actuació direcció, heu aconseguit la creació del Departament de Música Tradicional molt enfocada en la cobla catalana, a partir del que era l’Aula de Música Tradicional. Què ha implicat aquest canvi?
Efectivament. Volem que la cobla i els seus instruments despertin l’interès de la joventut i els considerin uns estudis reglats amb què poden esdevenir uns professionals de nivell. Des de fa dècades, la cobla ha esdevingut un conjunt instrumental que va més enllà de la sardana i que és apte per tocar tota mena de música: des d’arranjaments de diversos estils i repertoris fins a la nova creació. És necessari que els joves la sentin com a pròpia, ja que hi ha moltes formacions coblístiques amb prestigi i qualitat que cal preservar perquè són el nostre patrimoni i la nostra identitat. Algunes, per exemple, com la Cobla Simfònica Catalana interpreta un repertori simfònic propi escrit expressament per aquest tipus de conjunt; mentre que altres com La Principal de la Bisbal o la Cobla Contemporània són un referent en la polivalència d’estils que van més enllà de la sardana, la música clàssica i el cànon habitual de la cobla.
En aquest sentit, hi ha un camp molt ric i la cobla és una sortida laboral tant per a intèrprets com per a compositors i investigadors. Però l’estudi dels instruments de cobla presenta majors dificultats que els instruments d’orquestra simfònica o la dinàmica d’un grup de cambra?
No representa cap dificultat diferent dels altres instruments de música clàssica o moderna que no sigui l’especifica de l’instrument en si. Un fet que justifica l’impuls que hi volem donar.
Per tant, i amb permís de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), ara mateix el vostre centre és la millor opció per a un músic que vulgui formar-se i professionalitzar-se en el món de la cobla?
Com a mínim i com et deia, l’alumne acaba els seus estudis amb el títol oficial de Grau Professional de Música de la seva especialitat i està perfectament preparat per estudiar el Grau Superior a un centre que ofereixi aquests estudis com és el cas de l’ESMUC. Els alumnes dels instruments específics de cobla del Conservatori tenen l’oportunitat de rebre classes de professors especialitzats i de gran qualitat: en Marcel Sabaté amb el flabiol i el tamborí; l’Oriol Oller amb el tible; en Conrad Rafart amb la tenora; en Jordi Estartús amb el fiscorn; i en Francesc Cassú com a cap del Departament de Música Tradicional a més de ser professor de direcció i composició per a cobla, Composició per Cobla i Cap del Departament de Música Tradicional. Al nostre centre, tots són professors amb una llarga i destacada trajectòria en aquest camp.
A més, vau rebre una beca de l’Asociación de Intérpretes y Ejecutantes, dirigida pel famós músic i director d’orquestra Luis Cobos, en favor de l’estudi d’instruments tradicionals i regionals que, pel cas, volien potenciar el tible, la tenora, el fiscorn i el flabiol i el tamborí.
El 2019 que l’AIE ens va oferir becar els quatre instruments més específics de cobla dels nostres alumnes oficials de flabiol i tamborí, tible, tenora i fiscorn amb 1.500 € per a cada instrument i cada curs acadèmic, als quals es pot optar a través d’un concurs. Vam signar el conveni pel curs 2020-21 amb la possibilitat de prorrogar-se cada quatre anys. I esperem fer-ho perquè és un incentiu que està donant bons resultats.
Com deies abans, hi ha hagut altres línies d’actuació que han permès consolidar l’estudi de repertoris com és el cas del Departament de Música Antiga que també heu reforçat.
El Departament de Música Antiga fa anys que funciona molt bé i és un referent d’aquests estudis a escala de país, ja que, fins i tot, tenim alumnes que venen de fora expressament a estudiar amb els nostres professors especialitzats. Per tant, des de la direcció del Conservatori hi donem suport plenament per tal de mantenir la seva qualitat d’ensenyament i el seu èxit d’alumnat.
Un tercer pilar de l’actual gestió ha estat l’Aula de Música Moderna per a encabir el jazz, la improvisació i el pop. Quina acollida va tenir en el primer any?
Fa uns anys que tenim la Big Band al Conservatori, però vam obrir l’Aula de Música Moderna, pròpiament dita, el curs 2020-2021 amb classes d’harmonia moderna, improvisació i combos amb tanta bona recepció que aquest curs que acabem de tancar hem incorporat el baix elèctric, el contrabaix modern, la bateria i el piano modern. Per motius semblants als de la dignificació i professionalització dels estudis de cobla, és important que altres estils musicals que formen part de la realitat actual també tinguin acollida pedagògica en els centres d’ensenyament musical. Almenys així ho creiem nosaltres.
D’igual manera que sou conscients que l’ensenyament s’ha d’actualitzar i incorporar elements forans a la seva realitat, també sou conscients que cal portar la música fora dels conservatoris. En relació amb aquesta faceta d’obertura cap a la ciutat i cap a l’entorn també heu volgut recuperar la celebració de l’Orquestrada en col·laboració amb escoles de música de la zona, així com continuar amb la temporada de concerts del professorat del Conservatori. En què consisteixen aquestes dues activitats?
D’una banda, l’Orquestrada és l’activitat principal de col·laboració del nostre centre amb les escoles de música de les comarques gironines, amb les quals hem arribat a formar una orquestra de 200 nois i noies que treballen durant unes quantes sessions durant els mesos de gener i febrer, culminant amb un gran concert al mes de març. Aquesta activitat es va suspendre per la pandèmia i esperem recuperar-la el proper curs 2022-2023. D’altra banda, la Temporada de Concerts és una sèrie de concerts d’alt nivell musical que ofereixen els professors del Conservatori on podem veure el seu vessant interpretatiu, i els alumnes aprenen d’ells a través de veure’ls tocar i es poden inspirar a través d’ells com a futurs músics. A més, aquesta temporada de concerts suposa un incentiu pels propis professor que, no oblidem, són músics. I els músics es formen tocant; no només estudiant.
Finalment, dur el cognom Cassú i dedicar-se a la música és indicatiu que probablement estàs emparentada amb una coneguda nissaga musical, sobretot a la província de Girona i, estretament vinculada a la cobla i als impulsors de la mítica La Principal de la Bisbal.
Certament. De fet, en Josep Cassú és un oncle meu de segon grau i un nom cabdal en l’àmbit gironí per haver rebut la Creu de Sant Jordi, pel seu catàleg de sardanes, a més de professor jubilat del Conservatori i director de la cobla La Principal de la Bisbal durant molts anys. El seu fill, Francesc Cassú, el va succeir en la direcció d’aquesta formació i l’ha mantingut amb un nivell molt alt. Però a part de ser el cap del Departament de Música Tradicional també és compositor i arranjador. I dels bons! He pogut treballar amb ell en diversos projectes i realment és un músic excel·lent. Tot i que jo soc pianista clàssica, ells m’han fet estimar el món de la cobla i des de la direcció ens agradaria transmetre-ho a l’alumnat de la nostra Escola de Música i del Conservatori. Volem crear afició per la música de cobla a la ciutadania i que, a cada curs, ens arribin més alumnes d’aquesta especialitat.
