Música clàssica

Carner ja té premi

La darrera edició d’El Temps de les Arts ha premiat el disc ‘Carneriana’ en la categoria de Música Clàssica, un àlbum del qual aquest portal ja va informar en el seu moment. Una feliç notícia per a tots els implicats.

El febrer d’aquest 2022 que s’esmuny davant dels nostres nassos, publicàvem un article amb el títol de Carner ja té disc. Ara, podríem dir que té premi, després que la darrera edició dels premis El Temps a les Arts hagi reconegut el disc Carneriana (del segell IBS Classical) en la categoria de Música Clàssica. Fantàstica notícia no tan sols per als dos artífexs de la proposta (el tenor David Alegret i el pianista Rubén Fernández Aguirre) sinó també per al segell IBS i per a l’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC).

Quan, recent aparegut el citat treball discogràfic, n’escrivíem quatre ratlles, dèiem que “Avui dia, és un acte heroic enregistrar, promocionar i vendre un disc. Cada dia sentim més música però cada cop se n’escolta menys. Segrestada per mitjans profilàctics d’utilitzar i llençar, la música és avui un contingut més del gran i global supermercat de plataformes digitals i xarxes socials”. Per tant, que es premiï un disc és tota una declaració de principis, que reivindica la necessitat de seguir creant objectes culturals físicament tangibles, portables, visibles i manipulables si en el seu interior (i aquest és el cas) hi ha material informatiu, en forma de llibret.

Rubén Fernández Aguirre.

Recordem que el disc aplega cinquanta composicions, ordenades per ordre cronològic de gestació. I que inclou tant aquelles peces més conegudes i prodigades de compositors a l’estil de Eduard Toldrà, Joaquim Serra o Xavier Montsalvatge, com peces contemporànies de músics com Antoni Ros Marbà, Antoni Parera Fons, Miquel Ortega, Alberto García Demestres, Albert Guinovart, Francesc Prat i Joan Magrané. I una curiosa peça (Cançó d’un doble amor) escrita per Alícia de Larrocha quan la futura gran pianista tenia tan sols vint-i-tres anys anys. Ella i Narcisa Freixas amb Marion Delorme, són les dues úniques compositores incloses al disc.

David Alegret

Ja fa temps que, per fortuna, el lied com a forma o gènere musical compta a casa nostra amb una acceptació potser no tan gran com la de l’òpera o la música simfònica, però amb uns quants acòlits fidels a cites com la Schubertiada o el Life Victoria que organitza –cada cop amb més empenta- la Fundació Victoria de los Ángeles. Fundació, per cert, que l’any vinent commemorarà el centenari del naixement de la cèlebre soprano, al costat d’un altre centenari, precisament el d’Alícia de Larrocha.

Propostes com aquestes poden perfectament fer comprensible la bona acollida de Carneriana, presentat l’hivern passat a la Biblioteca de Catalunya i en què Alegret i Fernández Aguiree van oferir una selecció del seu treball discogràfic.

Mosaic amb alguns dels compositors i compositores del disc.

Carneriana, amb el premi que ara se li ha concedit, pot i ha de caminar amb el cap ben alt i pot perfectament competir amb propostes internacionals amb la mateixa vàlua. Perquè el treball que hi ha al darrere no és anecdòtic. Perquè la qualitat dels dos artistes que l’han fet possible és indiscutible. I perquè ja n’hi ha prou d’autojustificacions de fireta en un país que por enorgullir-se de comptar en la història de la seva literatura amb un poeta majúscul com Josep Carner i amb músics extraordinaris com Toldrà, Serra, Montsalvatge o Narcís Bonet (i citem els morts per no ferir susceptibilitats entre els vius que no citaríem).

Llarga vida, doncs, a un disc que mereixeria segones, terceres o quartes parts en forma d’altres cicles de cançons que explorin els universos poètics de molts dels nostres grans escriptors: per a quan un disc dedicat a Maragall, a Espriu (Raimon a banda), a Vinyoli o a Pere Quart? Tant de bo les discogràfiques del país, s’unissin a una proposta que molts agrairíem de valent.

Jaume Radigales
Doctor en Història de l'Art i professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Des de 1992, exerceix la crítica musical a diversos mitjans de comunicació.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close