Música clàssica

El lied a Catalunya: en estat de gràcia?

La celebració de la I Assemblea Catalana de Lied posa de manifest la vitalitat d’un sector que sembla viure un moment d’excepció, tant pel nombre de concerts que se celebren com per la qualitat d’una jove generació d’intèrprets i compositors que donen nova empenta al gènere.

Pocs gèneres musicals arriben a expressar tan profundament la sensibilitat humana com el lied, aquesta delicada creació per a veu i piano que va florir als països germànics durant els períodes clàssic i romàntic, que rebé el suport de l’esplendor literari del moment. Amb Franz Schubert, el lied —plural, lieder— va arribar a les seves màximes cotes d’expressió, assolint una perfecta compenetració entre el sentit de la paraula poètica i la música.

A finals del segle XIX, a Catalunya, compositors com Francesc Alió i Enric Morera començaren a posar música a texts en català donant pas al sorgiment d’un veritable lied català, que florirà ja entrat el nou segle amb el moviment noucentista. La gran poesia de Carner, Garcés, Manent o Sagarra inspirarà músics de la talla de Jaume Pahissa, Frederic Mompou i, en particular, Eduard Toldrà, que aconseguirà que les seves cançons, cultes, refinades i amarades d’una fonda catalanitat, fossin  assimilades com a pròpies pel públic. Cicles com A l’ombra del lledoner o La rosa als llavis o la cèlebre Vinyes verdes vora el mar en son bon exemple.

Eduard Toldrà, un dels autors més destacats en l’àmbit del lied a Catalunya.

Ara, en ple segle XXI i després de dècades reclòs en cercles minoritaris, el lied torna a viure un gran moment a Catalunya de la mà d’una nova generació d’intèrprets, compositors i programadors que treballen per la plena normalització del gènere.

Naturalment, això ha estat un procés que s’ha anat coent a foc lent. Pionera, en aquest sentit, ha estat la Schubertiada de Vilabertran, que, des de 1992, sota l’impuls decidit del metge, gestor musical i president d’honor de la Federació Internacional de Joventuts Musicals, Jordi Roch, ve fent una tasca inavaluable en la difusió del repertori i la promoció dels joves intèrprets. Altres iniciatives s’han anat sumant en els darrers anys; entre elles el festival Life Victòria Barcelona, nascut el 2013 de la mà de la Fundació Victoria de los Ángeles amb l’objectiu de retre homenatge a la soprano barcelonina, una excelsa liederista, però també promoure els joves intèrprets.

Juliane Banse i Wolfram Rieger durant la seva actuació a la Schubertiada de Vilabertran 2020. ©David Borrat/Schubertiada de Vilabertran.

També les grans institucions musicals de la ciutat incorporen el lied a les seves programacions. Sense anar més lluny, a primers de novembre van coincidir, el mateix dia, tres propostes al voltant del cèlebre Winterreise, de Schubert: una oferta pel Gran Teatre del Liceu, que a més el programa anualment; l’altra per l’Auditori i la tercera, dins el festival Life Victoria. Per la seva banda, el Palau de la Música Catalana, en el marc de la seva renovada línia artística, aposta pel diàleg interdisciplinari, posant en relació poetes i compositors, com a creadors convidats de les seves temporades. Finalment, i no menys destacable, ha estat la creació, fa sis anys, del Màster en Lied ‘Victoria de los Ángeles’ que imparteix l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), l’únic en el seu gènere del territori espanyol i que s’adreça tant a cantants com a pianistes.

Amb tots aquests antecedents, només era qüestió de temps que el sector anés a buscar un punt de trobada per fer una radiografia exhaustiva del moment que es viu i buscar estratègies conjuntes de promoció del lied català. Va ser així com el 27 de novembre, el Teatre Auditori de Llinars del Vallès acollia la I Assemblea Catalana de Lied, en el marc de l’XI Circuit de Lied del Montseny.

Un moment d’una de les taules rodones celebrades al Teatre-Auditori de Llinars del Vallès. ©La Fàbrica de Lied.

La trobada, fruit de la iniciativa del tenor Jordi Mas, president de la productora musical La Fàbrica de Lied, ha deixat algunes idees ben clares: es viu un moment excepcional —“som l’enveja d’Europa pel nombre de concerts que es fan al llarg de l’any”, va dir Víctor Medem, director de la Schubertiada—, però encara calen molts esforços i suport institucional per consolidar la marca lied català i estimular la seva programació, estudi, difusió i creació de nou repertori.

“Aquesta trobada havia d’haver-se fet fa un any, però per la pandèmia la vam haver d’ajornar. Vivim un moment en què estem aconseguint un reconeixement de la marca lied català, tant a la resta d’Espanya com a Europa, així i tot potser cal que ens la creiem més nosaltres. D’aquí la idea de reunir el sector per promoure-la i buscar aquest reconeixement entre els programadors locals”, explica Jordi Mas. “I la sensació després d’haver-la celebrat, és que cal continuar treballant de manera conjunta per aconseguir aquests objectius”.

Un dels fets que més crida l’atenció del bon moment que viu el lied a Catalunya és l’interès que desperta el gènere entre les noves generacions de compositors. Aquest és el cas del reusenc Joan Magrané, present a la trobada. “En mi és natural la idea de fer cançons pel meu bagatge com a català i com a europeu. I també perquè tenim un gran nivell d’intèrprets, i això, com a creador, t’enriqueix molt”, va explicar el músic en el marc d’una de les taules rodones celebrades durant l’assemblea. Així i tot, Magrané considera que falta “una inèrcia de fer encàrrecs” i també, llocs d’interconnexió entre poetes, músics i cantants que incentivin les noves creacions.

La soprano Mireia Tarragó i l’arpista Esther Pinyol van interpretar una obra de Joan Magrané com a cloenda de la I Assemblea Catalana de Lied. ©La Fàbrica de Lied.

El baríton i divulgador musical Enric Martínez-Castignani opina que malgrat haver-hi “més plataformes per poder fer recitals i programar obres noves” la qualitat en el nivell interpretatiu assolida en els darrers anys “encara s’està aprofitant molt poc”. Per la seva banda, el tenor David Alegret posa de manifest que no només és important que “els grans festivals donin suport a la cançó catalana, també cal crear circuits de format mitjà, perquè hi ha més interès entre el públic del que ens pensem”.

Posar en valor el repertori català és una reivindicació que formula la cantant, musicòloga i directora del Barcelona Festival of Song, Patricia Caicedo. “No podem pensar que el nostre lied no té la mateixa qualitat que el lied alemany”, diu, en tant que el pianista i president de la Fundació Joan Manen, Daniel Blanch, remarca la importància de recuperar el patrimoni musical. “La recerca és fonamental. Hi ha molts compositors oblidats. Només pensem en Toldrà i a la resta no els coneixem”. La pedagogia musical al voltant del lied és un altre àmbit a revisar. Mentre Magrané reivindica la necessitat d’incloure “l’estudi del tractament de la veu humana en els programes formatius dels compositors”, el pianista i professor del màster de Lied de l’ESMUC, Francisco Poyato, posa l’accent en la manera d’enfocar la interpretació del lied, formant cantants “que s’identifiquen amb el jo del poeta per poder transmetre al públic l’essència poètica de les cançons, perquè és igual d’important gaudir de la bellesa de la veu que de la bellesa del poema”.

Un moment de la recent l’actuació de la soprano Irene Theorin amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, plat forT de la present edició del Life Victoria.  ©Elisenda Canals – LIFE Victoria.

Entre les mesures concretes demanades pel sector figuren la demanda d’un major suport institucional que inclogui una línia específica d’ajuts per a l’edició de partitures; promoure la presència del lied en les programacions estables de concerts, en particular arreu del territori;  propiciar els col·lectius culturals com a punt de trobada entre artistes de distintes disciplines “per generar el caldo de cultiu que necessita la creació”, en paraules de la directora artística adjunta del Palau de la Música Catalana, Mercedes Conde; promoure la divulgació del lied en els programes educatius i, en definitiva, instar a la creació d’una xarxa catalana de lied amb la participació de músics, entitats, segells discogràfics i programadors.

“Ens agradaria que la gent s’estimés les seves cançons, els seus poetes i veiés que aquest gènere està molt lligat a la seva cultura, la seva terra i els seus paisatges, i que d’aquesta manera es fessin pròpia aquesta gran forma musical que és el lied”, conclou Jordi Mas.

Ana Maria Dávila
Periodista, titulada per la Pontificia Universidad Católica de Chile. Especialitzada en periodisme musical i cultural ha treballat per als diaris El Periódico, Avui, El Observador i El Mundo de Catalunya. Activa divulgadora de la música catalana contemporània, col·labora amb diferents institucions culturals del país i és autora de la biografia oficial de la pianista Maria Canals (Maria Canals i Barcelona, 2015) i coautora de Peralada. L'escenari de les emocions (2013) i Compositors d'avui. Guia de la música contemporània a Catalunya (2008), entre altres publicacions.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close