Música clàssica

Joan Manén, un silenci massa estrepitós

Va  ser un nen prodigi que a nou anys sorprenia el món amb el seu art. Ara, 50 anys després de la seva mort, el violinista i compositor Joan Manén esdevé, potser, el desconegut més gran dels grans noms de la música catalana. La commemoració d’aquest aniversari vol omplir aquest buit i posar aquest artista cabdal en el lloc que li pertoca.

Per a qualsevol barceloní, la confluència dels carrers Balmes i Castanyers, a l’alçada d’El Putxet, s’associa, de seguida, amb un dels grans multicinemes de la ciutat. Però potser  pocs recordin que fins no fa massa anys, a aquest solar s’aixecava encara l’esquelet de la que havia d’haver estat la segona gran sala simfònica de la ciutat, l’Auditori Manén; una alternativa al Palau de la Música Catalana que va començar a gestar-se quan el futur Auditori de Barcelona ni tan sols era un projecte.

La iniciativa havia estat fruit de l’empenta personal d’una de les personalitats més singulars de la música catalana del segle XX, el violinista i compositor Joan Manén i Planas (Barcelona, 1883-1971), un nen prodigi que no només va enlluernar al món amb el seu virtuosisme sinó que va ser autor també d’una extensa obra musical, amb més de  120 partitures que abasten gairebé tots els gèneres, inclosa l’òpera.

La seva forta personalitat, propera al divisme i la megalomania, i els naturals canvis en les estètiques musicals van anar esvaint la seva figura, fins al punt que després de la seva mort el nom de Manén es va esborrar de la vida musical de la ciutat. Va haver de desaparèixer tota la generació que el va conèixer perquè la figura d’aquest artista  comencés a tornar de l’oblit.

El 2011, i per iniciativa d’un grup de joves músics, encapçalats pel pianista Daniel Blanch, es va crear l’Associació Joan Manén, destinada a difondre l’obra de l’artista, però que, amb el temps, ha anat estenent el seu àmbit d’activitat cap a la recerca i difusió de la música catalana en general.

Aquest 2021, amb motiu del cinquantenari de la mort de l’artista, l’entitat lidera la celebració de l’Any Manén que preveu, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, un seguit d’activitats al llarg dels mesos vinents, inclosos concerts, exposicions,  conferències i edicions discogràfiques. 

“Des de l’Associació sempre diem que, dels compositors oblidats, Manén és el més important. No és habitual que això passi amb artistes amb la repercussió internacional que va tenir ell, però en el seu cas aquest oblit ha estat absolut”, assenyala Daniel Blanch, president de la Fundació i comissari de l’Any Manén.

Virtuós  internacional

Endinsar-se en la figura de Joan Manén resulta, com a mínim, sorprenent.  Nascut a l’antic carrer de Mercaders, Manén va ser introduït al món de la música, quan només tenia tres anys, pel seu pare, un comerciant aficionat.  Poc després va començar a estudiar el violí i ben aviat es posà de manifest el seu talent precoç. A set anys va oferir el seu primer concert en públic i als deu va actuar davant la reina Maria Cristina abans de viatjar per primer cop a Uruguai i Argentina, on va dirigir per primer cop una orquestra. Als 13 començava a escriure les primeres composicions i als 14 debutava al prestigiós Carnegie Hall de Nova York.

En arribar als 21, Manén ja era un artista consagrat i reconegut internacionalment, que sorprenia per la qualitat del seu so, “d’una bellesa i una densitat gairebé insòlites”, i un virtuosisme excepcional que li permetia abordar els repertoris més exigents, fins i tot aquelles obres  del mític Niccolò Paganini considerades com a impossibles d’executar per altres violinistes. A més, recents investigacions del Museu de la Música de Barcelona han posat de manifest que també va ser el primer violinista en enregistrar els concerts de Beethoven, Bruch i Mendelssohn; el 1916 el del primer i el 1921, els dos restants.

Joan Manén va oferir uns 4.000 concerts al llarg d’una carrera que es va perllongar fins al 1959, quan l’intèrpret tenia ja 76 anys. Tot just, quatre anys abans, Manén havia engegat una ambiciosa iniciativa: una nova sala de concerts per a Barcelona, amb capacitat per a un miler d’espectadors.

L’edifici, una moderna construcció de quatre plantes dissenyada per l’arquitecte Guillem Cosp i Vilaró, que l’artista preveia sufragar amb recursos propis, es va aturar quan la revolució castrista va privar la família dels seus negocis sucrers a Cuba. Davant el desinterès municipal per continuar el projecte, el 1964 la propietat es va vendre a l’empresari Pere Balanyà i després de llargs anys d’indefinició, l’estructura inconclusa va ser enderrocada a finals del segle XX per donar pas als Balmes Multicines.

Imatge del projecte de l’Auditori Joan Manén, al carrer Balmes de Barcelona.

Compositor versàtil

Però si aquell projecte no va perviure, el que sí que ha quedat és la música que va escriure Manén, una obra extensa i rica que avui s’ha convertit en el pal de paller de la tasca de recuperació del seu nom. La seva creació, d’estil postromàntic i amb un fort substrat nacionalista, inclou set òperes —dues de les quals van ser estrenades al Gran Teatre del Liceu el 1903, Giovanna di Napoli i Acté—, dos ballets, dues simfonies, diversos poemes simfònics, concerts per a violí, piano, violoncel i oboèmúsica de cambraobres corals, cançons i sardanes.

“El nostre apropament a la figura de Manén va venir perquè, com a intèrprets, ens interessava la seva música. I va ser així com ens vam adonar que estàvem davant d’una obra d’una qualitat extraordinària, fins al punt que jo el considero com un dels compositors més importants que tenim a Catalunya”, afirma Blanch. “I aquest convenciment ha estat referendat per tothom que s’ha apropat a la seva música”.

Partitura autògrafa de Joan Manén.

L’Associació Manén ha treballat “de manera modesta, però constant i insistent”, per donar a conèixer aquest repertori a través d’un cicle estable de concerts que, amb el temps, s’ha anat obrint a altres autors catalans, no només del passat sinó també del present.  I ara, tota aquesta tasca cristal·litza en la celebració d’aquest Any Manén, amb el qual, Daniel Blanch, espera que “després d’anys treballant perquè la gent sàpiga qui és Manén, es produeixi ara la consolidació definitiva del seu nom. I això significa que se’l consideri un referent interpretatiu i la seva obra s’interpreti molt més, en particular l’orquestral i l’operística”.

Concerts i exposicions

Per aconseguir-lo, l’Any Manén ha previst un ampli calendari d’activitats, que tot just s’acaba d’inaugurar amb un concert celebrat a la sala de cambra del Palau de la Música Catalana el dia 9 de febrer, en el qual deu cantants i onze pianistes van interpretar obres de Manén i d’altres autors catalans.

Aquest programa ha estat només l’espurna d’un recorregut musical que inclou, entre les seves propostes més destacades, dos concerts orquestrals: un d’ells a càrrec de l’Orquestra de Cambra Terrassa 48, que oferirà l’obra Medea, per a rapsode, orquestra de corda, orgue i piano (23 de maig a Tarrassa i 24 de maig a l’Auditori de Barcelona) i un altre amb l’Orquestra del Reial Cercle Artístic de Barcelona, que el 30 de setembre interpretarà, al Palau de la Música, Concertino per a violí i orquestra, Op. A-49 i Quatre cançons populars catalanes.

Més a prop, el 5 de març, a l’Ateneu Barcelonès, la soprano Júlia Farrés-Llongueras i el tenor David Alegret, acompanyats al piano per Daniel Blanch, presentaran la integral de cançons de Joan Manén, coincidint amb l’aparició de la seva gravació discogràfica (Esclat d’amor, La Mà de Guido), i l’edició, en un sol volum, d’aquestes partitures, eina indispensable per estimular la seva interpretació.

El pianista Daniel Blanch, president de l’Associació i comissari de l’Any Manén.

Per altra banda, i fora del calendari organitzat per l’Associació, altres entitats musicals han volgut sumar-se també a l’efemèride. Així, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) inclourà obres de Manén en dos dels seus programes de temporada. Els dies 19 i 20 de febrer interpretarà Chanson Op.A-8 Nº1, per a violí i orquestra, amb Leticia Moreno com a solista, i una setmana més tard abordarà el Divertimento per a orquestra, Op. A-32, peça que l’Orquestra Simfònica del Vallès també ha posat a la seva agenda al mes de maig.

Altres propostes de relleu seran el llançament d’un disc doble que recupera  enregistraments històrics del violinista, realitzats entre els anys 1914 i 1954, així com tres exposicions divulgatives. La primera d’elles, El cavaller ben trobat, es podrà veure a la Biblioteca de Catalunya del 19 d’abril al 30 de maig i la segona, Manén torna al Palau, ocuparà el Foyer de la sala modernista, on el músic va actuar en més de 60 ocasions i va estrenar moltes de les seves obres, entre els mesos d’octubre i desembre. Aquestes dues propostes es completaran amb una gran mostra que prepara el Museu de la Música, amb data encara per determinar, que posarà el gran colofó a aquest més que necessari Any Manén.

Ana Maria Dávila
Periodista, titulada per la Pontificia Universidad Católica de Chile. Especialitzada en periodisme musical i cultural ha treballat per als diaris El Periódico, Avui, El Observador i El Mundo de Catalunya. Activa divulgadora de la música catalana contemporània, col·labora amb diferents institucions culturals del país i és autora de la biografia oficial de la pianista Maria Canals (Maria Canals i Barcelona, 2015) i coautora de Peralada. L'escenari de les emocions (2013) i Compositors d'avui. Guia de la música contemporània a Catalunya (2008), entre altres publicacions.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close