Música clàssica

Josep Vila i Casañas: “Que a la tradició coral catalana li manqui un cor simfònic professional és una anomalia”

Josep Vila i Casañas (Sabadell, 1966) és un dels directors corals de major prestigi de l’Estat espanyol i actualment és director associat del Cor de la Comunitat de Madrid. De la seva dilatada trajectòria destaquen 17 anys al capdavant de l’Orfeó Català entre 1998 i 2015; cinc com a titular del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana entre el 2011 i el 2016; i també com a titular del Cor de Radiotelevisió Espanyola entre el 2006 i el 2009. A més, des de l’any 2005 és professor de Direcció Coral a l’ESMUC. D’altra banda, cal recordar que Josep Vila coneix bé Suècia, ja que hi va passar un any de formació de postgrau amb Eric Ericsson, referent indiscutible de la direcció coral a escala mundial. En la seva faceta com a compositor té més d’una cinquantena d’obres per a cor, la majoria a cappella entre les quals destaca la missa ‘Sanctus-Benedictus‘.

Conversem amb ell per conèixer la seva trajectòria a l’estranger i com viu la dissolució del Lieder Càmera, coral fundada per ell l’any 1990 i que aquest maig s’acomiadarà dels escenaris participant en la monumental Missa Solemnis de Beethoven que l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya té programada sota la batuta de Salvador Mas i dins la seva temporada de concerts a L’Auditori de Barcelona.


Josep Vila i Casañas

Com va néixer el Lieder Càmera?

Lieder Càmera neix l’any 1990 amb l’anhel de reunir estudiants de cant i poder accedir a repertoris sofisticats. En aquell temps, molts professors de cant desaconsellaven als seus alumnes cantar en cors per por que es fessin malbé la veu. Oferir-los la possibilitat de cantar en un conjunt homogeni on tenir cura de la tècnica vocal era una prioritat que va aconseguir superar aquest prejudici.

Per tant, gràcies a aquesta experiència vas assolir les eines i, sobretot, vas poder dur a terme un projecte propi que solucionés un buit i oferís una sortida a cantaires que estudiaven cant?

El Lieder Càmera va ser la meva principal escola. Reunir tants bons músics i cantants disposats a tot ens va permetre assolir fites mai imaginades. Aquest model de cor era ideal per a un perfil de bon cantant que no es plantejava dedicar-s’hi professionalment, però que aspirava a practicar l’art coral en les millors condicions possibles. Eren cantants compromesos amb el projecte. Molts d’ells van acabar professionalitzant-se al cap del temps a mesura que en tenien oportunitat. Als inicis vàrem rebre el suport de l’enyorada i admirada Montserrat Torruella que hi va cantar de mezzosoprano i que ens va ajudar en la preparació de la tècnica vocal.

Aquests són els inicis de la coral i també els teus com a director de cor. Però la teva història amb el Lieder Càmera té dos períodes diferenciats que es corresponen als anys en què n’has assumit la titularitat: en primer lloc, entre la seva fundació i el 2006 i, després, entre el 2017 i aquest 2022. Per què vas tornar a ser-ne el director?

Acabada la meva etapa com a director de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau, em vaig trobar que només dirigia a l’estranger. Enyorava tenir un projecte a Catalunya. Va coincidir que Lieder Càmera es plantejava renovar el seu model de cor. M’ho van venir a explicar i vàrem decidir fer-ho junts.

Com havia evolucionat la formació i els temps?

El cor havia evolucionat molt gràcies a la feina dels directors i directores que hi van treballar al capdavant. La novetat era que, a diferència d’èpoques anteriors, ara els costava molt més fidelitzar els cantants i trobar un relleu generacional.

Josep Vila i Casañas en una funció del programa Essències.

És a dir, el model del Lieder Càmera podria haver-se esgotat?

El model de cor amateur amb una alta ambició artística no s’esgotarà mai. És absolutament necessari per al país i molts d’ells continuen funcionant i desenvolupant-se. Pensem, per exemple, en l’Orfeó Català, el Cor Madrigal o la Polifònica de Puig-reig, per citar-ne alguns. Les circumstàncies de Lieder Càmera són les que són i ens han dut on som ara. Mai hem tingut la intenció de perpetuar-nos ni pertanyem a cap institució. Ha estat un projecte independent i autogestionat amb un nivell de qualitat humana extraordinari, obert, acollidor i intrèpid que ens ha proporcionat molts anys de felicitat. Això ho tindrem per sempre.

No obstant, com apuntaves hi ha dificultats per fidelitzar cantants i trobar un relleu generacional. Quin perfil té el cantaire jove que s’hagi vist condicionat per aquests factors?

En general és un cantaire que tendeix a comprometre’s per a produccions concretes i que li agrada variar els cors amb els quals canta i els directors amb qui treballa. Cada cop més aspiren a la professionalització, fet que, sortosament, cada cop és més normal al nostre país. En aquest sentit, el país avança i ens n’hem d’alegrar.

Precisament, davant aquesta situació on hi ha un major nombre de formacions vocals, creus que hi ha alguna coral que pugui prendre el relleu, sobretot en la participació de grans projectes simfonicocorals com la Missa Solemnis de Beethoven amb la qual us acomiadareu d’aquí a uns dies a L’Auditori de Barcelona?

Que una tradició coral tan rica i diversa com la catalana no estigui coronada amb un cor simfònic professional és encara una anomalia, però diversos cors de cambra professionals han anat apareixent i fan aquesta funció, sovint combinant-se amb bons cors amateurs. Aquestes noves agrupacions com l’O Vos Omnes, el Cor Francesc Valls o el Cor de Cambra del Palau són conseqüència del que han sembrat cors com el Lieder Càmera. En aquest sentit, això ens fa molt contents, però la feina no està acabada.

En relació amb aquest panorama a casa nostra, de ferma tradició coral, també hi ha un greuge comparatiu entre Catalunya i Madrid com a comunitats autònomes. Allà hi ha fins a cinc cors professionals, en un dels quals ets director associat, que és el Cor de la Comunitat de Madrid.

Efectivament, hi ha diverses formacions: el Cor Nacional d’Espanya, el Cor de RTVE, el Cor de la Comunitat de Madrid, el cor del Teatre de La Zarzuela i el del Teatre Reial són les cinc formacions corals professionals estables de la capital espanyola. Uns es dediquen al repertori simfònic i de cambra i els altres al gènere líric. És evident que hi ha molts més recursos per invertir-hi i allà la professionalització dels cantants de cor sempre s’ha considerat tan normal i necessària com la dels instrumentistes d’orquestra. A Catalunya els cors amateurs més elitistes han fet i fan sovint la feina dels professionals, i amb molts bons resultats, però això no seria incompatible amb la presència d’un cor simfònic professional que oferís una excel·lència com la que ofereixen els cors de les ràdios europees.

Tornant al Lieder Càmera, l’any 2015 celebrava els 25 anys d’activitat amb un concert a l’església de la Puríssima de Sabadell i un programa íntegrament a cappella de repertori sacra i compositors contemporanis d’arreu del món. Entre les obres hi havia la teva missa Sanctus-Benedictus, que és una composició molt rica en la diversificació de textures, modulacions i enorme dificultat d’afinació i concertació, la qual després es va enregistrar a l’Escola Municipal de Música Victoria de los Ángeles de Sant Cugat del Vallès pel segell discogràfic Ficta. És la teva obra més ambiciosa?

Sí, és la meva obra per a cor sol més ambiciosa. Jo la considero la meva simfonia per a veus soles. Amb ella homenatjo tres compositors que m’han marcat moltíssim: Ralph Vaughan Williams, Frank Martin i Ildebrando Pizzetti, tots ells autors d’obres policorals que han esdevingut referents ineludibles de la literatura del segle XX. La meva missa està escrita per a dos cors i quartet vocal solista.

En certa manera, aquesta missa difereix dels convencionalismes i tradicions en la configuració musical de l’ordinari d’aquest tipus de composicions, dins una estètica postmoderna que el musicòleg Paul Griffiths va anomenar “many rivers” i que amara optimisme i espiritualitat. En la meva opinió ho exemplifiquen el to intimista, pacifista i deutor del Rèquiem de Fauré, alhora que les grans línies expressives contrarestades per fugats i passatges rítmics de la tradició anglesa o les puntuals repeticions minimalistes. Personalment, em va cridar l’atenció l’Agnus Dei, clos amb la dispersió de les veus per la sala i repetint el text suggerint un efecte de llunyania i de ressacralització del marc acústic. Per què vas recórrer a aquest efecte?

El desig de pau interior, així com el desig de pau social és un dels missatges més potents que expressa l’ordinari de la missa catòlica. Potser és l’anhel més universal, el que transcendeix la fe mateixa. Cantar el “Doneu-nos la pau” en diferents idiomes i amb un moviment d’apropament físic i acústic al públic escampant les veus per l’església em va semblar un bon recurs per intensificar el missatge. La presència d’un grup de veus blanques que es desplaçava al llarg de l’obra la vaig utilitzar per primer cop al meu Victimae Paschalis per donar veu a Maria Magdalena quan narra la visió del sepulcre obert i buit. La composició va néixer quan vivia a Suècia submergit en un veritable miracle coral i aclaparat per l’obra d’autors com Arvo Pärt o Ingvar Lidholm.

Precisament per aquelles dates, vora el 2015, vas convertir-te en el primer director de l’Estat espanyol que va ser convidat a dirigir el que és considerat un dels millors cors del món, el Cor de la Ràdio de Suècia. Com va sorgir aquesta experiència?

Va sorgir gràcies a la recomanació d’un tenor austríac a qui jo havia dirigit l’any 2010 com a integrant del Cor Jove Mundial. Ell els va parlar de mi i els va atraure el doble vessant de director i compositor, i em van proposar dirigir un programa de música meva i d’altres autors catalans i espanyols com Feliu Gasull, Bernat Vivancos o Alejandro Yagüe. Va ser una experiència formidable que em va fer adonar, entre altres coses, que la nostra literatura coral és cada cop més exportable. El concert va ser un èxit rotund.

De fet, a Suècia i en altres països europeus també has exercit la pedagogia participant en màsters de Direcció Coral. En aquest sentit, per què és més freqüent que hi hagi directors de cors que acaben dirigint orquestres i a la inversa no? 

És cert que és més freqüent, però no te’n sabria dir el motiu. El fet de formar-se en les dues disciplines ajuda a ser un director més complet i solvent, sigui quina sigui la teva especialització finalment. Aquest és l’enfocament actual de l’ESMUC i de moltes altres universitats europees. També cal dir que comença a ser habitual que alguns directors desenvolupin plenament les dues facetes, la coral i l’orquestral, sense cap complex i amb la màxima eficiència. Penso en Xavier Puig, en Pablo Heras o en John Elliot Gardiner.

I, per acabar, dues preguntes recurrents però obligades. Una: hi ha alguna obra que no hagis pogut dirigir, però que voldries tenir-ne l’oportunitat?

N’hi ha moltes encara, per sort! Però per triar-ne, una citaré el Motet Alemany per a cor a setze veus de Richard Strauss.

I segona: estàs component alguna obra?

Actualment, estic treballant en la composició d’unes vespres que es cantaran a la Catedral de Tarragona el mes de setembre vinent. El concert reunirà les principals formacions corals de la ciutat en la celebració del set-cents aniversari de l’arribada a Tarragona de les relíquies de santa Tecla.

Albert Ferrer Flamarich
Musicògraf i historiador de l’art que des dels 16 anys ha participat en nombrosos mitjans de comunicació de premsa local, especialitzats en música i genèricament culturals tant escrits com de ràdio. També ha estat professor suplent al Conservatori de Sant Cugat i de l’assignatura d’Introducció i Història de la música al Campus de l’Experiència de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close