Música clàssica

Ludovic Morlot, aires francesos i renovadors per a l’OBC

Ludovic Morlot és un director francès (Lyon, 1973) que ha fonamentat el seu prestigi pel seu treball amb l’Orquestra Simfònica de Seattle, de la qual va ser nomenat director titular la temporada 2011-12. Sota la seva batuta, la formació nord-americana va aconseguir, durant els següents vuit anys, cinc premis Grammy pels seus enregistraments discogràfics a més del premi Grammophone a la Millor Orquestra de l’Any 2018. I per arrodonir, la seva activa política d’encàrrecs va donar, entre altres fruits, l’obra “Become Ocean”, amb la qual el seu autor, John Luther Adams, va obtenir el premi Pulitzer de música el 2014.

Ara, Ludovic Morlot es prepara per traslladar la seva fórmula d’èxit a l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), que l’ha escollit com el seu nou titular a partir de setembre de 2022, en substitució del japonès Kazushi Ono, que enguany s’acomiada de Barcelona després de set temporades.

L’OBC, en una actuació dirigida pel seu actual titular, Kazushi Ono.

L’arribada de Morlot —un músic que manifesta un evident interès per la creació actual i que, per proximitat cultural, no hauria de ser-li difícil connectar amb el públic i la música catalana— té molt a veure amb el nou projecte artístic que desenvolupen l’Auditori i l’orquestra sota l’impuls del director de la institució, Robert Brufau.

“El mestre Morlot ha estat escollit per la seva alineació amb els objectius i reptes actuals de l’Auditori i l’Orquestra, la seva comprensió de la complexitat de la institució i per entendre Barcelona com un hub cultural”, va dir Brufau en la presentació del nou titular, del qual també va destacar la seva “ambició per excel·lir”, la seva “capacitat de lideratge i dots de comunicació” i el seu “ímpetu, elegància i intensitat a l’escenari”.

La tria, sembla ser, no ha estat senzilla. S’ha perllongat tres anys, al llarg dels quals s’han avaluat fins a tretze candidats, tots els quals han dirigit l’orquestra com a mínim una vegada (Morlot ho va fer el setembre de 2020) i s’ha comptat amb “la complicitat” dels membres de la formació, que reben al nou titular amb “molt bones sensacions”, en paraules d’un dels instrumentistes.

Rialler, amable, obert, Ludovic Morlot també ha causat una bona impressió en la seva primera trobada amb els mitjans. Té un discurs mesurat i sensat. “Gaudir d’aquesta oportunitat és un privilegi. Construir un projecte i anar eixamplant els seus límits és quelcom que em produeix fins i tot més satisfacció que oferir un gran concert”, diu el músic, amant del mar —“sempre he viscut a prop de l’oceà”— i la bona taula.

Morlot té clar que el que se li demana és fer créixer artísticament l’OBC i impulsar la seva projecció internacional, un objectiu que ha estat en el full de ruta de tots els titulars recents de la formació. Però també és prudent a l’hora de fer promeses. Naturalment, opina que “l’OBC és un instrument formidable, d’una gran qualitat” i que la seva ambició és que “tothom se senti orgullós de la seva orquestra”, però també deixa clar que el desitjat prestigi exterior només pot esdevenir “com una conseqüència del treball ben fet, d’un creixement continuat dia a dia, més que com una meta en si mateixa”.

Aquesta és la fórmula que va aplicar a Seattle i que ara espera doni resultats a Barcelona. Però per això cal anar pas a pas. Per a ell és molt important la construcció de nous vincles amb els músics, el públic, la societat, i conèixer les seves necessitats. També considera el camí cap a l’excel·lència com una via de doble direcció, en la qual toca escoltar i aprendre de la formació a la qual dirigeix. “Ha d’haver-hi un intercanvi d’inspiracions mútues amb els músics”, afirma Morlot, que ja ha començat a fer els deures. “Primer que res, m’he documentat sobre el repertori que ha tocat l’orquestra durant els darrers vint anys”.

Ludovic Morlot dirigint a l’OBC a l’Auditori de Barcelona, el setembre de 2020. ©May Zircus

Amant de la música escrita entre els anys 1870 i 1930 —“aquest període del canvi de segle és d’una enorme modernitat i audàcia”—, Morlot considera que encara és aviat per parlar de programació, però sí que sap que dissenyarà “un menú musical per a la comunitat, que ha d’obrir-se a tota mena d’experiències. Cal ser creatiu i posar en un mateix programa músiques de diferents procedències perquè el públic es familiaritzi amb elles. Fer un programa íntegrament dedicat a Beethoven és meravellós, però de vegades es pot programar la Cinquena envoltada d’un ambient musical i sonor completament diferent”, opina.

Un dels trets identitaris de Morlot és el seu interès per la música contemporània. “Gaudeixo molt amb el treball col·laboratiu que es pot fer amb els compositors vius”, diu el director, que també ha començat a posar-se al dia amb la creació catalana actual. Això sí, reconeix que necessita trobar obres amb les quals “pugui sentir una connexió personal, perquè només puc defensar la música en què crec”. També considera imprescindible que aquestes obres s’interpretin sovint perquè puguin arribar al públic. “Una obra no es pot entendre si no s’escolta unes quantes vegades i això és important fins i tot pels músics. La primera interpretació d’una peça no acostuma ser la més bona”. Un altre camí és “impulsar nous formats de concerts” i portar la música nova a contexts “més informals, allunyats del formalisme dels auditoris”.

En el mateix sentit aposta per treure l’OBC de l’Auditori i portar-la a espais diferents, tot i que no necessàriament en format orquestral. I per descomptat, considera imprescindible incidir en l’educació musical dels més petits. “Cal portar la música a les aules. Afortunadament, tenim moltes eines, streaming, gravacions… Jo seria molt feliç si cada nen de Barcelona arribés a tenir una connexió amb l’orquestra i amb la música”, afegeix.

I què pensa del paper d’una orquestra en el segle XXI? Quina ha de ser la seva implicació en la societat actual? “Crec que les orquestres no poden resoldre els problemes de la societat, però sí poden contribuir a conscienciar a la gent i fer-la reflexionar sobre temes com la injustícia social o el canvi climàtic. Podem posar el focus sobre els gran temes contemporanis i posar idees provocatives sobre la taula”.

Ana Maria Dávila
Periodista, titulada per la Pontificia Universidad Católica de Chile. Especialitzada en periodisme musical i cultural ha treballat per als diaris El Periódico, Avui, El Observador i El Mundo de Catalunya. Activa divulgadora de la música catalana contemporània, col·labora amb diferents institucions culturals del país i és autora de la biografia oficial de la pianista Maria Canals (Maria Canals i Barcelona, 2015) i coautora de Peralada. L'escenari de les emocions (2013) i Compositors d'avui. Guia de la música contemporània a Catalunya (2008), entre altres publicacions.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close