Música clàssica / Camins de Serp

OBC, inici esperançador

Les contingències de la vida han fet que l’inici de la temporada 2023-2024 de l’OBC a l’Auditori (ordida al voltant del lema “Poder o Revolta”) hagi coincidit pràcticament amb la celebració dels sis anys del referèndum de l’1-O. Es pensi el que es pensi sobre aquesta efemèride, la força i la pervivència de la votació –i els fets posteriors– en l’imaginari col·lectiu dels catalans fa que la temàtica en qüestió sigui més oportuna que mai per, manllevant els mots del director de l’Auditori Robert Brufau, indagar en “les relacions humanes, en la lluita, la competència o el monopoli de la violència; però també en l’organització de l’estat modern, els nacionalismes, la identitat i la memòria, l’exili i les migracions, la tradició i la modernitat, el cànon i la contracultura, o en l’ordre i la llibertat.” Durant anys, hem reclamat que l’Auditori sumés música i pensament: celebrem que així sigui.

No és d’estranyar que, sota aquest teló de fons, el director titular de l’OBC Ludovic Morlot triés una obra com l’Heroica (el tòtem simfònic amb què Beethoven ens advertí dels perills d’estratificar el poder revolucionari-ciutadà en la forma d’una monarquia cesarista) i la Simfonia concertant en mi m. Op. 125 de Serguei Prokòfiev, un artista que conegué com el risc estètic sonor pot ésser castrat pels aparells ideològics d’un imperi horripilantment censor. Aplaudim també que l’OBC inclogués a l’estrena dues obres de compositors catalans, encara que l’excel·lent Fanfàrria de Guinjoan sigui un canapè de la immensa obra del músic de Riudoms i  que Un cant a Pau Casals de Jordi Cervelló quedés com un simple bis de la primera part (cal agrair, no obstant això, a la violoncel·lista Alisa Weilerstein que se sumés als seus col·legues de l’OBC per tocar-la, mostrant una gran dosi de generositat).

Pel que fa la interpretació, cal dir que Morlot comença a dominar l’orquestra i la té notablement endreçada. El director lionès sovint mostra un caràcter d’excessiva gelor i, en massa ocasions, no deixa relluir la seva personalitat al resultat final de la lectura d’una peça; però aprofita el material del que disposa de forma excel·lent, i això (si pensem en titularitats pretèrites) ja és un fet per tenir esperança. La Fanfàrria de Guinjoan va sonar amb molt de tremp i Morlot va concertar amb mà de rellotge l’obra de Porkòfiev (hi notàrem alguns desquadraments de tempi amb la solista, però la cosa fou imputable a la furibunda trepidació digital d’Alisa Weilerstein). La violoncel·lista ianqui, no descobrirem res, és una bèstia parda de l’instrument, amb una facilitat fora mida… però també massa unces d’exhibicionisme.

Pel que fa l’Heroica, Morlot va filar molt bé la presentació de l’heroi al primer moviment, amb els cops de puny beethovenians ben apresos i un vent metall esmolat. La celebèrrima marxa fúnebre va servir-se igualment ben narrada, però amb una fredor interpretativa un pèl exasperant (s’hi enterra un gran esperit, no pas un funcionari de correus!). El Scherzo Allegro va tenir un poc més de tremp i el Finale. Allegro molto quedà llastrat per alguna badada als fugats, errors de coordinació als percutes i notòries cagades al fagot i la trompa. Aquesta interpretació, en conjunt, podria ser una metàfora del que ens espera en el futur; concerts ben plantejats, amb patrimoni català inclòs fins i tot amb solistes de renom planetari… però finalment deslluïts per un instrument que no té una personalitat definida i que, per ser qui és, hauria d’aspirar a major excel·lència.

Serem pacients, restarem amatents al transcurs de la temporada i, si és el cas, estarem encantadíssims d’errar-nos. De moment, aquest és un inici esperançador. Però ha d’anar a més.

Bernat Dedéu
Escriptor i columnista. Col·labora en mitjans com ara El Nacional, RAC1, The New Barcelona Post i Planta Baixa. Presenta i dirigeix el podcast L’Illa de Maians d’ONA LLIBRES.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close