Música clàssica

Pica-pica discogràfic pel maig

La intensitat amb què les discogràfiques catalanes treballen i promouen la recuperació del patrimoni nostrat amb intèrprets del país –però no exclusivament- deixa un allau de novetats que aborden la majoria de camps possibles. Entre aquests destaquen la música de cambra, el lied i la cançó, així com el repertori per a cobla. En aquest article repassem algunes novetats pertanyen a segells com La mà de Guido, la més veterana de les catalanes; Columna Música, que fa setmanes va presentar el seu segon volum dedicat a les cançons de la compositora castellonina Matilde Salvador; i, per acabar, també sumarem l’edició de la hiperactiva Cobla Contemporània que la tardor passada va afegir el dotzè volum de la seva icònica sèrie Sardaxou quan tot just aquesta primavera ha comercialitzat el tretzè volum que comentarem en futur. Enmig i en ocasió del cinquantenari de la mort de Pau Casals, repassem un enregistrament que, tot i efectuar-se l’any 2010 i sortir al mercat uns pocs anys després, no deixa de tenir valor per atènyer a l’obra compositiva del mestre vendrellenc dedicada al seu instrument: el violoncel.

Les següents línies recullen les impressions de quatre recomanacions editades els darrers mesos amb el denominador comú de formar part del catàleg de segells catalans i de contenir obres de compositors catalans en quatre dels cinc cedés; d’intèrprets catalans, en tres; i d’abordar gèneres i formes diferents com la música de cambra, per a piano, amb i sense veu, per a guitarra, d’una banda; i formes estructuralment definides com les sonates i les sardanes davant altres estructures més lliures, de l’altra.

Cançons de Matilde Salvador

De l’any 2007 data una primera aproximació de la soprano Isabel Monar –i una de les escasses del mercat discogràfic- a les cançons de concert de Matilde Salvador (1918-2007). Un disc que va publicar Columna Música i que ara troba una continuació amb aquest “Al voltant de Matilde” (1CM0427 DDD 63 min) que presenta els cicles Arietas de primavera, Els asfòdels i Canciones de nana y desvelo. El primer aplec, el desaparegut tenor José Ferrer ja el va enregistrar l’any 2012 per a la mateixa discogràfica, en un projecte que també va ser la primera gravació mundial de compilacions com L’amor somiat, Idioma de l’absència i cançons com Estío seco, Canastrell i L’amor etern. En canvi, les Canciones de nana y desvelo -sense la “Nana de la Virgen”- ja havien estat incloses per la mezzosoprano Marta Knörr i el pianista Aurelio Viribay en un disc gravat el 2004 i dedicat a diverses compositores espanyoles del finals del segle XIX i el del segle XX, també per a Columna Música .

Totes són partitures fidels al gust de la seva creadora seguint una estètica gens artificiosa, emfàtica o efectista; basades en una arrel modal o tonal, amb un accent personal on la melodia és un fonament lliure gràcies a la seva nuesa amb ornamentacions que només apareixen justificadament. És a dir, senzilla i sense desenvolupaments, transparent i equilibrada. Essencial, concisa. Per això, els vincles amb Mompou no són pocs i justifiquen la inclusió de tres peces de Combat del somni, també per l’austeritat amb què el piano acostuma acompanyar

La prestació d’ Isabel Monar, acompanyada per la notable Concha Sánchez-Ocaña al piano, acusa el pas del temps en la veu que no acaba de seduir tímbricament per apagada i puntualment calant, tot i el mèrit de la musicalitat i l’evident coneixement de les partitures que recrea amb intel·ligència i gust. En aquest sentit, mereixen elogi la perseguida línia de cant, ben estudiada i diàfana, així com la dicció més que intel·ligible. L’edició, marca de la casa, és acurada però les entranyables notes de carpeta informen poc sobre el contingut i gestació d’aquesta selecció. Almenys sí s’inclouen els cantables. És un greu error d’edició que no comentin ni aspectes estilístics de Salvador ni tampoc les peces de Fernando Cabezo (1949) ni les de Vicent Asencio (1908-1979), marit de Salvador, per cert, i gran influència en la seva carrera.

Música coral de Llorenç Balsach

L’editor de La mà de Guido, el sabadellenc Llorenç Balsach (1953) presenta un recull de les seves composicions per a cor mixt, cor femení i veus blanques (LMG 2166 DDD 79 min), que van des de les escrites el 1980 com Música groga per a la Coral Belles Arts de Sabadell fins a les de novembre de 2020, passant per les datades el 1990 i 1991 estrenades pel Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Aquesta mateixa formació i captació sonora és qui canta Cara Cosa, Olis d’Olimpia i Tres palíndroms, el tercer dels quals pretén jugar amb la reversibilitat del material tant verticalment com horitzontal cercant imitar l’efecte Doppler en la sensació d’allunyament del so.

Algunes es basen en textos del propi Balsach mentre que altres com els set estudis corals compostos entre 2017 i 2020 parteixen de vocalitzacions sense paraules (Sopra Attenbai, Imatges, Somni, Allunyaments, Recordes?, Més enllà i Paisatge amb tritons). No obstant, la majoria s’han muntat superposant la veu d’un o dos intèrprets cantant les diferents veus (Dau, A la cala, Llum, Osculetur me, Dos epigrames daurats, Blaus sense paraules,…). També n’hi ha que prenen de matriu temes anteriors com Epitafi de Seikilos per a cor femení, que ho fa sobre la melodia que es coneix procedent d’un làpida d’Efes.  Diferents intèrprets les defensen atenint-se a la dificultat tècnica (rítmica, d’harmonia i afinació) i diversitat estètica que no seduirà les oïdes del melòman convencional però que tenen el valor musical d’il·lustrar la vessant pràctica del seu tractat teòric Los fundamentos de las tensiones armónicas publicat l’any 2016.

Renaixement amb so d’arpa

A Tañendo con voz sonora els arpistes Laura Puerto i Manuel Vilas ofereixen una suggestiva selecció de peces del Renaixement transcrites per a dues arpes de dos ordres construïdes pels luthiers Pedro Llopis i Javier Reyes seguint el model de Pere Elias documentat a Barcelona l’any 1704. Un tipus d’arpa que va predominar durant el Renaixement a la Península Ibèrica. El disc comercialitzat per La mà de Guido (LMG2177 DDD 58 min) recull adaptacions de les veus a quatre d’obres d’origen religiós, danses i cançons procedents de l’àmbit domèstic i cortesà escrites per un ventall amplíssim de compositors del moment: des de Cabezón, Des Prez i Di Lasso fins a Guerrrero, Morales i De Victoria passant per Praetorius. Fins i tot una peça del Valdés Códex del que durant segles es coneixia com la Nueva España. En algunes hi intervenen la soprano Cristina Teijeiro i el contratenor Flavio Ferri-Benedetti exhibint pulcritud i idiomatisme.

Les notes de carpeta signades pels propis intèrprets que defensen adientment el seu projecte i combinen arguments d’història amb musicologia, oferint una perspectiva general que mostra la versatilitat de l’arpa com instrument. Sens dubte, es tracta d’un treball sorprenent i exquisit, però també anestèsic si no es dosifica l’audició.

Pau Casals: violoncel inèdit

Malgrat tenir un catàleg no gaire profús i ser més recordat per alguna de les sardanes i l’oratori El pessebre, el Pau Casals (1876-1973) compositor també va llegar pàgines d’interès per a violoncel que el ja desaparegut segell madrileny Verso va comercialitzar amb dos músics catalans als faristols. Realitzat a l’Escola de Música de Pau Casals d’ El Vendrell el juliol del 2010, l’enregistrament compta amb els Viol·loncelistes de Barcelona en les dues sardanes que clouen el compacte, amb Gerard Pastor al piano i Lluís Claret al violoncel (ref.: VRS 2147. 45 minuts). Claret va oferir una lectura idiomàtica i tècnicament ortodoxa d’unes obres que conjuguen tant ofici com inspiració, aconseguint amb el pianista les estimables dosis de transparència, digitació ben articulada i, en definitiva, les qualitats de domini tècnic i expressiu que es precisen una feina excel·lent com aquesta.

En general, són peces que mostren el creador romàntic que fou Casals per vocació i temperament. Domina en elles una comunicació directa i una tendència a modular a tonalitats properes, més com a recurs expressiu momentani que com a procediment evolutiu estructural. Són obres amb canvis heteromètrics i amb heterocronia com Pastoral (1893) i Rêviere (1896), que participen d’un lirisme inflamat i que juguen amb principis de repetició, contrast i variant. En el cas de la primera, composta surant la seva estada a Madrid, es basa en una estructura senzilla però amb variació de la trama textural en la repetició de la primera secció. Una obra, per cert, idònia com a bis.

A l’essència romàntica també s’hi sumen referències folklòriques amb alguna influencia francesa com a l’ esmentada Rêviere. Altres presenten exploració del registre agut com Poema (1935) o elaboració melòdica de perfil ondulant com Romança (1899). Aquesta darrera juga amb un miratge polifònic en l’acompanyament ritmico-harmònic de la secció B equilibrant en rol del piano. Quelcom perceptible també als soliloquis del teclat de Fulla d’àlbum (1897). Tampoc hi falten obres de tall tradicional revestides de modernitat com Sant Fèlix o La sardana per a orquestra de violoncels (1927) i Sant Martí del Canigó o Sardana de l’exili (1943). La presentació conté faixa exterior i llibret en tres idiomes (espanyol, anglès i català).

Sardaxou 12

Amb l’enregistrament d’un tretzè volum ja realitzat la passada tardor, la col·lecció Sardaxou de la Cobla Contemporània presentava el seu dotzè disc adaptant temes de bandes sonores cinematogràfiques (Audiovisuals de Sarrià DDD 65 minuts). Enregistrades a l’Auditori Municipal de Badia del Vallès el març de 2018, les composicions fan un “reciclatge” de melodies diverses. D’aquesta manera, se’ns convida a rememorar i reviure hits des d’una perspectiva intertextual. És a dir, són peces que conjuguen l’essència del potpourrí, del quòdlibet modern i del mashup en l’ assemblatge d’un material preexistent sobre un ritme o acompanyament d’una altra peça. En aquest cas, el de la sardana com a dansa i com a forma musical, on s’hi compten passes curtes i llargues, on les tibles i les tenores canten les tonades i on es va més enllà del préstec artístic.

Aquí rau l’enginy i creativitat de medleys com Una de l’oeste de Robert Agustina Busquets i Una de Disney de Raúl Lacilla Crespo), de fantasies com Un lleó taronja de Gerard Pastor López, i transcripcions com Sardana Paradís de Jean Fité Piguillem i Forrest Gump de Michel Tigneres. Algunes són compostes pels mateixos intèrprets de la Cobla Contemporània i traspuen un talent intuïtiu en la identificació d’ímputs musicals adaptables a la cobla i la sardana, aportant sorpreses com la proclama “Els carrers seran sempre nostres” al Mix de films, on Jordi Paulí Safont també inclou amb Star Wars i temes de musicals clàssics. O, com en la fisonomia guinovariana que rep el tema principal d’ ET a Pirates en bicicleta de Daniel Gasulla Porta. O, com el famós tema escrit per Roy Orbison per a Pretty Woman que sona damunt el batec rítmic del “tots-som-pops” a la Sarda-Cinema de la flabiolista Maria Mercè Navarro i Galindo, l’única dona de la selecció. Una peça aquesta darrera que, per cert, reuneix tres princesetes ben diferents com Ariel (La sireneta), Dimecres (La família Addams) i Vivian Ward (Pretty Women).

Resultats interpretatius? Excel·lents, en el 38è disc de producció pròpia de la Cobla Contemporània. Són melodies que part del nostre imaginari col·lectiu, com recorden els experts cinèfils Àlex Gorina i Albert Beorlegui en les notes del llibret. No us el perdeu!

Albert Ferrer Flamarich
Musicògraf i historiador de l’art que des dels 16 anys ha participat en nombrosos mitjans de comunicació de premsa local, especialitzats en música i genèricament culturals tant escrits com de ràdio. També ha estat professor suplent al Conservatori de Sant Cugat i de l’assignatura d’Introducció i Història de la música al Campus de l’Experiència de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close