Música clàssica

Proust i Hahn es retroben a Sant Cugat

Dijous passat, el festival Life Victoria va tancar la desena edició amb una ‘soirée’ proustiana a Sant Cugat. La relació que l’autor de la ‘Recherche’ mantingué amb el compositor Reynaldo Hahn ha servit de base per aquesta proposta que duu l’empremta del ‘regista’ Vincent Huguet.

Hahn & Proust: l’amor del temps perdut
Correspondència de Marcel Proust. Mélodies de Reynaldo Hahn. Direcció i concepte: Vincent Huguet. Intèrprets: Felicity Lott, Mercedes Gancedo, Irene Mas Salom. Piano: Julius Drake
Festival Life Victoria. Teatre-Auditori de Sant Cugat. Dijous, 2 de febrer de 2023.

En els Contes de Palma de l’any passat, ja vam intuir que en el cas del senyor Huguet ens les havíem amb un proustià de soca-rel. Així ho hem pogut certificar per ventura en aquest espectacle on el gran encert rau en l’elecció de les peces interpretades. En el grapadet escollit de cartes que Proust va adreçar a Hahn hi suren els temes principals de la Recherche i els trets més definitoris del seu protagonista. Des del noiet hipersensible que espera amb desesper la visita de la mare abans d’adormir-se, fins a la gran al·legoria al poder evocador de la música que és la sonata de Vinteuil. Tot passant, també, per les tribulacions d’amant gelós i fins i tot pel seu particular concepte literari de la vida. A totes aquestes missives, Hahn hi correspon amb les seves mélodies. Huguet aconsegueix en aquest punt una coherència quasi perfecta en el to emocional que flueix entre les cartes de Proust i les cançons de Hahn. Per representar-ho, la idea és ben simple. Un saló vintage on l’amfitriona llegeix les cartes de Proust a la seva neta i l’estimada d’aquesta, les quals canten les peces de Hahn i són ­—al seu torn— un reflex contemporani de l’amor homosexual que va unir l’escriptor i el compositor. L’única cosa de la proposta que se li podria retreure a Huguet és que per expressar la modernitat de les joves no feia falta vestir-les d’una manera tan vulgar.

Aquestes dues joves que van interpretar les mélodies més cèlebres de Reynaldo Hahn són ja ben conegudes al festival. L’una era la deliciosa soprano Mercedes Gancedo, la qual segurament se sent més còmode en el terreny operístic —tal com ens ha demostrat sobradament en el Liceu. L’altra fou la mallorquina Irene Mas Salom, soprano de timbre càlid i sensual que va revelar-se com un veritable talent en evolució ­—amb un recorregut brillant en el gènere del lied.

Difícilment guardaria un record tan punyent de la vetllada de dijous si no fos perquè la narradora de la correspondència fou ni més ni menys que Dame Felicity Lott. El servidor que us escriu no ha tingut ocasió d’escoltar-la en viu en els seus anys de plenitud, però els que ho feren s’han encarregat oportunament de testimoniar el seu immens talent. Avui, almenys puc assegurar-vos que aquesta gran dama del cant manté l’instint escènic més esmolat que mai. En el dir i en el fer, la Flott va regalar-nos una inoblidable lliçó de classe i distinció. Al principi de la funció, acompanyada per l’ínclit Julius Drake al piano —a qui l’uneix una química artística evident—, va entonar els primers versos d’À Chloris més que en un cant, en un murmuri nostàlgic i, tanmateix, alegre. No us enganyaria massa si us digués que aquest fou el moment que contingué més poesia de tota la vetllada.

Ferran Vila i Riera
Economista i crític d'òpera. Col·labora en diversos mitjans culturals.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close