Música clàssica

Un premi per a una “opera prima”

Celebrem que Benet Casablancas hagi guanyat el premi de la subcategoría de música clàssica per a L’enigma di Lea, la (fins ara) única òpera del catàleg del compositor de Sabadell.

La primera i recent edició dels Premis El Temps de les Arts ha guardonat en la subcategoria de música clàssica el compositor Benet Casablancas (Sabadell, 1956). El músic del Vallès és un dels nostres millors ambaixadors en matèria cultural. L’avalen les estrenes, els premis i distincions i els enregistraments d’aquí i de fora. I l’avala, per damunt de tot, un corpus artístic coherent, de primera categoria i amb un innegable compromís ètic i estètic. Corpus que no es limita a la creació sonora, sinó que també abarca el terreny de l’assaig, amb dues propostes que ja són de veritable referencia: El humor en la música (2014) i Paisajes del romanticismo musical (2020), ambdues publicades a Galaxia Gutenberg.

Benet Casablancas, premi El Temps de les Arts en la subcategoria de música clàssica

El recent premi, però, s’atorgava per l’òpera L’enigma di Lea, que Casablancas va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 9 de febrero del 2019 amb text (que no llibret) de Rafael Argullol. I penso que cal dir-ho ja d’entrada: ens congratulem d’aquest premi i, com a catalans, ens n’hem de sentir orgullosos. Per què? És molt senzill: L’enigma di Lea és un feliç estat de la qüestió respecte d’allò que podem anomenar òpera catalana i que ja va ser objecte d’una reflexió prèvia, publicada en aquestes mateixes pàgines. Amb l’òpera estrenada al Liceu, Casablancas explorava per primera vegada un gènere musical aliè fins aleshores al seu catàleg i, al mateix temps, contribuïa a fer créixer la nòmina d’òperes de la que autors com Alberto García Demestres, Joan Mangrané o Raquel García Tomás són també bons representants.

L’enigma di Lea al Liceu, amb muntatge de Carme Portaceli.

Però, anant més enllà, cal dir que L’enigma di Lea és un signe dels temps que confirma la bona salut de l’òpera de nova creació en el que portem de segle XXI i que internacionalment compta amb autors de gran solvencia com George Benjamin, Jake Heggie, Thomas Adès, Philippe Boesmans, John Adams, Wolfgang Rihm o Kaija Saariaho, entre d’altres.

Posats a concretar, hem de recordar que la partitura de L’enigma di Lea revesteix no poca complexitat. El baptisme de foc de Casablancas en el terreny operístic va ser un signe de saviesa, atenta a la raó de ser del gènere (el cant) i amb una pàgina exigent però molt ben escrita, amb picades d’ullet a la tradició i a la modernitat (des del lirisme romàntic fins a l’sprechstimme) i amb una bona caracterització melòdica, harmònica i instrumental dels personatges (per exemple, la flauta per reforçar la puresa de Lea) i amb moments de sinuosa transparència, com ara l’ària de la protagonista “Quella fanciulla anelante” o els “duets” entre Ram i Lea.

El text de Rafael Argullol beu del credo estètic de l’autor. L’interliniat de la història d’amor entre Lea i Ram fa referències a l’assoliment de la bellesa com a absolut, amb un rerefons mítico-transcendental d’arrels tel·lúriques i amb vagues records de La flauta màgica o de Hofmannsthal. I si passatges com els corresponents al Doctor Schiksal i als sinistres Milleocchi i Millebocche estan molt ben resolts, d’altres resulten redundants i tediosos, perquè volen dir massa coses en el context d’una forma artística -l’òpera-, que demana més esforç de síntesi.

El profesor i escriptor Rafael Argullol

La gestació de l’obra va ser lenta i l’estrena va haver d’esperar. Però, com sol passar en aquests casos, va ser una espera que va valer la pena. I l’espectacle teatral dirigit per Carme Portaceli va saber traduir la complexitat de la partitura amb recursos de gran eficàcia i amb una bona base dramatúrgica.

El repartiment comptava entre d’altres amb tres noms de pes: Allison Cook (Lea), José Antonio López (Ram) i Xavier Sabata (Shicksal), dirigits per Josep Pons davant de l’orquestra i el cor titulars del Liceu. Les pàgines solistes eren cantades en italià i les corals en català. Una decisió que reduïa la intenció original: escriure L’enigma di Lea en vuit o nou idiomes. Sobre la qüestió lingüística, fa uns mesos vaig rebre un correu electrònic del mateix Casablancas, delque em permeto extractar el següent: “Encara que la utilització del català es limita a les parts corals, aquestes tenen en elles mateixes, i juguen, un paper molt important en l’estructura de l’òpera sencera. (…) De fet, la meva obra és òbviament catalana, de tota evidència i per múltiples raons (com per cert ho va ser en grandíssima mesura la producció), però aspira a generar un efecte dramàtic -i alhora simbòlic- que s’alimenta justament del fet de contraposar i fer dialogar dues llengües tan properes com les esmentades. Que els cors cantin en la nostra llengua confereix un relleu que no seria en cap cas el mateix si l’obra fos monolingüe. És aquesta dialèctica la que va marcar primordialment la decisió dels autors”.

El plantejament és clar. I la resolució final també, en el marc d’una òpera de gran format i que, si més no en el pla musical, funciona a les mil meravelles. El problema, com sol passar amb moltes de les òperes contemporànies (especialment les gestades a casa nostra) és la seva exportació. O fins i tot la seva reedició entre nosaltres. Podria L’enigma di Lea tornar-se a representar en un teatre com al Liceu? Potser sí. Jo encara diria més: tant de bo.

Jaume Radigales
Doctor en Història de l'Art i professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Des de 1992, exerceix la crítica musical a diversos mitjans de comunicació.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close