Aquest passat cap de setmana em sorprengué una oportuníssima piulada del nostre tenor Josep Fadó dirigida a Rosa Romà, directora del Consell de Govern de la Corpo, en què el músic lamentava raonadament que TV3 programés un Concert d’Any Nou protagonitzat pel violinista André Rieu i l’Orquestra Johann Strauss. “Tan complicat i difícil és programar orquestres i artistes del país el dia 1?”, escrivia el tenor amb tota la raó del món, interpel·lant d’una forma ben naïve una suposada autoritat mediàtica que, de ben segur, no només deu ignorar la missió de representativitat cultural de la nostra televisió, sinó que tampoc deu tenir ni la més reputa idea del panorama musical clàssic del país… o fins i tot del que és un concert de música culta.
Servidor desconeixia totalment la programació d’aquest espai, no només perquè La Nostra cada dia em cardi més mandra; si empassar-me la xaronada que ens regalen cada primer dia d’any els meus admirats melòmans vienesos em representa una indigestió furibunda, us podreu imaginar el que em podria suscitar un equivalent encara més banal. Nogensmenys, trobo perfectament entenimentat el clam de la secta de companys músics clàssics que se sumaren al prec d’en Fadó; la programació d’un Concert d’Any Nou interpretat per una formació de casa seria una cosa de minimíssims mínims, car l’obligació de la nostra televisió pública és la d’ésser mirall del panorama cultural del país en la seva riquíssima diversitat (present i patrimonial). Però el clam, novament, és pura poesia, atesa la progressiva aniquilació dels espais culturals temàtics de TV3 i una gens dissimulada marginalització de la feina dels seus magnífics periodistes culturals, la majoria dels quals ja pot agrair que la tele els deixi aparèixer de tant en tant a la part final dels informatius.
Per curiositat malsana, he consultat la web de TV3 on l’horterada d’espectacle en qüestió es definia com “un plaer visual, des que ell i els músics pugen, a través de la multitud, a l’escenari, al principi del concert, fins al final, passant per les luxoses disfresses i la pantalla gran darrere de l’orquestra que mostra imatges fetes a mida per a cada cançó. Uns elements que garanteixen una vetllada màgica i per a tota la família.” Com podeu imaginar, si la televisió presenta una caca de la vaca d’esdeveniment sonor amb aquest text inframental, intentar demanar als seus responsables que tinguin la bondat d’incloure els nostres músics a l’imaginari i l’estructura de la programació… doncs ja tal.
La programació d’aquesta tifa monumental encara resulta més greu si hom té coneixença del fet que a la plantilla de TV3 s’hi troba gent de teòrica sensibilitat musical com l’Àlex Robles Fitó, antic director de Catalunya Música, i ara senior project manager de la casa. Avançant-me a possibles respostes, sé que TV3 programa cada any el Concert de Sant Esteve del Palau de la Música i que La Nostra també ha programat espais de clàssica com ara les “Històries del Liceu”, uns documentals amb el segell de qualitat habitual d’en Jaume Radigales. I jo que me n’alegro. Però tot això és insuficient i queda tacat, en efecte, quan per omplir unes quantes hores de programació en un primer d’any es dispara un vòmit espantós com el concert de Rieu i els seus insofribles valsos. Ja que no serem un país independent intentem, si més no, preservar les mínimes dosis de bon gust. O, si més no, fer-ho cuidant els nostres.