Sota el nom artístic de Delafé trobem Òscar D’Aniello que als seus 43 anys ja podem considerar un veterà de l’escena musical a casa nostra. Compositor, cantant, DJS, amant del ciclisme i fins i tot bateria inicial de Mishima, Oscar D’Aniello es mou com un peix entre les aigües a sobre d’un escenari.
Conversem telemàticament amb ell des de casa seva per parlar no només del seu darrer treball discogràfic “Hay Un Lugar” sinó també de l’experiència d’anar a visitar els seus seguidors a casa seva i conversar amb ells.
Al llarg de la teva carrera, el grup ha mutat diverses vegades de nom: inicialment Facto Delafé y las Flores Azules, Delafé Y Las Flores Azules fins arribar a actualment Delafé. En quin sentit, professional i personalment també ha mutat Óscar D’Aniello?
D’Aniello: He anat mutant i no puc negar que hi ha hagut coses externes al grup que han condicionat musical i personalment. Vam començar sent un trio amb molt d’èxit ja d’inici (cosa poc habitual) que ens va permetre omplir el Palau de la Música amb el primer disc. Va ser una bogeria tot plegat i aleshores no vam saber portar una mica bé l’èxit. La banda, va patir episodis d’estrès i al cap de dos treballs ens vam separar de Marc Barrachina (Facto). Aleshores vam començar de zero amb el disc “Vs Las Trompetas de la Muerte”(Warner Music, 2010)
A continuació el càncer del meu pare, personalment em va condicionar molt i es reflecteix en el disc doble “De ti sin mí – De mí sin ti” (Warner Music, 2013), de caràcter conceptual. A partir d’aquí el disc va trontollar una mica artísticament coincidint amb la marxa d’Helena Miquel (Flores Azules). Ara porto dos treballs en solitari: La Fuerza Irresistible (Warner, 2016) i Hay Un Lugar (Autoeditat).
Ara mateix, tot i la pandèmia, crec que estic en un bon moment tan professional com personal, en aquest darrer àmbit, la paternitat crec que m’ha ajudat.
El teu darrer treball Hay Un Lugar es va publicar l’octubre del 2019 amb col·laboracions, entre altres de noms il·lustres del panorama musical nacional La Bien Querida, Carlos Sadness, Maria Rodés. Ara que ja ha passat més d’un any de la seva publicació, més enllà de la pandemia, quina valoración fas?
Si deixem de banda la pandèmia i l’anul·lació de concerts, el disc està funcionant molt bé. Estem davant del nostre primer disc autoeditat i això es nota. Com que no tenia la pressió d’estrenar-ho ràpidament (cosa que si passa amb una multinacional), el vam poder cuidar i endarrerir-ho dos cops. Va sortir un any més tard del previst però amb millor qualitat. És un disc que no vam tenir la pressió d’estrenar-ho amb una multinacional.
El disc és més electrònic amb sons més amables. Estem davant de cançons més pop allunyant-me del rapeig pur i dur i apropant-me al pop, a la recitació. Gràcies a cançons com La Gran Ola (el primer single) que recorden a Enero En la Playa o Mar El Poder del Mar, he tornat a aquell univers que ens va fer més característics. He tornat no per obligació sinó perquè tenia ganes de tornar a aquest món. En l’àmbit d’escoltes, estem molt satisfets i sorpresos. Ara com ara Hay Un Lugar porta ja més de set milions d’escoltes a Spotify i el primer single La Gran Ola (un tema de 6 minuts), ja en porta més de dos milions. De fet, és un dels nostres temes més reproduïts a aquesta plataforma.
Què va ocórrer amb Warner perquè trenquéssiu el contracte?
Doncs tot i tenir contracte en vigor, totes les propostes que els hi passàvem no els hi agradava. Veníem d’un temps més fluix, en el fons tot és un negoci. Els hi vam proposar si ens donaven la carta de llibertat i van acceptar. Per aquest motiu ha sortit un any endarrerit i millor qualitat.
El teu anterior disc “La Fuerza Irresistible” és de caràcter més obscur i en canvi a Hay Un Lugar, es nota un Delafé més renovat i com comentaves recordant sonoritats anteriors marca de la casa? És així?
Jo si fos manàger, els hi diria als grups que no canviïn mai. En el món de la música, la gent li agrada encasellar-te. Si ets un grup alegre, doncs et posaran en aquest calaix i sempre que vulguin felicitat aniran allà. El problema és confondre a l’oient si a continuació d’un disc feliç, un crea un de melancòlic. Ells tenen una imatge de tu així.
En el meu cas, he canviat diverses vegades, he estat més electrònic, més analògic, he sonat més raper, més pop. Artísticament m’ho he passat molt bé, però amb aquests canvis, reconec que potser he perdut molts fans. I jo he fet aquests canvis perquè m’ho demanava el cos. Tinc el problema o la virtut que davant de tot està l’art. A tall d’anècdota, recordo que després del disc “Vs Las Trompetas de la Muerte”, em deien que totes les cançons havien de ser com La Primavera. Em resultava impossible perquè en aquell moment tenia La Primavera molt avorrida i no podia fer temes “xurros”. Sóc molt emocional a l’hora d’escriure i compondre.
El teu darrer tema és Mucho, Mucho, Mucho conjuntament amb SUU. Com va sorgir aquest tema i la seva col·laboració?
Aquesta cançó ja la tenia composada, de fet, havia d’estar publicada a Hay Un Lugar amb una altra col·laboració. Finalment, aquesta última no es va poder fer i el tema va quedar en un calaix. Recordo que durant el confinament, desconec per quina raó, vaig descobrir el tema Tant De Bo de la Suu i em va agradar moltíssim. Em va fascinar molt la frescor de la veu de la Suu així com la seva personalitat a la vegada naïf, però a la vegada amb caràcter. Aleshores vaig investigar, ja que el tipus de producció em resultava ben familiar. Resulta que havia enregistrat en el mateix estudi d’enregistrament i produïda per Carlos Sadness. Vaig aconseguir el seu contacte, li vaig trucar i explicar. El resultat és aquest tot i que va ser llarg d’enregistrar perquè a part de la situació actual, en aquells moments ella tenia molta feina.
En definitiva, va ser tot un encert perquè el tàndem funciona molt bé tot i que jo tinc vint-i-tres anys més que ella.
Acompanyant aquest single, els darrers mesos de l’any passat vas iniciar una campanya per acostar-te als teus seguidors anant tu a casa d’ells. Com et va sorgir aquesta idea? Has calculat els quilòmetres que vas recórrer amb la teva bicicleta?
Aquesta idea neix de la frustració de no poder actuar en viu, de les anul·lacions dels concerts que em sortien. El punt culminant va ser quan es va anul·lar el dia abans una actuació que em feia molta Il·lusió amb les entrades esgotades (vuit-centes persones). Era a la Monumental Club a la Plaça de Toros Monumental de Barcelona. Vaig fer una inversió important perquè es publiqués abans del concert, la cançó amb la Suu i nou merchandising. No podia més. Va sorgir directament del cor de l’estil” si el públic no pot venir als meus concerts, doncs jo m’apropo a casa seva en bicicleta”. És aleshores quan vaig decidir que ja vaig a veure els meus seguidors, intentem muntar un videoclip amb ells partícips.
El resultat va ser un mes i mig anant en bici per Barcelona. En total van sortir 1440 kms, és a dir l’equivalent aproximadament de Barcelona Roma per carretera.
Ens podries explicar algunes anècdotes que t’hagin marcat?
D’anècdotes, moltíssimes. La més recurrent, marxar sempre sense entregar la bossa que havien comprat. El fet de parlar amb els seguidors feia que em distreia i em veia obligat de tornar a casa d’ells per entregar-la.
També m’han donat regals, haver de ser suposadament el repartidor d’Amazon perquè era una sorpresa. Per últim, un cop em vaig trobar una noia que estava tan nerviosa que li tremolava molt les mans. Em vaig posar una mica de gel a les mans per saludar-la i calmar-la
Des del punt de vista artístic, ha estat una de les experiències més boniques de la meva vida perquè en general quan un està en un procés creatiu artístic, resulta molt solitari. En canvi, aquí he estat amb molta gent i coneixent molta gent cada dia. He descobert quina cara, com respiren i on viuen els meus fans.
Per últim, quins plans de futur tens entre mans? Seguir la gira mig interrompuda per la pandèmia o ja preparant nous temes?
Primer de tot tinc pensat publicar el vídeo de l’experiència amb els fans. Posteriorment, cap al mes de maig publicar un EP que estic preparant. Estem en un bon moment per fer alguna cosa artística perquè no hi ha pressió de fer concerts. Per aquest motiu, ara toca fer propostes per escoltar-ho a casa tranquil·lament amb els auriculars i més enllà de l’estil radiofòrmula.
