Fem una mica de prospecció en la molt prolixa tradició musical de les Illes Balears per proposar-vos una desena de cançons procedents dels marges, fora segurament del cànon i la memòria col·lectiva, però que tots els amants de la música (potser) haurien de conèixer. Un homenatge a la riquesa artística illenca, la qual, sortosament, comença a ser cada vegada més coneguda i valorada a l’altra banda del mar. Hi ha molta vida enllà d’Antònia Font.
Oliva Trencada. “Cançó de s’eriçó’.
En la curta però substancial trajectòria dels creatius Oliva trencada, la formació de Pep Toni Ferrer, hi ha un àlbum especialment acollidor, el que enregistraren el 2011 per al segell valencià La Casa Calba, Perleta negra, una barreja de pop indie i folk amb sabor illenc i el mestratge dels músics que obria portes i finestres en talls tan aparents i ocurrents com “Xoriguer mayday”. Recuperem no obstant això el vessant més pop, amb un tema deliciós, “Cançó de s’eriçó”, i el seu aire botànic, marítim i festiu. Uns visionaris.
Maria Jaume. “Terra banyada”.
Ara que la mallorquina Maria Jaume (Lloret de Vistalegre, 1999) va eixamplant la seua parròquia a còpia d’haver evolucionat cap a un irresistible pop ballable i de factura plenament contemporània, amb cançons que incorporen amb saviesa els ritmes urbans, potser està bé recordar els seus inicis, quan va sorprendre amb una proposta més recollida però igualment edificant. Pop folk d’autora minimal amb joietes com aquest “Terra banyada”, procedent del seu debut, Fins a maig no revisc (Bankrobber, 2020). No calia ser cap eminència per esbrinar el potencial.
JANSKY. “L’ésser elèctric”.
Amb el temps, l’inclassificable duo de música electrònica format pel mallorquí Jaume Reus i la poeta berguedana Laia Malo, Jansky, ha anat sofisticant el seu so, però la seua sempre ha estat una proposta molt intencional i amb molta grapa. I per això ens ve de gust recuperar una peça que no és exactament iniciàtica però prové d’un dels seus primers discos, ÉÈ (Primeros pasitos, 2015), contenia entre altres talls aquest irresistible “L’ésser elèctric”, amb una flauta infecciosa i una interpretació de Laia Malo poderosa. Deixeu la gandula que anem a ballar.
SAÏM. “Intempèrie”.
Saïm, el trio format per músics de Felanitx i Manacor, Joan Roig i els germans Natàlia i Daniel González, són com els Nueva Vulcano de les Illes tot i que, malauradament, no tan coneguts. Emparentats també pel que fa a l’estil amb grups com Cala Vento o els valencians Smoking Souls, Saïm feren un salt el 2020 amb la publicació d’un single impecable, “Intempèrie”, que va acabar formant part del seu no menys irreprotxable segon llarg, Fràgil (BCore, 2021), un àlbum esfèric de hardcore i punk rock enèrgic i substancial. Si us agrada aquesta, no es perdeu “Autunme”, “Contratemps” i un grapat més.
MAR GRIMALT. “Espurnes i coralls”.
Mar Grimalt, artista nascuda a Felanitx el 1996, és una de les irrupcions artístiques més sòlides que ens ha arribat des de les Illes els darrers temps. L’any 2023 debutava amb un primer llarg, Espurnes i coralls (Microscopi), en què conjugava esperit líric, sons maquinals i una interpretació vocal enèrgica i nerviüda. Un debut plenament convincent, amb un punt de visceralitat, i una proposta no apta per tothom, la qual cosa fem constar com a elogi. “Espurnes i coralls” era l’impactant tall que tancava el disc.
MIQUEL SERRA. “Dissabte de bous”.
El polifacètic Miquel Serra (Eivissa, 1975), músic, escriptor, cineasta ocasional, és un dels actius culturals més prolífic i interessant de les Illes. Posseïdor ja d’una discografia molt nodrida, amb diferents parem atenció en un disc singular, La felicitat dels animals (Foehn Records, 2015), un disc captivador i estrany, en algun lloc de confluència entre Radiohead i Animal Collective passat pel tamís balear. Aquest sensacional “Dissabte de bous” està entre els moments màgics d’aquell disc.
JORRA I GOMORRA. “Windom earle”.
Després de tocar amb diverses bandes i músics com els citats Miquel Serra o Saïm, el manacorí Jorra Santiago va posar en marxa Jorra i Gomorra, una banda amb la qual desplegar la molta saviesa pop acumulada en les Illes i el seu intransferible sentit de la sornegueria. El primer àlbum, Música sèria (Bubota / Indian Runners, 2017) contenia una bona col·lecció de temes amb aquells elements cuinats, com ara aquesta peça amb aire festiu però amb una bona càrrega de mala llet. Per a curiosos, ací teniu una vídeo en directe del mateix tema amb una lectura clarament política.
JOANA GOMILA. “Ses transformacions”.
Joana Gomila, nascuda a Manacor el 1982, és un altre referent de la música feta a les Illes, en el seu cas per haver actualitzat el repertori folk portant-lo a uns altres codis musicals, en la línia correcta d’anar en contra de la folklorització del llegat musical. Amb el temps, la seua també és una proposta que ha trobat una més gran sofisticació sonora, però ens ha vingut de gust anar una mica enrere, amb un disc Folk souvenir (Bubota Discos, 2016) que conté perles com aquesta “Ses transformacions”, en què envolta la temàtica i el frasejat d’arrels amb arranjaments jazz i una brutal cloenda narcòtica i desfermada. Bum.
DA SOUZA. “Abril”.
Des de la irrupció de Da Souza a principis de la dècada del 2010, el quintet mallorquí (Lluís Cabot, Àngel Garau, Xavi Hernández, Biel Stela i Guillem Portell) va experimentar un gran evolució estilística fins la versió propera al pop metafísic de la factoria Cal Eril amb un punt sorneguer anterior a l’anunci de la retirada després d’una dècada de trajectòria. La dels darrers discos és la versió triomfant i coneguda, amb cançons que tenen centenars de milers de reproduccions en xarxes. Una actualització necessària i escaient: en l’expedient, haver omplit el buit deixat per Antònia Font, poca broma. Però també ens agradaven molt els seus primers passos, amb un idie-rock sorollós i esmolat que els emparentava amb bandes com Superchunk. Aquesta magnífica “Abril”, del disc Gran salt endavant (Famèlic, 2016).
LOST FILLS. “Al·lota silver”.
Molts dels projectes anteriors no es podrien entendre sense l’empenta d’un personatge clau, Joan Cabot, crític musical, fundador del segell Butoba i un dels agitadors clau de l’escena balear. Qui també ha tingut temps per als seus projectes musicals, com ara Lost Fills, a quatre mans amb un altre imprescindible, Pep Toni Ferrer, productor de Favela, l’estudi que ha ha donat forma a molts dels millors projectes de les illes. Era de justícia tancar amb els pares d’un disc emblemàtic, Molt bro (Indian Runners, 2014), que tenia talls com aquesta singular cançó d’amor pop-rock amb xiulits, “Al·lota silver”.
