Música

El guaret revitalitzador d’Auxili

Després de dos anys de melodies i cançons en repòs, Auxili retorna al panorama musical nostrat amb l’àlbum ‘Guaret’ (Propaganda pel Fet, 2022), una proposta que madura les sonoritats tradicionals de la banda d’Ontinyent (Vall d’Albaida). De ritmes inicialment més assossegats, amb una presència més influent de l’electrònica i amb unes lletres escrites des del cor, el grup concep un treball marcat per les arrels, els sentiments i les reivindicacions dels referents quotidians.

L’art de cultivar està acompanyat de nombrosos rituals per aconseguir la millor collita. Des dels temps immemorials de l’edat mitjana, els llauradors deixaven una part de les seues parcel·les sense sembrar, atorgant un repòs a la terra perquè renasquera amb força dos anys després. Aquesta tècnica, coneguda com a guaret, va transformar el rendiment de l’agricultura en un moment de la història en el qual la producció al camp gaudia d’un valor extremadament més elevat que en l’actualitat, a pesar del futur incert que assenyala l’emergència climàtica i les complicacions en la disponibilitat d’aliments que pot desencadenar la invasió russa d’Ucraïna.

Auxili, una banda d’essència reggae nascuda del cor de les comarques centrals del País Valencià, ha practicat aquest mètode durant els darrers anys. Mesos abans de l’esclat de la pandèmia de la COVID-19, va decidir aturar i descansar, penjar temporalment les baquetes, les pues, els micros i apagar els samples. L’efervescència de Tresors (Propaganda pel Fet, 2018), el darrer disc fins aleshores d’un grup que volava cap al panteó del panorama sonor valencià, va allargar-se durant poc més d’un any. No va haver-hi massa temps per degustar la depuració melòdica de la banda, ni per apreciar en directe la maduració d’un reggae propi, adobat per les sonoritats electròniques i els centelleigs clàssics del teclat. A finals del 2019, els ritmes jamaicans d’Auxili van guardar-se en un calaix, tot esperant a ser oberts en el moment idoni.

Recarregats de minerals sonors, adquirits els nutrients sintètics necessaris per a fer brotar amb força una nova plantació de cançons, el grup forjat a la capital de la comarca de la Vall d’Albaida va finalitzar el seu guaret particular a l’inici d’aquesta primavera. Amb la pandèmia del coronavirus en fase aparent de normalització i coincidint amb el renaixement discogràfic d’un bon grapat d’artistes valencians, Auxili va llençar el disc Guaret (Propaganda pel Fet, 2022). Es tracta d’un arbre musical farcit de fruits electrònics, amb una soca reggae i amb flors de lletres nostàlgiques i d’arrel. O dit sense gaire metàfores botàniques: Guaret és l’àlbum més conceptual de la banda, una consolidació d’aquell estat de maduresa estilística i rítmica assolit en l’anterior treball.

Auxili ha plantejat un disc que combina els tempos assossegats amb peces d’una naturalesa festiva, marcat pels cops d’ull musical a les sonoritats que emergeixen de la terra sense renunciar a la inclusió descarada de l’electrònica com a jugador determinant dintre de les seues composicions melòdiques. Hi ha una perseverança lloable en l’estil que ha definit el grup durant la seua prolífica carrera damunt dels escenaris, una aposta per transitar per l’ampli ventall que ofereix el patrimoni musical de Jamaica. A Guaret, no debades, existeix presència no sols del reggae, sinó també de rocksteadydancehall o ska. L’exaltació dels ritmes de l’illa caribenya és idiosincràsia ineludible de cada obra amb la marca d’aigua dels ontinyentins.

Aquesta petjada és absolutament explícita a «La Brúixola», una reivindicació dels referents femenins i feministes acompanyada d’una base rítmica de ska clàssic, d’aquell que incorpora pinzellades de teclats en els fragments vocàlics per reforçar el valor instrumental. Els fonaments ska es complementen amb incursions rocksteady i amb segments melòdics de lluïment excels dels metalls, autèntics artífexs de proporcionar un viatge cap a les sonoritats ska quasi en perill d’extinció a l’heterogènia escena musical nostrada. Festivitat, lluita, sensacions vitalistes i propensió al ball defineixen una de les peces més desimboltes de la nova collita d’Auxili.

La voluntat combativa des de sonoritats confeccionades per a la celebració segueix a «Moussaka», un tema purament irònic que carrega contra les desigualtats i la mentida de la meritocràcia propugnada pel neoliberalisme. Construïda des d’un ska-reggae amb certes connotacions clàssiques, la seua força resideix en la polifonia de les veus, en la mescla vocàlica d’Auxili amb el rap punyent, iconoclasta i subversiu de Los Chikos del Maiz. L’aportació del rap també es dona a «Música i manta», una cançó de lletra sentimental on col·laboren les lluitadores, imponents i contundents Tribade. La fusió de dancehall amb melodies llatines, de pur mambo, impedeixen que els cossos romanguen quiets, sense moure’s ni que siga amb els típics moviments d’inici d’una nit de gresca. 

Sense aquest caràcter llatinoamericà, «Diga-li» permet conservar amb solvència el clima desimbolt i despreocupat de «Música i manta». La cançó de presentació de Guaret atrapa l’oient amb escaramusses electròniques seductores, les quals contribueixen a edificar una melodia reggae de vibracions optimistes, amb permís perquè els metalls incorporen des de la discreció habitual de l’actor secundari el segell de les tradicionals sonoritats de la factoria Auxili. Una identitat transformada, tanmateix, amb la combinació entre el seu reggae marca de la casa i les músiques originàries del País Valencià. «Guaret» és l’exemple paradigmàtic: les sonoritats jamaicanes de necessitat sintètica s’intercanvien amb un magistral cant de batre interpretat per la veu poderosa de Maria Bertomeu i escrit pel creador Marc Guardiola. És, sense cap mena de dubte, una de les joies musicals que aporta l’últim disc d’Auxili, un homenatge a les arrels del nostre país, un fet convertit en tendència com es desprèn dels darrers discs de Xavi Sarrià o JazzWoman

Els tempos assossegats persisteixen a «El vici», on es preconitza un reggae calmat i pausat que només s’activa lleugerament i de manera quasi inapreciable per l’adhesió d’elements electrònics. Sentiment i devoció per les sonoritats importades de Jamaica que marquen «Parèntesi», una composició d’aires íntims, impregnada per l’experiència contradictòria del confinament, per la nostàlgia d’aquells éssers als quals no podies abraçar durant la crisi vírica, per com el virus ens va privar d’aquelles trobades i moments que alegren la vida, d’aquell bé immaterial, sagrat, suprem i cobejat per les nostres biografies vitals. Una cançó, al remat, de connexió musical amb altres temes icònics i escrits des del cor de Tresors, com ara «Si tu vols» o «El front».

El funky-reagge de «Valentes jugades», en la qual es representa la decisió de prosseguir amb la continuïtat del projecte musical d’inspiració jamaicana, complementa la nova collita dels ontinyentins. De fragments amb una bateria marcial i un clima melòdic proper a un reggae-pop còsmic, d’evocacions a cantants del pop-flamenc comercial espanyol, es tracta de la segona part de la cançó «Si tu vols», quan Auxili va preguntar-se si continuar amb el seu camí per damunt dels escenaris del País Valencià. L’elecció afirmativa ens ha brindat Guaret, un disc forjat des de l’ànima dels components d’una de les bandes amb pedigrí de l’escena musical nacional, on els fruits del guaret compten amb un sabor notable i singular. 

Moisés Pérez
Moisés Pérez (Muro d'Alcoi, 1993) és periodista al setmanari El Temps, on ha destacat per abordar temàtiques com ara l'univers de l'extrema dreta, els drets lingüístic, les lluites pel territori o els interessos empresarials rere les privatitzacions dels serveis públics. Abans ha escrit a l'edició valenciana del periòdic digital eldiario.es, el periòdic El Mundo i ha col·laborat en la revista digital CTXT.es. Músic i apassionat de la música en llengua pròpia, en El Temps i ara en El Temps de les Arts fa crítica musical centrada en l'escena de mestissatge.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close