Música

El Liceu busca nou director musical

Fitxat a Alemanya, Josep Pons deixarà el fossat del teatre de la Rambla barcelonina el 2026. Les especulacions al voltant del seu relleu ja han començat.

Les travesses bullen i les especulacions al voltant de qui serà proper director o directora musical del Liceu a partir del 2026 omplen xats, fòrums i converses a peu de carrer. El teatre de la Rambla es mostra hermètic a tafaneries i el silenci de Josep Pons actua com a còmplice de la pregunta sense (per ara) resposta, encara que més d’una ploma mediàtica es vulgui fer amb l’exclusiva, si cal amb males arts. Una cosa és clara: Pons ha fet una gran feina i el llegat que deixa és gran i amb un llistó ben alt. A partir d’ara, cal buscar una nova batuta, que hauria de comptar amb els requisits que proposem en aquest article.

El llegat de Josep Pons

El 2012, Josep Pons va “fitxar” al Liceu per ser-ne director musical. I el contracte se li acaba el 2026, quan el director de Puig-Reig agafarà les regnes de la Deutsche Radio Philharmonie. Deixarà un bon llegat, perquè el treball de Pons amb les “forces vives” del teatre (cor i orquestra) s’haurà notat en aquests catorze anys. I molt. Evidentment, no plou mai a gust de tothom i hi haurà qui retregui a Pons la poca adequació de la seva batuta a determinat repertori. O la substitució de Conxita Garcia al capdavant de la massa coral del Liceu. Però la veritat és que el director català ha demostrat versatilitat i cintura en moltes de les produccions que ha dirigit. La seva dedicació a Wagner ha donat fruits molt saborosos, començant pel cicle complet de L’anell del Nibelung entre el 2013 i el 2016, i el rendiment de l’orquestra ha assolit cotes d’excel·lència incontestable amb punts de no retorn, com el recent Castell de Barba blava aquest mes d’abril en una feliç conjunció entre les dues veus solistes i l’orquestra.

Josep Pons és un director que se sent molt còmode amb la música centreeuropea postromàntica, però també és capaç de desgranar les miniatures d’un Mozart que sempre ha servit amb mà mestra. I és que el director català sempre ha sabut el que més convenia per fer treballar l’orquestra i greixar-la en la justa mesura. Ja era un mestre reconegut i d’abast internacional i al llarg de tretze temprades haurà crescut i molt.

Lluny queda aquella Flauta màgica del Teatre Lliure amb l’entranyable muntatge de Fabià Puigserver i amb un conjunt instrumental dirigit per Josep Pons -arranjador de la partitura- i que va ser l’embrió de l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, que tantes glorioses vetllades ens va regalar i que l’estupidesa institucional d’aquest país ens va manllevar. Va ser allà on Pons va començar a créixer com a músic, abans de periples gloriosos per les Espanyes que finalment el durien al Liceu. I ha estat aquí on el director català ens ha regalat nits molt felices. I si en alguna ocasió el repertori no li ha estat escaient, ho ha entomat amb esportivitat, oferint-nos alternativament productes ben acabats, ben treballats i que han demostrat que Pons és un músic extraordinari.

Les relacions amb el Liceu han estat fluides, tot i que amb alguns moments d’incerteses: el 2013, per exemple, en declaracions a la premsa el director de Puig-Reig va fer públic que es plantejava deixar el teatre per l’”estrangulament econòmic” —són paraules textuals—, del teatre. La davallada pressupostària, la marxa de Joan Matabosch —aleshores director artístic— a Madrid i, a conseqüència de la reducció monetària, la impossibilitat de fer canvis a l’orquestra i el cor van fer perillar la presència de Pons al teatre de Barcelona. La darrera etapa, amb el darrer any de direcció artística de Christina Scheppelmann i la de Víctor García de Gomar, ha donat molt de si. I s’ha demostrat que, més enllà dels focus mediàtics, el Liceu no necessita el massa reiteratiu Gustavo Dudamel per exhibir musculatura musical des del seu fossat. Llàstima, en tot cas, que part d’aquest llegat de Pons davant de l’orquestra del Liceu no tingui el seu ressò en enregistraments fonogràfics. I és que, tot i la crisi del sector, la música enregistrada sempre és necessària com a retrat per a la posteritat de moments feliços d’un teatre, d’una orquestra i d’un cor.

El nou fitxatge

Com dèiem a l’entradeta d’aquest article, les especulacions no s’han fet esperar i molts noms han ocupat taules de diàleg, xats i converses entre melòmans, periodistes, crítics i músics: quin és el nom que més escau per dirigir musicalment el Liceu? No caurem en la temptació de repetir els que estan en boca de molts. Però sí que ens atrevim a perfilar un retrat robot de la persona que hauria d’ocupar els dominis del fossat del teatre de La Rambla.

El director musical del Liceu ha de ser algú que, a banda de saber treballar en equip i lidiar bé amb els contratemps de dos col·lectius (orquestra i cor) molt aviciats a un immobilisme laboral no sempre transigent, ha de tenir flexibilitat en el repertori: ni molt italià ni molt alemany, per entendre’s. I saber repartir el joc amb col·legues especialistes en uns o altres compositors, èpoques i estils. No ha de ser un microespecialista en Mozart, en Verdi o en Wagner i en les tradicions que hi ha al darrere, però sí algú capaç d’establir ponts entre un repertori i l’altre, amb cintura i versatilitat. I amb capacitat per emmotllar-se a la rica tradició d’un teatre que dialoga amb títols que van del segle XVIII al segle XX, amb ocasionals viatges al XVII i al XXI.

També caldria demanar que la nova batuta es pogués enfrontar als contratemps pressupostaris, quan aquests facin poc o gens viable determinada programació o contractació: l’orquestra i el cor són ens vius, perquè són col·lectius formats per dones i per homes que envelleixen i que contribueixen al desgast de l’instrument col·lectiu. Cal renovar personal, cal rejovenir el cor (especialment la secció femenina) i revisar l’orquestra que, a hores d’ara, té força bon nivell. Però ha de continuar passant la ITV amb concerts simfònics i de cambra, a més de la presència en funcions operístiques.

Segurament, una de les partides inexistents actuals al pressupost del Liceu és la de la formació d’una acadèmia. En temps de Bertrand de Billy, és a dir en els primers anys després de la reinauguració i sota la benedicció de la direcció Caminal-Matabosch, l’orquestra del Liceu tenia una acadèmia, formada per joves músics i que servien o bé algunes produccions o bé espectacles a l’estil de ballets, a més de funcions infantils. Una acadèmia, de bracet amb propostes de nova creació, permetria el rodatge de músics sorgits dels nostres conservatoris, començant pel que porta el nom del teatre de la Rambla: el primer conservatori del Liceu (fundat el 1837) va ser, de fet, l’origen del teatre, que posteriorment es traslladaria a l’emblemàtic passeig barceloní.

La nova batuta, a més, s’hauria de comprometre amb el nostre patrimoni musical: l’òpera catalana és un fet, i va de Ramon Carnicer (o fins i tot abans) a Hèctor Parra, passant per Pedrell, Morera i Pahissa. En connivència amb la direcció artística del teatre, la musical s’ha de fixar en l’exhumació de massa partitures nostrades que dormen el son dels justos.

Aquests (i molts altres) haurien de ser els objectius d’un nou director musical per al Liceu. Director o directora, és clar. Perquè… Algú ha pensat en algunes grans directores de nivell —algunes de les quals ja han passat pel teatre de la Rambla— que podrien ostentar-ne la batuta titular?

Jaume Radigales
Doctor en Història de l'Art i professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Des de 1992, exerceix la crítica musical a diversos mitjans de comunicació.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close