Les grans institucions escèniques i festivals del país obren via a través de les plataformes digitals per posar la seva història a disposició de tothom que vulgui apropar-se’n.
L’any 2023 ha començat amb excel·lent peu pel que respecte a la difusió del patrimoni musical i escènic del país. Només en aquest primer trimestre de l’any, tres institucions han obert (o ampliat) les portes dels seus fons artístics per posar-los a l’abast de tothom qui vulgui apropar-se’n. La darrera, i la més ambiciosa pel seu abast, és la que acaba de presentar el Museu de les Arts Escèniques (MAE). Es diu Escena Digital de Catalunya i la seva aposta és aixoplugar els fons documentals dels espais escènics d’arreu del territori, consolidant-se així com una gran base de dades centralitzada de la història de les arts escèniques a Catalunya.
Paral·lelament, però, altres institucions també han fet passos en el mateix sentit. Pocs dies abans, el Festival Castell de Peralada i el Teatre Lliure havien anunciat també l’obertura dels seus propis espais digitals, posant així a l’abast del món milers i milers de fotografies i documents que donen fe de la riquesa de les seves respectives trajectòries.
Tot un reguitzell de propostes que se sumen així a la via oberta, amb anterioritat, per altres grans institucions, com el Palau de la Música Catalana o el Gran Teatre del Liceu i que posa en evidència, sense dubte, la importància de la preservació i divulgació d’aquest llegat cultural.
Aposta pel territori
Sota l’explícit nom d’Escena Digital de Catalunya, la proposta que lidera el Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre (MAE) vol esdevenir el gran arxiu documental de tots els espectacles i sales de teatre del país. Fins ara, el MAE ja disposava de quatre grans catàlegs consultables en línia —Escena Digital, la base de dades del MAE; Hemeroteca Digital; Arxiu Audiovisual de les Arts Escèniques de Catalunya i Base de Dades d’Espectacles de Catalunya— amb més d’1,5 milions d’arxius dels espectacles escènics que han tingut lloc a Catalunya durant els darrers cent anys.
Ara, tots aquests arxius s’integren en una única plataforma que, a més, vol oferir a la resta d’equipaments escènics del país una plataforma de digitalització, catalogació i difusió dels seus fons. La nova plataforma permet la consulta en vuit apartats: Arxiu Audiovisual, Fons Personals i Institucionals, Fotografies, Impresos i Documentació, Museu, Premsa, Fitxes d’Espectacles i l’Arxiu d’Espais Escènics, encara en procés de desenvolupament.
“La nostra idea és sumar esforços entre tots, oferint una eina de recerca centralitzada, un únic lloc on es pugui trobar tot i que posi en relació tots els continguts a fi de facilitar les recerques. És un projecte amb esperit i ambició de país”, assenyala la directora del MAE, Anna Valls. A més, el nou portal també suposa un pas més en la internacionalització de les arts escèniques catalanes, ja que s’ha fet de manera que les metadades es puguin compartir a Europeanna, plataforma digital del patrimoni cultural d’Europa.
De l’Empordà al món
Immers en un ambiciós procés de projecció cultural, el Festival Castell de Peralada també ha obert el seu propi Arxiu digital. Pocs dies després d’anunciar la posada en marxa de les obres de construcció d’un nou auditori —una infraestructura fixa als Jardins del Castell que li permetrà desenvolupar activitats i residències artístiques tot l’any—, el festival ha presentat aquesta nova eina, amb la qual vol difondre les seves quatre dècades d’història.
“La creació d’aquesta plataforma digital i el seu contingut garanteix que les presents i futures generacions puguin accedir a la història d’aquest festival, que és, també, en part, la història cultural del país”, diuen els responsables del nou arxiu.
El desenvolupament de l’arxiu es durà a terme per fases i finalitzarà el 2026 en el marc de la celebració del 40 aniversari del festival. Aleshores, disposarà de més de 50.000 arxius consultables en línia, fonamentalment fotografies, però també tota mena de documents. Fins ara ja s’han digitalitzat 11.000 diapositives, corresponents al període comprés entre els anys 1982 i 1992, i s’espera que a finals d’any el fons disposi ja de 21.000 imatges. La majoria d’aquestes imatges van ser realitzades pel fotògraf Josep Aznar, desaparegut el 2017, el llegat del qual es conserva precisament al MAE. En el futur s’espera que la plataforma ofereixi exposicions virtuals, com una forma d’ajudar a difondre aquest llegat.
Arxiu Lliure
La navegació pel fons documental del Teatre Lliure també ja és possible. A principis de febrer obria portes l’Arxiu Lliure, un espai digital de lliure accés que permet consultar uns 60.000 documents —imatges, programes, retalls de premsa, figurins, enregistraments sonors…—, corresponents a més de 2.000 espectacles i actes desenvolupats per la institució des de la seva fundació, el 1976, fins al moment actual.
La idea, segons Juan Carlos Martel, director del Lliure, és “retornar a la societat el valuós patrimoni cultural escènic que hem custodiat els darrers 46 anys”. És a dir, donar una segona vida a aquests esdeveniments artístics perquè qui els va viure, els revisqui; qui no els va veure, ho faci per primera vegada i fins i tot, puguin ser font d’inspiració pels nous creadors.
Un dels aspectes singulars d’aquest arxiu ha estat la identificació dels 120.000 rostres que apareixen a les 54.000 fotografies que l’integren, i que s’ha desenvolupat amb l’ajut d’un programa d’intel·ligència artificial. Es poden dur a terme diferents tipus de navegació i el mateix arxiu proposa narratives, fils conductors que vinculen elements i que permeten que determinats materials, com esdeveniments històrics o cicles, no quedin perduts dins les col·leccions.
Òpera a la xarxa
La celebració del 175 aniversari, donà peu al Gran Teatre del Liceu per encetar l’obertura digital de tot el seu llegat artístic i cultural, un procés que va arrancar el gener de 2020 i culminà el passat mes d’octubre. L’activació de la consulta en línia dels Annals del Liceu es va desenvolupar gradualment, retrocedint en el temps d’acord amb vuit trams cronològics corresponents a etapes claus en la història del teatre, des del present fins a la seva inauguració, el 1847.
El desenvolupament d’aquesta eina digital, que permet als usuaris accedir, navegar i consultar de forma remota totes les temporades del teatre, ha estat possible gràcies a l’acurada investigació del mestre apuntador Jaume Tribó en col·laboració amb l’arxiu de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, que inicià la seva digitalització l’any 2016.
La plataforma permet que qualsevol persona interessada tingui accés a la fitxa artística, i altres informacions complementàries, de cada funció d’òpera o dansa que ha tingut lloc al Liceu al llarg de la seva història. La cerca es pot fer a partir del títol de l’espectacle, però també pel nom de l’intèrpret o la companyia. La pàgina web inclou un divertit article de Jaume Tribó sobre les singularitats del teatre en els seus inicis.
Patrimoni modernista
Custodi d’un valuós fons documental que arrenca amb la fundació de l’Orfeó Català, el 1891, el Palau de la Música Catalana va ser un dels primers a obrir portes digitals. El procés de digitalització dels fons d’allò que històricament havia estat la Biblioteca i Arxiu de l’Orfeó Català es va iniciar el 2008. El 2012, el servei es reconvertí en Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) i aviat començà el procés de creació del catàleg digital.
Des de llavors, la tasca de fer consultables en línia milers i milers de documents no s’ha aturat. Actualment, l’Arxiu del CEDOC inclou 32.000 registres, cadascú dels quals pot correspondre a un o més documents. La plataforma ofereix els seus continguts estructurats en vuit apartats, que inclouen el Fons Històric de l’Orfeó Català, un Fons de Programes, una Col·lecció de Música Manuscrita i diferents fons personals; entre ells, els de Lluís Millet, Amadeu Vives, Apel·les Mestres o la pianista Maria Canals.
A més, la institució també disposa d’un altre registre en línia a través de la plataforma Memòria Digital de Catalunya, des del qual es poden consultar fotografies i programes de concerts fins a l’any 2017, que en total sumen altres 22.000 registres. Així, entre tots dos catàlegs, es pot parlar de gairebé cent mil documents a l’abast de qui vulgui consultar-los.
En definitiva, la història de la música, l’escena i la cultura catalana, a l’abast d’un clic.
