Música

El mite ‘Xarq Al-Andalus’ torna a cavalcar

L’any 1985, la històrica formació valenciana Al Tall, en col·laboració amb l’agrupació marroquina Muluk el Hwa, posaven dempeus un projecte engrescador, el disc ‘Xarq Al-Andalus’, un repertori de músiques tradicionals del Mediterrani sobre textos poètics d’autors àrabs dels segles XI i XII. Una proposta visionària en el seu moment i un punt d’inflexió per a les músiques del món que reviu ara amb dos concerts en el context de la Mostra Viva del Mediterrani (el primer aquest dissabte) i la posterior reedició del disc. Una bona manera, altrament, de celebrar el 10 aniversari de la Mostra i les més de quatre dècades ja de la transcendental Trobada de Música del Mediterrani.

A principis de la dècada del 1980, la formació valenciana Al Tall ja havia fet història: en aquells anys venien d’enregistrar dos discos fonamentals, Cançons de la nostra Mediterrània (1982), amb Maria del Mar Bonet, i la que és segurament una de les seues obres mestres, Tocs i Vares (1983), tota una reformulació en clau contemporània de la música tradicional, amb textos de temàtiques socials, que va provocar un terratrèmol en el panorama cultural del País Valencià. Un disc seminal que va tardar algun temps a ser descodificat i valorat en la seua justa mesura, com sol passar amb les propostes innovadores que reformulen la tradició.

En paral·lel a aquestes edicions, el 1981, per iniciativa d’Al Tall i amb el suport de l’Ajuntament de València, en la persona de l’aleshores regidor Vicent Garcés, es posa en marxa La Trobada de Música del Mediterrani, una iniciativa amb un pes fonamental en la història que estem contant. D’aquest brou de sinergies i en plena inèrcia creativa per part de l’agrupació musical valenciana, naix el projecte de posar dempeus un repertori en col·laboració amb els músics de Marràqueix Muluk el Hwa.

Cartell d’una de les Trobades de Música del Mediterrani.

El disc és fruit de la visió panoràmica dels músics valencians, d’una mirada d’ampli espectre pel que fa al fet musical, dirigida a trencar compartiments que es pensaven estancs. I de mirar-nos també en l’espill del nostre passat: el títol Xaraq-Al Andalus feia referència a la regió oriental d’al-Àndalus que, amb la conquista del rei Jaume I, esdevindria el Regne de València. A grans trets, allò que és l’actual País Valencià. Un concepte musical de fusió, agosarat i creatiu, sobre el qual sonaven les versions en la nostra llengua, a càrrec de Josep Piera, de poetes dels segles XI i XII, autors com Ibn al-Labbana (de Dénia-Benissa), Ibn al-Khafaja (Alzira) o Al-Russafí (València), entre altres. Autors amb una obra «tan rica i variada que mereix plenament no tan sols el seu coneixement, la seua fruïció culta, sinó el deure i el plaer de ser incorporada al nostre patrimoni actual», explicava el mateix Piera en el llibret del disc.

Coberta del disc.

Una recepció controvertida

En un text a propòsit de la recuperació d’aquesta obra, Vicent Torrent conta que amb aquella gravació «tornàrem a tocar el cel amb les puntes dels dits». «Personalment, puc dir que treballar aquest disc em va acostar als límits del plaer que he pogut sentir mai fent música», rebla. Tornant a escoltar aquell Xarq Al-Andalus s’entén perfectament. Pareu atenció en les giragonses amb flaires flamenques, àrabs i valencianes, amb baix elèctric, de «La Jove-Negra absència», influència entre més dels exercicis d’actualització de Camarón (La leyenda del tiempo). O en el lirisme orientalista contingut en «El viatge de les mans», les lletanies i ritmes d’arrels de la magnètica «Les pigues» que deriven en una fascinant secció instrumental… Podríem no acabar mai. En tot cas, es tractava d’un operatiu musical de fusió que connectava les dues ribes del Mediterrani, en els vessants vocal i instrumental, i ens feia mirar-nos a l’espai dels “altres” orígens nostrats, d’aquells que «habitaren les nostres terres abans que nosaltres», advertia Piera. Una senda, d’una altra banda, que es pot rastrejar sobretot en part del repertori dels grans Carles Dénia i Pep Gimeno Botifarra.

Actuació al Teatre Micalet, setembre del 1987.

Com passa sovint amb aquest tipus d’innovacions sòniques i conceptuals que mouen marcs mentals i trauen els oients de la zona de confort —història cíclica, d’una altra banda—, aquell Xarq al-Andalus va trasbalsar seriosament una part de la intel·liguèntsia valenciana de mirada estreta, incòmoda segurament amb la connexió andalusina del projecte. Fins al punt que Vicent Torrent va haver d’escriure un article en El Temps per tal d’aclarir conceptes. Després d’explicar que les successives edicions de la Trobada de Música del Mediterrani havia contribuït a fer un procés de reflexió sobre la producció musical d’Al Tall, el descobriment «de les tradicions veïnes», Torrent defenia les noves destil·lacions musicals, l’influx del sud sobre la tradició musical de l’altra riba del Mediterrani i com el treball havia servit per detectar determinades constants musicals a tot arreu. Investigació que havia derivat en la bastida sonora de Xarq al-Andalus. «Un món sonor que, mirat des de la perspectiva de la tradició valenciana, que compta amb músiques d’herència nòrdica, podria semblar una música molt sud-mediterrània; però que, vist dins l’àmbit de la zona central, no ho semblarà tant».

Molts anys després, en el text per la recuperació del repertori, Torrent diagnostica que els recels contra la mediterraneïtat del «sector pancatalanista de València, del qual Al Tall sempre hem format part», eren restes “d’un romanticisme tronat amb enyorança de ‘nord’ heretades de l’identitarisme”. Un “error conceptual i estratègic” ja superat. No podia ser d’una altra manera.

Enregistrament a Alemanya, a Ràdio Colònia, amb motiu de la reedició del disc.

Arbres que no haurien de tapar del bosc del que va ser la recepció del projecte: els promotors del disc feren una llarga gira per tot el domini lingüístic, amb una rebuda francament favorable. Que fins i tot va superar les fronteres del domini amb parada fins i tot a Madrid. Encara més, el 1990 Al Tall i Muluk el Hwa realitzaren una gira per Alemanya que va desembocar en una reedició del disc en ERDE records, un segell associat a la discogràfica New World of Music. La proposta havia obtingut el vistiplau de l’escena de les músiques del món.

Xarq Al-Andalus, el retorn

Aquesta història fascinant té una bonica prolongació en els nostres dies, la inclusió dintre del molt complit programa de la Mostra Viva del Mediterrani, engegat aquesta setmana, de dos concerts en què es recuperarà el repertori d’aquell disc mític. Es tracta d’una producció pròpia del mateix festival, vehiculada per la formació de l’antic membre d’Al Tall Manolo Miralles, Musicants, amb la col·laboració de Vicent Torrent. L’espectacle, titulat “Darrere de les petjades de Xarq Al-Andalus (País Valencià-Marroc)” comptarà amb el reforç de músics de l’Orquestra Àrab de Barcelona.

El primer dels concerts serà el dissabte 24 de setembre, al Teatre el Musical de València. El segon, el dia 7 d’octubre a Alacant, gràcies a una col·laboració amb la seu a aquesta ciutat de Casa Mediterrani i com a inici de la temporada de l’Institut Valencià de Cultura en aquesta ciutat. Un espectacle que vindrà acompanyat de la reedició del disc. “La gent d’Al Tall estem encantats d’aquesta celebració i estem encantats que aquest disc, aquest repertori de Xarq Al-Andalus torne a navegar pels nostres carrers, les nostres cases, en els nostres teatres, els nostres dispositius de reproducció d’àudio, per celebrar l’efemèride”, va escriure Vicent Torrent en referència també a les quatre dècades de la Trobada de Música del Mediterrani, germen d’un disc mític que, sortosament, torna a revifar.

Xavier Aliaga
Periodista i escriptor. Nascut a Madrid, el 1970. Ha col·laborat en diverses etapes amb el diari El País i en el suplement cultural Quadern. Ha fet guions de televisió, comunicació cultural i ha participat en diverses tertúlies de ràdio i televisió. Ha estat cap de Cultura del setmanari El Temps. I actualment forma part del planter d'El Temps de les Arts. Ha publicat sis novel·les i una novel·la breu, amb les quals ha guanyat premis com l'Andròmina, el Joanot Martorell i el Pin i Soler. Ha estat guanyador en tres ocasions del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a obra publicada. Amb la seua darrera novel·la, 'Ja estem morts, amor', va quedar finalista del Premi Finestres i del Premi Llibreter. Membre del Consell Valencià de Cultura.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close